L’ARN del VHC està present en els fluids corporals dels pacients amb alta càrrega viral

El virus de l’hepatitis C (VHC) causa una infecció aguda i crònica. La infecció aguda pel VHC sol ser asimptomàtica i rara vegada (o mai) s’associa amb una malaltia potencialment mortal.

Al voltant del 15% al 45% de les persones infectades eliminen el virus del seu organisme de forma espontània sis mesos després de la infecció sense necessitat de cap tractament.

Hi ha una epidèmia en curs d’infecció per VHC entre homes que tenen sexe amb homes (HSH). Tot i que els estudis epidemiològics van observar una associació amb certes pràctiques sexuals i/o l’ús concomitant de drogues recreatives, els mecanismes subjacents de la transmissió del VHC a través d’aquestes rutes segueixen estant mal definits.

Els científics de la Universitat Mèdica de Viena (Viena, Àustria) van inscriure prospectivament a 34 pacients amb infecció per VHC aguda (HCA) o crònica (HCC). Es van obtenir mostres rectals i nasals en tots els pacients i, després del calibratge i validació de l’assaig de VHC, es van quantificar els nivells d’ARN del VHC en les mostres obtingudes. Es van realitzar proves de sang oculta en femta per descartar sagnat rectal. L’edat mitjana va ser de 43 ± 8 anys, la majoria dels pacients (91%; 31/34) eren VIH+ i el 82% (28/34) eren homes, dels quals el 64% (18/28) són HSH. Es van utilitzar qüestionaris per avaluar conductes de risc relacionades amb l’ús recreatiu de drogues i pràctiques sexuals.

Es va observar l’HCA en el 32% (11/34) dels pacients i tots aquests eren VIH+HSH i el 91% (10/11) tenien antecedents de malalties de transmissió sexual. El genotip del VHC (GT) més comú va ser GT-1a (50%; 17/34), mentre que el GT-1b, GT-2, GT-3 i GT-4 es van observar en 15% (5/34), 3% (1/34), 21% (7/34) i 12% (4/34) d’ells, respectivament. Vint-i-tres (68%) pacients va tenir almenys una mostra positiva (56%; 19/34 nasal i 52%; 17/33 rectal), mentre que mai es va poder detectar la contaminació a la sang. Els individus amb mostra d’hisop positiva van tenir significativament major virèmia per ARN del VHC en comparació amb els pacients amb mostra d’hisop negativa (6,37 IQR 1,06 log UI/mL versus 4,76 IQR 2,54 log UI/mL.

Els autors van concloure que l’ARN del VHC és fàcilment detectable en el recte (malgrat l’absència de sang oculta en la femta) i en els fluids nasals en els pacients amb HCA/HCC, independentment de l’estat del VIH, la durada de la infecció pel VHC o la via sospitada d’adquisició del VHC. Per tant, les dades suggereixen que l’intercanvi “d’eines” per aspirar drogues nasals i el coit anal sense protecció representen pràctiques d’alt risc per a la transmissió del VHC, especialment en pacients amb alts nivells sèrics de l’ARN del VHC.

David Chromy, MD, l’autor principal de l’estudi, va dir: “Realment esperàvem trobar l’ARN del VHC en els fluids corporals dels nostres pacients. No obstant, ens vam proposar descartar curosament la contaminació del líquid rectal per sagnat ocult (com un factor de confusió potencial) mitjançant la realització d’una prova respectiva per a detectar sang fecal oculta. Aquests fluids corporals poden servir com a vectors per a la transmissió, però creiem fermament que és necessari un traumatisme i/o sagnat addicional de la mucosa per a transmetre l’ARN del VHC i, per tant, la infecció pel VHC”. L’estudi es va presentar a The Liver Meeting organitzat per l’Associació Americana per a l’Estudi de les Malalties Hepàtiques (AASLD, en les seves sigles en anglès) els dies 9 i 13 de novembre del 2018 a San Francisco (Estats Units).

Font: labmedica.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT