Una de cada quatre persones presenta malaltia hepàtica per fetge gras no alcohòlica

05/10/2018 | Articles, Notícies de premsa

Aviat, serà la malaltia del fetge més freqüent, juntament amb la cirrosi alcohòlica.

L’esteatosi hepàtica o malaltia hepàtica per fetge gras no alcohòlica (EHGNA) és la malaltia del fetge associada amb el dipòsit de grassa en aquest òrgan. “Aviat, serà la malaltia del fetge més freqüent, juntament amb la cirrosi alcohòlica, situant-se per sobre, fins i tot, de la cirrosi secundària a hepatitis C que, amb els nous fàrmacs, es troba en retrocés”, explica la doctora Blanca Sampedro, especialista en Aparell Digestiu d’IMQ.

Si abans l’hepatitis C era la protagonista de les consultes d’Hepatologia, avui ho és la malaltia hepàtica per fetge gras no alcohòlica. “Aquesta patologia es pot observar en una de cada quatre persones. S’associa a l’obesitat i a la síndrome metabòlica (síndrome en el qual existeix un increment del risc cardiovascular, associat a la presència d’hipertensió arterial i diabetis, entre d’altres), on aconsegueix una prevalença major del 50%”, senyala l’experta d’IMQ.

L’esteatosi pot produir una inflamació del fetge, coneguda com esteatohepatitis, “que pot progressar cap a una cirrosi en un 20% dels pacients i té una taxa de mortalitat superior al 10% entre els 10 i 15 anys després del diagnòstic. La cirrosi, així mateix, s’associa a múltiples complicacions, inclosa l’hepatocarcinoma (càncer de fetge) amb prop d’un 10% d’afectats entre els diagnosticats amb EHGNA i un important increment de la mortalitat”.

Diagnòstic

En els últims anys, i donada la importància d’aquesta malaltia, s’han desenvolupat múltiples eines pel diagnòstic i classificació de la malaltia hepàtica per fetge gras no alcohòlica. “Aquestes eines diagnòstiques es basen en tècniques radiològiques, metabolòmiques, serològiques o d’elastografia, entre d’altres, que permeten quantificar el dany hepàtic i seleccionar als pacients que es poden beneficiar d’una tècnica invasiva, com és la biòpsia hepàtica –i, probablement en uns anys, amb el desenvolupament de noves tècniques, evitar-la”, apunta l’especialista d’IMQ.

Tractament

El tractament, a l’igual que el diagnòstic, també està evolucionant. “La base ha de ser un control dels factors de risc cardiovascular, com són la hipertensió i la diabetis, i passa per una dieta amb una disminució de les calories ingerides i un augment de l’exercici físic”. La doctora Sampedro recomana evitar begudes carbonatades, aliments amb alt contingut en fructosa i ingerir cafeïna amb freqüència. D’altra banda, advoca per usar preferentment oli d’oliva.

Segons apunta l’especialista en Aparell Digestiu d’IMQ, “l’últim document de consens, recentment publicat, recomana una pèrdua de pes d’almenys un 7% en un any, per aconseguir una millora sobre l’EHGNA i les seves comorbiditats”.

Actualment, s’estan desenvolupant noves tècniques endoscòpiques que permeten una reducció important del pes, “com són la col·locació de balons intragàstrics o la tècnica APOLLO (sutura realitzada a l’estómac per via endoscòpica, que permet una reducció important de la cavitat gàstrica, el que avença la sensació de sacietat), sense sotmetre’s als riscos d’una intervenció quirúrgica”.

El futur

En els pacients amb esteatohepatitis que estigui progressant (risc de desenvolupar cirrosi), “si no s’aconsegueix el descens de pes necessari en el primer any de seguiment, serà necessari valorar un tractament associat. És probable que el paradigma d’aquesta malaltia canviï al llarg dels propers anys amb l’arribada de nous fàrmacs que s’estan desenvolupant i es troben en l’actualitat en estudi, com és l’àcid obeticòlic, recentment introduït en una altra malaltia hepàtica, la colangitis biliar primària, entre altres”, avença l’especialista d’IMQ.

Una altra conseqüència important de l’esteatosi és que, actualment, als EUA, és la primera causa de trasplantament hepàtic i a Espanya està augmentant en els últims anys, “el que comporta també un augment de la necessitat d’òrgans i totes les conseqüències derivades d’un trasplantament, des del risc de la cirurgia, al risc intrínsec d’una immunosupressió de per vida”.

Obesitat

L’obesitat és una epidèmia amb una distribució mundial, la incidència de la qual s’ha triplicat en les últimes dècades, va en constant augment i comporta un important increment de la mortalitat i la morbiditat, derivada de les múltiples complicacions que pot associar tant a nivell cardiovascular, neurològic o hepàtic, entre altres. Un 14% dels homes i el 13% de les dones d’Euskadi són obesos. Així mateix, la taxa de sobrepès i obesitat en aquesta regió arriba al 34%. A més, la proporció de població obesa augmenta amb l’edat; la prevalença més alta està entre la població de majors de 65 anys, afectant a gairebé un 20% d’aquest col·lectiu a Euskadi. Un altre problema és l’augment de l’obesitat infantil, amb estimacions d’un 11% en aquesta Comunitat.

 

Font: sanidadprivada.publicacionmedica.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

05/10/2018

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post