A l’atenció primària australiana, FibroScan® detecta que un de cada sis pacients amb hepatitis C té malaltia hepàtica avançada

El mesurament de la rigidesa hepàtica en l’atenció primària amb FibroScan® és factible i detecta nombrosos casos de fibrosi hepàtica no diagnosticada però avançada, van informar investigadors a la revista BMJ Open aquest mes.

Malgrat la disponibilitat d’antivirals directes, moltes persones diagnosticades amb hepatitis C no reben tractament. En molts casos, les persones amb hepatitis C poden dedicar-se a l’atenció primària de salut, però és possible que no hagin buscat atenció especialitzada, ja sigui pel cost i la distància de viatge o per la percepció que la seva afecció no està causant problemes de salut importants. La progressió subjacent de la malaltia hepàtica pot no ser evident ni pel pacient ni pel seu metge d’atenció primària.

Degut a la manca de coneixement de l’estat de la malaltia hepàtica, el tractament pot retardar-se fins que es desenvolupi una cirrosi avançada, reduint la probabilitat que l’hepatitis C pugui curar-se amb un primer cicle de tractament i augmentant el risc d’hospitalització o mort per cirrosi descompensada i insuficiència hepàtica.

L’estadificació de la malaltia hepàtica en la comunitat també és essencial si s’ofereix tractament antiviral d’acció directa en l’atenció primària, per distingir als pacients amb cirrosi que poden necessitar tractaments més prolongats. L’expansió de la provisió de tractament a través de l’atenció primària s’ha identificat com un pas essencial per eliminar l’hepatitis C, especialment en països com Austràlia, on les persones poden viure a centenars de quilòmetres de la clínica hepàtica especialitzada més propera.

Investigadors australians volien descobrir si la fibrosi avançada es podia identificar amb precisió en l’atenció primària amb FibroScan®, una eina d’imatge no invasiva que utilitza ones sonores per determinar la rigidesa del fetge. El mesurament FibroScan® de la rigidesa hepàtica ha estat validada com una mesura precisa del dany hepàtic quan és emprada per especialistes en un entorn hospitalari, però es desconeix el seu rendiment en un context comunitari.

L’estudi també va investigar si els mesuraments de rigidesa hepàtica en atenció primària predeien successos posteriors relacionats amb el fetge, com la descompensació o el desenvolupament d’hepatocarcinoma (HCC).

L’estudi va reclutar a 780 pacients de 21 consultoris d’atenció primària a l’estat de Victòria, el que representa el 4,5% de la població estimada amb hepatitis C a les àrees de captació de la pràctica. També es va reclutar un grup control addicional de 272 pacients hospitalitzats. Els llocs de reclutament d’atenció primària van incloure clíniques de substitució d’opiacis, així com pràctiques mèdiques generals.

La cohort comunitària tenia una mitjana d’edat de 43 anys i el 71% eren homes. Només el 34% havia rebut una ecografia hepàtica prèvia i només el 54% s’havia sotmès a exàmens de sang de rutina per determinar els nivells d’enzims hepàtics en els dos anys anteriors.

El mesurament de FibroScan® es va aconseguir amb èxit en el 99,7% dels casos i el 59% dels participants de la comunitat tenien un mesurament de rigidesa hepàtica de 8 kPA o inferior, 24,6% una mesurament de 8-12,5 kPA i 16,5% un mesurament superior a 12,5 kPA, el que indica fibrosi avançada al fetge. En comparació, el 20,2% de la cohort hospitalària tenia un mesurament de rigidesa hepàtica de 12,5 kPA o superior.

L’anàlisi multivariada va trobar que el major consum d’alcohol (OR: ràtio de probabilitats 2,13, p <0,001), major edat (OR 1,07, p <0,001), major índex de massa corporal (1,13, p = 0,001) i ALT de dos cops o més per sobre del límit superior de normal (OR 3,06, p <0,001) van ser predictors independents d’un mesurament de rigidesa hepàtica de 12,5 kPA o superior. La relació entre la major rigidesa hepàtica i l’edat va ser especialment pronunciada; mentre que només el 8,4% dels menors de 40 anys tenien un mesurament de 12,5 o superior, el 42% d’aquells en els seus 60 tenien un mesurament de 12,5 o superior.

Els participants van ser seguits durant una mitjana de 15 mesos després del mesurament de la rigidesa hepàtica. Durant el seguiment, 421 pacients van començar la teràpia antiviral d’acció directa (169 en atenció especialitzada i 252 en atenció primària). Els events relacionats amb el fetge van tenir lloc en 9,3% d’aquells amb mesures de rigidesa hepàtica de 12,5 kPA o més i un mesurament de rigidesa hepàtica de 12,5 kPA o superior es va associar amb un augment de 56 cops en la taxa d’events relacionats amb el fetge en comparació amb nivells més baixos de rigidesa del fetge.

Una rigidesa hepàtica de 24 kPA o superior va ser el predictor més fort d’un event relacionat amb el fetge: les persones amb aquest grau de rigidesa hepàtica eren 150 vegades més propenses a patir algun tipus d’event relacionat amb el fetge en el període de seguiment en comparació amb les persones amb nivells de rigidesa hepàtica per sota de 12,5 kPA (quocient de risc 152, IC 95% 15-1523, p <0,001), tot i que l’interval de confiança en aquesta estimació va ser molt ampli.

Els investigadors diuen que els seus descobriments mostren el grau de malaltia hepàtica avançada no diagnosticada en persones que reben atenció primària. La prevalença no va ser diferent entre les cohorts de la comunitat i l’hospital i aproximadament un de cada sis pacients tenien malaltia hepàtica avançada.

Els descobriments també demostren que el mesurament de la rigidesa hepàtica en entorns comunitaris és factible i proporciona més evidència pel cribratge selectiu. Les persones majors de 40 anys, les persones amb alt consum d’alcohol i les persones amb cofactors de la síndrome metabòlica podrien tenir prioritat pel cribratge de la comunitat, suggereixen els autors.

Font: infohep.org

Referència: Bloom S et al. Liver Stiffness measurement in the primary care setting detects high rates of advanced fibrosis and predicts liver related events in hepatitis C. J Hepatology, advance online publication, 2018, doi:

https://doi.org/10.1016/j.jhep.2018.04.013

Notícia traduïda per l’ASSCAT