Les dades en vida real d’elbasvir/grazoprevir enfront al VHC repliquen als assajos clínics

11/03/2019 | Articles, Notícies de premsa

Un estudi espanyol presentat al CROI 2019 conclou que l’efectivitat i seguretat del tractament amb elbasvir/grazoprevir (EBZ/GZR) és similar al trobat en els assajos clínics.

“Els resultats del tractament amb aquest règim terapèutic són particularment bons en pacients amb hepatitis C infectats per genotip 1b i sense cirrosi, independentment que estiguin o no coinfectats pel VIH”, indiquen.

Aquest treball s’ha dut a terme per un grup col·laboratiu de facultatius en el Servei Madrileny de Salut (Sermas).

Els pacients d’aquest estudi van ser seleccionats del Registre d’Utilització d’Agents Antivirals pel Virus de l’Hepatitis C del Sermas on es recull, de forma prospectiva, tota la informació clínica i els resultats del tractament de pacients que reben tractament enfront al VHC amb AAD en els hospitals madrilenys.

Descobriments

Els investigadors van analitzar en total 1.620 pacients amb hepatitis C tractats amb EBV/GZR dels quals 134 estaven alhora infectats pel VIH. La mitjana d’edat era de 58 anys i una mica més de la meitat eren de sexe masculí. El 15% tenia cirrosi hepàtica. El genotip de VHC predominant va ser l’1b (70%), seguit per l’1a i el 4. La durada del tractament va ser de 12 setmanes en 1.459 pacients, 16 setmanes i 159 pacients i 8 setmanes en 2 pacients. El 8% dels pacients van rebre concomitantment ribavirina juntament amb EBV/GZR.

Quant a l’eficàcia s’ha de senyalar que van assolir resposta viral sostinguda (curació) el 94% dels pacients. Atenent al genotip de VHC, la resposta viral sostinguda va ser del 96% en els infectats per genotip 1b, 90% en els infectats per genotip 1a i 88% en els infectats per genotip 4. És destacable que menys de l’1% dels pacients va haver de suspendre el tractament per esdeveniments adversos durant el tractament.

Els factors associats amb major probabilitat de fracàs al tractament va ser la infecció per VHC de genotips diferents a l’1b i la presència de cirrosi. La infecció per VIH no es va associar amb pitjor resposta al tractament.

Influeix el VHC en l’osteoporosi?

Durant la mateixa trobada, s’ha presentat una altra comunicació de Gesida liderada per Juan Berenguer de l’Hospital General Universitari Gregorio Marañón i Juan González-García de l’Hospital Universitari La Paz, sobre els efectes de l’eradicació del VHC sobre la densitat mineral òssia en persones coinfectades per VIH/VHC. Aquest treball va comptar amb 160 pacients als quals se’ls hi van administrar pautes basades en interferó en el 79% i pautes amb fàrmacs orals lliures d’interferó en el 21%. Un total de 102 pacients van assolir una resposta viral sostinguda equivalent a la curació de l’hepatitis C.

“A l’inici del tractament no es van trobar diferències entre respondedors i no respondedors en cap característica sociodemogràfica, pes, tabaquisme o consum de substàncies, i tampoc en la densitat mineral òssia de la columna lumbar o coll femoral ni en la distribució de les diferents categories”, indiquen. A més, expliquen que tampoc es van trobar diferències en els canvis de densitat mineral òssia des de l’inici del tractament fins el segon any d’inici d’aquest ni en la columna lumbar ni en coll femoral entre respondedors i no respondedors. Finalment, no va haver-hi diferències en la proporció de pacients amb canvis en les categories de densitat mineral òssia (normal, osteopènia, osteoporosi) des de l’inici del tractament fins el segon any després del seu inici ni en la columna lumbar ni en el coll femoral.

Així, conclouen que els resultats mostren que, almenys a mig termini, l’eradicació del VHC després del tractament no es va associar amb canvis significatius en la densitat mineral òssia en persones coinfectades amb VIH/VHC. “Aquests descobriments suggereixen que l’excés d’osteoporosi i de fractures trobat en pacients coinfectats en comparació amb pacients infectats únicament per VIH es deuen probablement a diferències en hàbits de vida i factors nutricionals entre ambdues poblacions i no a un efecte directe del propi VHC sobre l’os”.

 

Font: elglobal.net

Notícia traduïda per l’ASSCAT

11/03/2019

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post