Realització de proves d’hepatitis C i reducció del consum d’opioides

23/11/2017 | Notícies de premsa

El virus de la hepatitis C (VHC) por transmetre’s amb facilitat a través de l’ús compartit d’agulles i les persones usuàries de drogues intravenoses presenten unes elevades taxes d’incidència del VHC (noves infeccions) i prevalença (total d’infeccions existents).

La prevenció i el tractament del VHC en el cas dels usuaris de drogues (en actiu o que les van consumir en el passat) va constituir un tema central en el Congrés de l’Associació Americana per a l’Estudi del Fetge (AASLD, en les seves sigles en anglès), que va tenir lloc del 20 al 24 d’octubre a Washington DC (Estats Units), especialment en el context del creixement de les epidèmies de consum d’opioides a l’Amèrica del Nord i d’altres llocs del món.

Fer-se la prova del virus de l’hepatitis C (VHC) es va associar amb una reducció en el consum de drogues. Així, sotmetre’s a una prova del VHC es va relacionar amb una reducció del consum de drogues, sobretot en el cas de les persones que van donar un resultat positiu. No obstant, també es va observar certa reducció fins i tot entre les persones que van donar negatiu a la prova, segons els resultats de l’estudi presentats a ‘The Liver Meeting 2017’.

“El simple acte de fer-se la prova pot tenir un efecte important sobre el comportament de risc”, va explicar Hooman Farhang Zangneh, de l’Hospital General de Toronto (Canadà), en una conferència de premsa de l’AASLD.

El VHC es transmet fàcilment a través d’agulles compartides i les persones que s’injecten drogues tenen altes taxes d’incidència de VHC (noves infeccions) o prevalença (infeccions totals existents).

Les persones usuàries de drogues intravenoses conformen una important proporció del total de persones que viuen amb hepatitis C (i, en conseqüència, d’aquelles que necessitaran rebre tractament per poder eliminar l’amenaça per a la salut pública que suposa el VHC). No obstant, moltes d’aquestes persones no s’han sotmès a una prova i desconeixen si tenen el VHC. Els programes de tractament d’addiccions (com aquells que brinden teràpia de substitució d’opioides amb metadona o buprenorfina) ofereixen un possible punt d’accés als serveis d’atenció de l’hepatitis C.

Zangneh i els seus col·legues van realitzar una anàlisi retrospectiva per avaluar l’efecte del diagnòstic de VHC sobre el comportament de l’ús de substàncies, emprant registres electrònics de salut d’una xarxa de 47 clíniques de tractament d’addiccions a Ontàrio de 2007 a 2013. Ontàrio té més de 50.000 persones que reben teràpies de substitució d’opioides (OST, en les seves sigles en anglès), amb una prevalença de VHC propera al 65% entre aquells que s’injecten opiacis, va indicar Zangneh com a antecedents.

Els investigadors van identificar a 2.406 persones que es van sotmetre a proves de detecció d’infecció pel VHC durant el període d’estudi i van tenir resultats de proves d’orina disponibles per fer monitoreig de l’ús de drogues. Poc més del 60% eren homes i l’edat mitjana va ser d’aproximadament 40 anys. Un 85% residia en ciutats i al voltant del 15% en àrees rurals. Entre els participants seleccionats, 527 (22%) van donar positiu en anticossos contra el VHC.

L’equip de Zangneh va analitzar la proporció de mostres d’orina amb resultats positius pel consum de drogues en l’any posterior a la prova del VHC en comparació amb l’any anterior a la prova. Els participants de l’estudi diagnosticats amb el VHC van tenir una reducció estadísticament significativa del 8,1% a les mostres d’orina que van mostrar l’ús d’opioides sense recepta. Els que van ser VHC-negatius van tenir una disminució més petita però encara significativa del 6,7%.

L’anàlisi multivariable, on es van tenir en compte diversos factors, va reflectir que les persones que van donar positiu al VHC van ser un 33% més propenses a reduir el consum d’opioides sense recepta, en comparació amb les que van donar negatiu en la prova diagnòstica de l’hepatitis C. Les persones diagnosticades del VHC també van ser aproximadament un 50% més propenses a reduir el seu consum de benzodiazepines i cocaïna.

“Els pacients diagnosticats amb el VHC van reduir el seu consum de drogues sense recepta, incloses les benzodiazepines i la cocaïna, en l’any següent al diagnòstic”, van concloure els investigadors. “Això ressalta la importància d’avaluar als individus en teràpia de substitució d’opioides pel VHC, ja que això només pot tenir un impacte positiu en la seva activitat de consum de drogues”.

Ampliar la realització de proves del VHC a persones que s’injecten drogues “pot reduir les conseqüències per a la salut de l’individu i reduir la transmissió en la comunitat”, va afirmar Zangneh als periodistes. En aquest sentit, va suggerir que es realitzi més investigació per veure si l’efecte de les proves sobre el comportament del consum de drogues s’estén a d’altres malalties infeccioses.

 

Font: infohep.org 
Referència: Zangneh FH et al. The impact of hepatitis C diagnosis on substance-use behaviors in patients engaged in opioid substitution therapy. The Liver Meeting, abstract 125, 2017.
Notícia traduïda per l’ASSCAT

23/11/2017

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

Desde aquí puedes compartir esta publicación. ¡Gracias!

Related Post