Què és necessari saber sobre l’Hepatitis A?
L’hepatitis A és una malaltia hepàtica causada pel virus de l’hepatitis A (VHA). Aquest es transmet principalment quan una persona no infectada (i no vacunada) menja o beu alguna cosa contaminada per excrements d’una persona infectada per aquell virus. La malaltia està estretament associada a la manca d’aigua salubre, un sanejament deficient i una mala higiene personal.
A diferència de les hepatitis B i C, l’hepatitis A no causa hepatopatia crònica i rara vegada és mortal, però pot causar símptomes debilitants i hepatitis fulminant (insuficiència hepàtica aguda), que s’associa a una alta mortalitat.
L’hepatitis A es presenta esporàdicament i en epidèmies en el món sencer, i tendeix a reaparèixer periòdicament. El virus de l’hepatitis A és una de les causes més freqüents d’infecció de transmissió alimentària.
Les epidèmies associades a aliments o aigua contaminats poden aparèixer de forma explosiva, com l’epidèmia registrada a Shanghai el 1988, que va afectar a unes 300.000 persones1. Els virus de l’hepatitis A persisteixen en el medi i poden resistir els processos de producció d’aliments usats habitualment per inactivar i/o controlar les bactèries patògenes.
La malaltia pot tenir conseqüències econòmiques i socials greus a les comunitats. Els pacients poden trigar setmanes o mesos en recuperar-se i reprendre les seves activitats laborals, escolars o quotidianes. La repercussió en els establiments de menjar contaminats pel virus i en la productivitat local en general poden ser greus.
Distribució geogràfica
Es poden distingir diferents zones geogràfiques segons la prevalença d’infecció per VHA: alta, intermèdia o baixa.
Zones amb prevalença alta de la infecció
En els països en desenvolupament amb condicions de sanejament i pràctiques d’higiene deficients, la majoria dels nens (90%) han patit la infecció abans dels 10 anys2. Els infectats durant la infància no pateixen símptomes visibles. Les epidèmies són poc freqüents perquè els nens més grans i els adults solen estar immunitzats. En aquestes zones les taxes de morbiditat simptomàtica són baixes i els brots epidèmics són rars.
Zones amb nivells intermedis d’infecció
En els països en desenvolupament, els països amb economies en transició i les regions amb nivells desiguals de sanejament, els nens solen evitar la infecció durant la primera infància i arriben a l’edat adulta sense immunitat. Paradoxalment, aquelles millores de la situació econòmica i del sanejament poden traduir-se en un augment del nombre d’adults que mai s’han infectat i que no tenen immunitat. Aquesta major vulnerabilitat en els grups de més edat pot augmentar les taxes de morbiditat i produeix brots epidèmics greus.
Zones amb baixos nivells d’infecció
En els països desenvolupats amb bon nivell de sanejament i higiene les taxes d’infecció són baixes. La malaltia pot aparèixer en adolescents i adults dels grups d’alt risc, com els consumidors de drogues injectables, els homes amb relacions homosexuals i les persones que viatgen a zones d’alta endemicitat, així com en algunes poblacions aïllades, com les comunitats religioses tancades. No obstant, quan el virus s’introdueix en aquells grups de població, la bona higiene atura la transmissió de persona a persona i els brots s’extingeixen ràpidament.
Transmissió
El virus de l’hepatitis A es transmet principalment per via fecal-oral, és a dir, quan una persona no infectada ingereix aliments o aigua contaminats pels excrements d’una persona infectada. A les famílies això pot succeir a través de la brutícia de les mans del membre de la família encarregat de la preparació dels aliments. Els brots transmesos per l’aigua, tot i que infreqüents, solen estar relacionats amb casos de contaminació per aigües residuals o d’abastiment d’aigua insuficientment tractada.
El virus també pot transmetre’s per contacte físic estret amb una persona infectada.
Símptomes
El període d’incubació de l’hepatitis A sol ser d’uns 14-28 dies.
Els símptomes de l’hepatitis A tenen caràcter moderat o greu i comprenen febre, malestar, pèrdua d’apetit, diarrea, nàusees, molèsties abdominals, coloració fosca de l’orina i icterícia (coloració groguenca de la pell i l’escleròtica ocular). Els infectats no sempre presenten tots aquests símptomes.
Els adults desenvolupen signes i símptomes amb major freqüència que els nens. La gravetat de la malaltia, així com la mortalitat, augmenten amb l’edat. Els menors de sis anys infectats no solen tenir símptomes apreciables, i només el 10% mostren icterícia. Entre els nens més grans i els adults la infecció sol causar símptomes més greus, amb icterícia en més del 70% dels casos.
Quines persones corren risc?
Qualsevol persona que no hagi estat vacunada o no s’hagi infectat abans pot contraure l’hepatitis A. A les zones on el virus està estès (prevalença alta), la majoria de les infeccions es produeixen durant la primera infància. Entre els factors de risc cal citar els següents:
- Sanejament deficient.
- Manca d’aigua salubre.
- Drogues injectables.
- Convivència amb una persona infectada.
- Relacions sexuals amb una persona amb infecció aguda per VHA.
- Viatges a zones d’alta endemicitat sense immunització prèvia.
Diagnòstic
Els casos d’hepatitis A són clínicament indistingibles d’altres tipus d’hepatitis víriques agudes. El diagnòstic s’estableix mitjançant la detecció a la sang dels anticossos IgM dirigits específicament contra el VHA. Una altra prova és la reacció en cadena de la polimerasa amb retrotranscriptasa (RT-PCR), que detecta el RNA del virus de l’hepatitis A, però pot necessitar laboratoris especialitzats.
Tractament
No hi ha cap tractament específic per a l’hepatitis A. Els símptomes poden remetre lentament, al llarg de diverses setmanes o mesos. El més important consisteix a evitar medicament innecessaris. No s’han d’administrar antiemètics ni paracetamol. L’hospitalització és innecessària en absència d’insuficiència hepàtica aguda. El tractament persegueix el benestar i l’equilibri nutricional del pacient, inclosa la rehidratació després dels vòmits i diarrees.
Prevenció
La millora del sanejament, la innocuïtat dels aliments i la vacunació són les mesures més eficaces per combatre l’hepatitis A.
La propagació de l’hepatitis A pot reduir-se mitjançant:
- Sistemes adequats d’abastiment d’aigua potable.
- Eliminació apropiada de les aigües residuals de la comunitat.
- Pràctiques d’higiene personal com el rentat regular de les mans amb aigua salubre.
Hi ha diverses vacunes injectables inactivades contra l’hepatitis A. Totes són similars amb respecte a la protecció conferida i als efectes colaterals.
Un mes després d’haver rebut una sola dosi de la vacuna, gairebé el 100% de les persones haurà desenvolupat nivells protectors d’anticossos. Fins i tot després de l’exposició al virus, una dosi de la vacuna dins de les dues setmanes posteriors al contacte amb el virus té efectes protectors. Tot i així, els fabricants recomanen dues dosis de la vacuna per garantir una protecció a més llarg termini, d’entre 5 i 8 anys.
Milions de persones han rebut vacunes injectables inactivades contra l’hepatitis A sense que hagin presentat events adversos greus.
Activitats d’immunització
La vacunació contra l’hepatitis A ha de formar part d’un pla integral de prevenció i control de les hepatitis virals. La planificació de programes d’immunització a gran escala ha de comprendre avaluacions econòmiques i preveure mètodes alternatius o addicionals de prevenció com, per exemple, millores del sanejament i educació sanitària per fomentar la higiene.
La decisió d’incloure o no la vacuna en la immunització sistemàtica dels nens depèn del context local. S’ha de tenir en compte la proporció de persones vulnerables a la població i el nivell d’exposició al virus. En general, els països amb endemicitat intermèdia són els que més es beneficien de la immunització universal dels nens. Els països amb baixa endemicitat poden considerar la possibilitat de vacunar als adults d’alt risc. L’ús de la vacuna és limitat en els països molt endèmics, doncs la majoria dels adults tenen immunitat natural.
Països que inclouen en els calendaris vacunals l’hepatitis A
A data de juny de 2016, la vacuna contra l’hepatitis A s’utilitzava en la vacunació sistemàtica dels nens en 16 països: 6 de la Regió de les Amèriques, 3 a la Regió del Mediterrani Oriental, 4 a la Regió d’Europa, i 3 a la Regió del Pacífic Occidental.
Persones a qui s’hauria d’oferir la vacunació anti-VHA:
- Els consumidors de drogues.
- Els viatgers a països on el virus és endèmic.
- Els homes que tenen sexe amb homes.
- Les persones amb hepatopatia crònica (degut al seu major risc de complicacions greus en cas d’infecció pel virus de l’hepatitis A).
Quant a la immunització com a resposta als brots, les recomanacions per a la vacunació contra l’hepatitis A han de tenir en compte les circumstàncies de cada cas concret, en particular la viabilitat d’emprendre ràpidament una campanya de vacunació generalitzada.
La vacunació de control en cas de brots comunitaris és més eficaç a les comunitats petites, quan la campanya s’inicia abans i quan s’aconsegueix una alta cobertura en diversos grups d’edat. Les activitats de vacunació han de complementar-se amb educació sanitària que tendeixi a millorar el sanejament, les pràctiques d’higiene i la innocuïtat dels aliments.
Resposta de l’OMS
El maig de 2016, l’Assemblea Mundial de la Salut va adoptar la primera Estratègia Mundial del Sector de la Salut Contra l’Hepatitis Vírica, 2016-2021, que destaca la funció crucial de la cobertura sanitària universal i que té unes metes alineades amb les dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. L’objectiu final és eliminar les hepatitis víriques com un problema de salut pública, i les metes consisteixen en reduir els casos incidents en un 90% i la mortalitat en un 65% d’aquí al 2030. L’estratègia també defineix les mesures que han d’adoptar els països i la Secretaria de l’OMS per assolir aquests objectius.
Amb la finalitat d’ajudar als països a aconseguir els objectius mundials relatius a les hepatitis víriques en el marc de l’Agència 2030 pel Desenvolupament Sostenible, l’OMS està treballant en les següent esferes:
- Conscienciació, promoció d’aliances i mobilització de recursos.
- Formulació de polítiques basades en proves científiques i dades per a l’acció.
- Prevenció de la transmissió.
- Ampliació dels serveis de detecció, atenció i tractament.
L’OMS també organitza el Dia Mundial contra l’Hepatitis el 28 de juliol de tots els anys, amb la finalitat d’augmentar els coneixements sobre les hepatitis víriques.
