Repte per a l’eliminació de l’hepatitis C a Catalunya: identificar i tractar als no diagnosticats
Catalunya disposa d’un Pla de Prevenció i Control de l’Hepatitis C per assolir la seva eliminació com a problema de salut pública abans del 2030.
A Espanya, des de la implantació del Pla Estratègic per a l’Abordatge de l’Hepatitis C, s’han tractat més de 140.000 pacients i s’estima que encara queden més de 80.000 persones amb el virus sense tractar. Per això, un dels principals reptes de futur per aconseguir l’eliminació del virus és incidir en la importància que té el diagnòstic precoç, la cerca activa i el posterior tractament de totes les persones que estiguin infectades, així com el desenvolupament de projectes de microeliminació. Aquestes són algunes de les conclusions extretes de la jornada “HEPYCURE: Ara més que mai, fent possible l’eliminació de l’hepatitis C”, organitzada per Gilead Sciences a Barcelona.
El Pla de Prevenció i Control de l’Hepatitis C a Catalunya té com a objectiu l’eliminació de l’hepatitis C el 2030 (tal i com marquen les directrius de l’OMS) a través de facilitar l’adopció i implementació de mesures per disminuir la incidència, la morbiditat i mortalitat associada a aquesta infecció. El Pla posa el focus d’atenció a les poblacions més vulnerables i en la microeliminació, potenciant el diagnòstic precoç i la vinculació dels casos d’infecció al tractament.
En paraules de Marta Velázquez, Sènior Director de la Unitat de Negoci d’Hepatitis, “Gilead té un ferm compromís amb l’eliminació de l’hepatitis C i creiem que iniciatives com aquest fòrum multidisciplinari contribueixen a compartir i debatre les últimes novetats i best practices sobre aquesta infecció de la mà d’experts de diferents àmbits. Malgrat el canvi de paradigma que ha suposat la pandèmia per COVID-19, amb el suport i la col·laboració de tots els agents implicats aconseguirem eliminar el virus a Catalunya”.
Durant la jornada, es va destacar la importància de prioritzar la identificació de pacients no diagnosticats i continuar el ritme de tractament dels últims anys, malgrat la pandèmia per COVID-19. A més, els experts van coincidir en afirmar que seria necessària la implementació de polítiques de cribratge, així com la coordinació multidisciplinària entre els diferents nivells assistencials (atenció especialitzada, primària, addiccions, presons, etc.).
Així mateix, es va recordar que l’hepatitis C es pot curar amb tractaments senzills i amb bon perfil de seguretat, assolint-se taxes de curació de més del 95%.
En paraules del Dr. Rafael Esteban, cap del Servei de Medicina Interna-Hepatologia de l’Hospital Vall d’Hebron: “Hi ha en marxa iniciatives de valor afegit i les eines apropiades per curar la infecció per VHC i aconseguir l’eliminació de l’hepatitis C a Catalunya i replicables a tot Catalunya. Queden molts pacients per diagnosticar i tractar i només ho podem fer col·laborant des de tots els àmbits, sobretot amb aquells col·lectius on hi ha una major incidència. Aquesta segona edició d’Hepycure a Catalunya, té com a objectiu mostrar com treballant junts podem avançar i aconseguir que amb el compromís dels clínics, les organitzacions i de la indústria aconseguim l’eliminació de l’hepatitis C”.
D’aquesta forma, al llarg de l’acte es van abordar els reptes pendents per assolir l’eliminació de l’hepatitis C en diversos col·lectius com són el pacient psiquiàtric, els immigrants o HSH. A més, els experts van reconèixer l’esforç realitzat en els últims anys per aconseguir l’eliminació del virus, però van alertar de la importància de seguir conscienciant a la població sobre la necessitat d’identificar i tractar a tots els pacients amb hepatitis C.
Pel Dr. Joan Colom, Director del programa PCAVIHV (Prevenció, Control i Atenció al VIH, les ITS i les Hepatitis Víriques) i Subdirector General de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya: “La perspectiva de Salut Pública és clau per aconseguir l’eliminació de l’hepatitis C. Podem assolir els objectius de l’OMS pel 2030, fins i tot abans, si seguim treballant en un model integratiu i comunitari que garanteix la igualtat d’oportunitats d’accés al tractament i l’atenció a les persones afectades. Hem de donar continuïtat a les línies d’actuació dels últims anys, aportant innovació i utilitzant les bones pràctiques, per reduir el nombre de noves infeccions (amb la sensibilització i la prevenció), disminuir el retard en els diagnòstic (detecció precoç), realitzar cerca activa per detectar infeccions ocultes (tant en població general a través de l’atenció primària com en poblacions vulnerables) i assegurar la provisió de tractament de forma immediata. Per això, hem de treballar transversalment, amb el suport coordinat indispensable de tots els actors, superant les barreres del sistema i simplificant tots els processos”.
Davant l’objectiu marcat per l’OMS d’eliminar la hepatitis C para 2030, a Catalunya aconseguir aquest objectiu està molt més a prop i pot ser una realitat si s’identifiquen, diagnostiquen i tracten a totes les persones infectades i, de ser així, s’estima que en els propers anys l’hepatitis C pot arribar a ser una patologia residual a Espanya.
La jornada va estar coordinada pel Dr. Rafael Esteban, de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona; i va comptar amb la participació del Dr. Joan Colom, Director del programa PCAVIHV i Subdirector General de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya; la Dra. Maria Buti, de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona; Dr. Xavier Forns, de l’Hospital Clínic de Barcelona; el Dr. Joan Carles Quer, de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona; la Dra. Elisa Martró, de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona; la Dra. Montserrat García Retortillo, de l’Hospital del Mar de Barcelona; Dña. Aura Roig, de Metzineres de Barcelona; y D. Juanse Hernández, del Grup de Treball sobre Tractaments del VIH (gTt-VIH).
Font: consalud.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
