Paquistan prova la teràpia contra l’hepatitis C en un intent per acabar amb aquesta epidèmia silenciosa
Una dràstica caiguda en el cost dels nous medicaments revolucionaris contra l’hepatitis podria fer que el Paquistan liderés el camí per eliminar una de les malalties infeccioses més prevalents del món.
L’hepatitis C infecta a uns set milions de persones al Paquistan, pel que és un dels països més afectats del planeta.
El virus és responsable d’una epidèmia silenciosa en què la majoria dels pacients desconeixen que estan infectats fins que els seus fetges hagin patit anys de danys irreversibles o hagin tingut càncer.
Una forta caiguda en el cost de nous i potents medicaments i kits de detecció ara ofereix la possibilitat de transformar la manera en què es tracta la infecció d’acord amb el grup d’ajuda de Metges sense Fronteres (MSF).
L’organització benèfica està executant un projecte pilot en un barri pobre de Karachi que apunta a usar els nous medicaments de baix cost per curar a les persones en clíniques de base petites en lloc d’hospitals centrals.
“Això podria ser un canvi de joc, no només per a la salut pública, sinó que és un miracle a l’espera que succeeixi. El dia que el Govern comenci a posar el seu pes al darrere, serà quelcom que serà una revolució”, va afirmar el Dr. Hassan Zahid de MSF.
El tractament de l’hepatitis C fins fa poc depenia d’un cicle d’injeccions d’un any de durada que només curaven a la meitat dels pacients i provocaven efectes secundaris esgotadors, com depressió i sentiments suïcides. Diferents soques del virus també van haver de ser tractades amb diferents fàrmacs.
Una nova generació de medicaments anomenats antivirals d’acció directa (AADs) va sortir al mercat a principis d’aquesta dècada, transformant les possibilitats de tractament. Els AAD podrien prendre’s com a tauletes, la majoria de les combinacions van funcionar en totes les soques i van curar més del 95% dels pacients en uns pocs mesos.
Però els nous AAD eren enormement cars. Quan Sofosbuvir, produït pel gegant farmacèutic Gilead, va estar disponible a finals del 2013, va costar 1.000 dòlars per pastilla o 84.000 dòlars per un tractament complet.
Segueix sent molt car a Occident, on els polítics i les organitzacions, inclosa MSF, han fet campanya per a què Gilead baixi els preus o permeti que altres fabricants facin versions genèriques. El preu públic que el NHS paga actualment és de gairebé 12.000 lliures per una caixa de 24 tauletes, tot i que s’entén que s’està negociant un nou acord.
Tanmateix, en el món en desenvolupament, on els activistes diuen que els gegants dels medicaments guanyen menys diners i defensen els seus marges de guanys amb menys força, els preus s’han desplomat. A l’emprar tàctiques apreses en la llarga batalla per fer assequibles els medicaments contra el VIH, els activistes s’han oposat a les patents, han desafiat els acords de llicència i han comprat en grans quantitats.
Gilead i altres companyies farmacèutiques han reduït els preus i han permès als fabricants locals fer versions genèriques. MSF ara pot comprar un tractament fer a l’Índia per 120 dòlars per tractament al Paquistan i espera que el preu baixi encara més.
El projecte de MSF es troba a Machar Colony, un dels barris marginals més grans de Karachi, on prop de 150.000 residents, principalment bengalís i pastuns, treballen principalment en la indústria pesquera. Si l’hepatitis C es pot tractar de manera efectiva en una clínica petita aquí, llavors mostra que pot tractar-se de manera similar en gairebé qualsevol lloc, segons MSF.
Aquells que creuen que tenen la malaltia, coneguda localment com “icterícia negra”, que té símptomes que inclouen cansament, dolor a les articulacions i nàusees, són examinats. Les noves màquines portàtils de proves genètiques permeten detectar ràpidament els virus a la clínica.
Als pacients també se’ls hi pregunta quins riscos podrien haver corregut per acabar amb la infecció. El virus transmès per la sang sovint es transmet de pacient a pacient per metges o dentistes no qualificats que usen instruments bruts o xeringues.
Asif Ali, un jardiner de 26 anys d’edat, va descobrir que tenia hepatitis C quan es va sotmetre a un reconeixement mèdic de rutina quan sol·licitava feina a Dubai. Havia patit dolor a les articulacions durant diversos anys, però no tenia idea de per què.
Curar a les persones de la malaltia, abans que necessitin costoses cures hospitalàries i trasplantaments, podria estalviar als països enormes quantitats de diners. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) diu que vol eliminar tant l’hepatitis B com la C pel 2030.
Però sense una vacuna a l’horitzó, l’hepatitis C només pot eliminar-se tractant a aquells que la tenen. Amb la transmissió tan estesa entre els metges i dentistes no qualificats i d’accés directe, els metges també tenen por que les persones s’infectin a l’igual que es curen. Per tant, netejar l’atenció mèdica és vital per a les possibilitats d’eradicar la malaltia.
La clínica de MSF a Machor Colony ha curat a aproximadament 2.000 persones des de que va començar el treball i ha aconseguit el 95% d’èxit en hospitals més grans. No obstant, “la malaltia atreu molts menys fons que el VIH o la tuberculosi”, va explicar Jessica Burry, qui treballa a la Campanya d’Accés de MSF. “Tenim l’opció de curar a les persones i no tenim la voluntat política ni els fons per fer-ho”, va afegir.
Font: telegraph.co.uk
Notícia traduïda per l’ASSCAT
