Revisió sistemàtica mitjançant metanàlisi de l’efectivitat del tractament amb AADs per a l’hepatitis C en pacients amb carcinoma hepatocel·lular

13/02/2020 | Articles, Articles científics

A nivell mundial, la incidència i la mortalitat del carcinoma hepatocel·lular (HCC) continuen augmentant, actualment l’HCC és la tercera causa de mort relacionada amb el càncer.

La infecció pel virus de l’hepatitis C (VHC) és una causa important d’HCC, el 2015 es va estimar que 167.000 morts per l’HCC es van relacionar amb el VHC.

El tractament del VHC en pacients amb HCC té el potencial d’eliminar la inflamació hepàtica, estabilitzar la funció hepàtica i reduir el risc de cirrosi descompensada. A més a més, el tractament antiviral del VHC pot reduir el risc de recurrència de l’HCC entre els pacients que han rebut un tractament curatiu, com són trasplantament de fetge, resecció i ablació local.

L’arribada de la teràpia amb els AAD per via oral ha transformat el maneig del VHC, amb una alta eficàcia i tolerabilitat que inclou pacients considerats en l’era de tractament basat en interferó (IFN) ‘difícil de tractar’ per problemes de marginació o per comorbiditats. Entre les poblacions amb “comorbiditat” es trobaven els pacients amb HCC, i aquests estan rebent cada cop més teràpia amb AADs.

Existeixen diversos problemes rellevants per a la teràpia amb AADs entre els pacients amb HCC. Primer, les dades inicials van suggerir un possible augment del risc de recurrència de l’HCC, tot i que estudis posteriors no van donar suport a aquests descobriments. Segon, en resposta a la controvèrsia sobre el risc de recurrència de l’HCC, el moment de la teràpia amb AADs en relació amb el maneig de l’HCC es va convertir en un punt de debat. Per exemple, alguns van recomanar l’aplaçament del tractament amb AADs (és a dir, almenys de 4 a 6 mesos) després del maneig potencialment curatiu de l’HCC. En tercer lloc, la resposta del tractament amb AADs entre pacients amb HCC és rellevant, particularment en relació al moment òptim d’iniciació.

En dos estudis de cohort realitzats als Estats Units, la resposta virològica a la teràpia amb AADs es va veure afectada en pacients amb HCC en relació amb el VHC, en comparació amb la població sense HCC. A més a més, si la resposta als AAD en pacients amb HCC està en relació amb l’etapa del tumor i/o el moment en relació amb el maneig de l’HCC és rellevant.

L’objectiu principal d’aquesta revisió sistemàtica i metanàlisi va ser avaluar l’efectivitat de la teràpia amb AADs entre pacients amb VHC i un diagnòstic d’HCC. Els objectius secundaris van ser comparar la resposta virològica sostinguda amb els AAD entre les subpoblacions classificades segons el maneig de l’HCC, el règim d’AADs i el genotip del VHC.

Resum

Context

La teràpia amb antivirals d’acció directa (AADs) per a la infecció pel virus de l’hepatitis C (VHC) és altament curativa i tolerable. Entre els pacients amb carcinoma hepatocel·lular (HCC), el moment òptim de la teràpia amb AADs segueix sense estar clar. Les dades sobre l’eficàcia de la teràpia amb AADs en pacients amb HCC poden ajudar en la presa de decisions.

Objectiu

Avaluar la resposta a la teràpia amb AADs entre pacients diagnosticats amb infecció per VHC i HCC.

Mètodes

Es van realitzar cerques en bases de dades bibliogràfiques i resums de congressos. La metanàlisi es va realitzar per agrupar les estimacions de resposta virològica sostinguda (RVS).

Resultats

Es van incloure 56 estudis amb 5.522 pacients amb VHC i HCC. La RVS general va ser del 88,3% (IC del 95%: 86,1-90,4). Vint-i-set estudis van incloure pacients amb HCC anterior o present (n = 3.126) i pacients sense HCC (n = 49.138), en els quals la RVS va ser del 88,2% (IC del 95%: 85,0-91,4) i del 92,4% (IC del 95%: 91,1- 93.7) entre pacients amb i sense HCC, respectivament (quocient de probabilitats: 0,54, IC del 95%: 0,43-0,68, P <0,001). En les anàlisis de subgrups, es va observar una RVS més alta en pacients que van rebre tractament curatiu de l’HCC (RVS 90,4%, IC del 95%: 88,3-92,4), o tractats amb AADs amb sofosbuvir (RVS 96,9%, IC del 95%: 94,3-99,4), o en pacients amb infecció pel genotip 1 del VHC (RVS 92,0%, IC del 95%: 88,1-95,6).

Conclusió

La resposta a la teràpia amb AADs va ser menor en pacients amb HCC en comparació amb aquells sense HCC, independentment de l’estat de la cirrosi. Entre els pacients amb HCC, va haver-hi un impacte en la proporció dels casos d’HCC que van rebre un tractament curatiu del mateix, en la seva resposta a la teràpia amb AADs.

 

Font: Alimentary Pharmacology & Therapeutics

Referència: He S, Lockart I, Alavi M, Danta M, Hajarizadeh B, Dore GJ. Systematic review with meta- analysis: effectiveness of direct-acting antiviral treatment for hepatitis C in patients with hepatocellular carcinoma. Aliment Pharmacol Ther. 2020;51:34–52. https://doi.org/10.1111/ apt.15598

Article traduït i adaptat per l’ASSCAT

13/02/2020

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!
Load More

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post