Assaig EXPEDITION-8: glecaprevir / pibrentasvir durant 8 setmanes en pacients sense tractament previ amb genotips crònics de VHC 1-6 i cirrosi compensada

La infecció crònica pel virus de l’hepatitis C (VHC) és una amenaça important per a la salut pública, donat que s’estima que existeixen 71 milions de persones afectades a tot el món.

El 2015, es va estimar que només el 20% d’aquestes persones estaven al cas de la seva infecció pel VHC. El 2016, aproximadament el 13% de les persones conscients de tenir una infecció crònica pel VHC estaven sent tractades. Aproximadament el 15-30% dels pacients amb infecció crònica pel VHC desenvoluparan cirrosi dins dels 20 anys i, si no es tracten, aquests pacients corren el risc de desenvolupar descompensació hepàtica i carcinoma hepatocel·lular (HCC), el que en última instància condueix a una major mortalitat relacionada amb el fetge. El tractament exitós de la infecció crònica pel VHC pot reduir significativament la progressió de la malaltia, així com les taxes de transmissió del VHC.

El desenvolupament de tractaments combinats que comprenen medicaments antivirals d’acció directa (AADs) totalment orals, lliures d’interferó, ha millorat substancialment l’eficàcia i la seguretat de la teràpia contra el VHC. Els tractaments recomanats estan associats amb altes taxes de resposta virològica sostinguda en la setmana 12 posterior al tractament (RVS12), sota risc de resistència als medicaments contra el VHC i durades de tractament tan curtes com 8 setmanes per a pacients sense cirrosi. No obstant, els pacients amb cirrosi compensada encara es consideren més difícils de tractar. En el moment del disseny d’aquest estudi, les teràpies amb AADs recomanades per a la població amb cirrosi requerien almenys 12 setmanes de tractament, i no 8 setmanes.

El règim amb AADs va ser aprovat per a pacients sense tractament previ amb cirrosi compensada (tot i que 8 setmanes de sofosbuvir / velpatasvir / voxilaprevir podrien considerar-se en pacients infectats pel genotip 3 del VHC sense tractament previ amb AADs amb cirrosi compensada a Europa). Les limitacions addicionals per alguns règims aprovats van incloure el requisit de ribavirina, proves de resistència i monitoreig de possibles interaccions farmacològiques. En una població cirròtica compensada amb risc de progressió de la malaltia, un règim amb AADs pangenotípic de 8 setmanes sense aquestes limitacions pot ser preferible si la RVS12 roman alta. A més a més, la simplificació de l’atenció del VHC de manera que tots els pacients sense tractament previ rebin tractament durant 8 setmanes, independentment de l’estat de la cirrosi, pot ampliar el nombre de professionals de la salut que poden receptar teràpia amb AADs i augmentar el nombre de pacients tractats.

El glecaprevir (inhibidor de la proteasa NS3 / 4A del VHC) i el pibrentasvir (inhibidor de la NS5A del VHC) formulats conjuntament estan aprovats com una teràpia de combinació de dosi fixa, un cop al dia, totalment oral lliure de ribavirina, pangenotípica (glecaprevir / pibrentasvir) pel tractament de pacients amb infecció crònica pel genotip 1-6 del VHC sense cirrosi o amb cirrosi compensada. El glecaprevir / pibrentasvir ha mostrat una potent activitat pangenotípica contra les substitucions d’aminoàcids comuns del VHC que confereixen resistència als inhibidors NS3 / 4A i NS5A aprovats. En el moment del disseny de l’estudi, en pacients sense tractament previ pel VHC sense cirrosi, la durada del tractament aprovat per glecaprevir / pibrentasvir va ser de 8 setmanes i es va associar amb una taxa de RVS12 del 97,5%. En pacients no tractats prèviament amb VHC amb cirrosi compensada, la durada aprovada del tractament va ser de 12 setmanes i es va associar amb una taxa de RVS12 del 98% en general i del 97,5% en pacients infectats amb genotip 3 de VHC.

L’assaig EXPEDITION-8 va avaluar l’eficàcia i seguretat de glecaprevir / pibrentasvir durant 8 setmanes en pacients sense tractament previ amb infecció crònica pel VHC genotip 1-6 i cirrosi compensada.

Context i objectius

Glecaprevir / pibrentasvir a les 8 setmanes demostra altes taxes de resposta virològica sostinguda en la setmana 12 posterior al tractament (RVS12) en genotips del virus de l’hepatitis C (VHC) 1-6 en pacients sense tractament previ sense cirrosi. Vam avaluar glecaprevir / pibrentasvir un cop al dia durant 8 setmanes en pacients sense tractament previ amb cirrosi compensada.

Mètodes

EXPEDITION-8 va ser un assaig de fase 3b d’un sol braç, multicèntric. Les anàlisis d’eficàcia primària i secundària clau van ser comparar el límit inferior de l’interval de confiança (IC) del 95% de la taxa RVS12 en pacients amb GT1,2,4-6 en la població per protocol (PP), pacients amb GT1,2,4-6 en la població amb intenció de tractar (ITT), pacients amb GT1-6 en la població PP, i pacients amb GT1-6 en la població ITT, a llindars d’eficàcia predefinits basats en les taxes històriques de RVS12 durant 12 setmanes de glecaprevir / pibrentasvir en les mateixes poblacions. La seguretat també va ser avaluada. Aquest assaig està registrat a ClinicalTrials.gov, NCT03089944.

Resultats

343 pacients inclosos. La majoria dels pacients eren homes (63%), blancs (83%) i tenien GT1 (67%). La taxa de RVS12 en pacients amb GT1-6 va ser del 99,7% (n / N = 334/335; IC del 95%, 98,3-99,9) en la població per protocol i del 97,7% (n / N = 335/343; IC del 95%, 96,1-99,3) en la població amb intenció de tractar. Es van aconseguir totes les anàlisis d’eficàcia primària i secundària clau. Un pacient (GT3a) va experimentar una recaiguda (0,3%) en la setmana posterior al tractament. Els events adversos comuns (≥5%) van ser fatiga (9%), picor (8%), mal de cap (8%) i nàusees (6%). Es van produir events adversos greus (cap relacionat) en el 2% dels pacients. Cap event advers va portar a estudiar la suspensió del fàrmac. Les anormalitats de laboratori clínicament significatives van ser poc freqüents.

Conclusions

El glecaprevir / pibrentasvir de 8 setmanes va ser ben tolerat i va assolir una taxa de RVS12 similarment alta versus el règim de 12 setmanes en pacients sense tractament previ amb infecció crònica pel VHC GT1-6 i cirrosi compensada.

Resum

La disponibilitat d’un règim antiviral (AAD) oral d’acció directa de 8 setmanes per a pacients amb infecció crònica pel virus de l’hepatitis C (VHC) que encara no han rebut tractament, independentment de si no són cirròtics o tenen cirrosi compensada, pot simplificar l’atenció d’aquests pacients. Això pot permetre que professionals de la salut no especialitzats tractin a aquests pacients, el que contribueix als esforços mundials per eliminar el VHC. Aquest estudi va ser el primer en avaluar un règim amb AADs de 8 setmanes actiu contra tots els tipus principals del VHC en pacients no tractats amb cirrosi compensada. Es van aconseguir altes taxes de curació virològica amb glecaprevir / pibrentasvir en els genotips 1-6 del VHC, i aquestes altes taxes de curació no depenien de cap característica viral o del pacient present abans del tractament. Els efectes secundaris comuns de glecaprevir / pibrentasvir van ser cansament, picor, mal de cap i nàusees. El perfil de seguretat de glecaprevir / pibrentasvir va ser consistent amb estudis previs i no es van identificar nous problemes de seguretat.

Font: Journal of Hepatology

Referència: Brown, R.S. Jr, Buti, M., Rodrigues, L., Chulanov, V., Chuang, W-L., Aguilar, H., Horváth, G., Zuckerman, E., Carrion, B.R., Rodriguez-Perez, F., Urbánek, P., Abergel, A., Cohen, E., Lovell, S.S., Schnell, G., Lin, C-W., Zha, J., Wang, S., Trinh, R., Mensa, F.J., Burroughs, M., Felizarta, F., Glecaprevir/ pibrentasvir for 8 weeks in treatment-naïve patients with chronic HCV genotypes 1–6 and compensated cirrhosis: the EXPEDITION-8 trial, Journal of Hepatology (2019), doi: https://doi.org/10.1016/j.jhep.2019.10.020

Article traduït i adaptat per l’ASSCAT