La teràpia dirigida amb ramucirumab augmenta la supervivència del càncer de fetge

Ramucirumab (Cyramza), un tipus de teràpia dirigida que retarda el creixement tumoral al bloquejar la formació de vasos sanguinis, va millorar la supervivència general i va retardar la progressió de la malaltia en persones amb carcinoma hepatocel·lular (CHC), segons els resultats de l’estudi presentat a la Societat Nord-Americana d’Oncologia Clínica (ASCO, en les seves sigles en anglès) a la reunió anual del mes passat a Chicago.

L’estudi REACH-2 va mostrar que el tractament de segona línia amb ramucirumab va estendre la supervivència mitjana en un sol mes en comparació amb el placebo. No obstant, la proporció de persones que seguien amb vida als 18 mesos després de començar el tractament va augmentar més del doble, del 11,3% al 24,5%.

Durant anys o dècades, la infecció crònica per hepatitis B o C, el consum excessiu d’alcohol i altres causes de dany hepàtic poden provocar cirrosi i HCC, un tipus de càncer primari de fetge. Amb freqüència, l’HCC es diagnostica tard, quan és difícil de tractat, el que el converteix en la principal causa de mort per càncer a tot el món. La teràpia antiviral per a l’hepatitis B redueix però no elimina el risc de desenvolupar càncer de fetge, i les persones amb hepatitis C que han progressat a cirrosi segueixen tenint risc d’HCC fins i tot després d’haver-se curat del virus.

La quimioteràpia tradicional no funciona molt bé contra el càncer de fetge, però les teràpies dirigides conegudes com inhibidors de quinases múltiples, que es dirigeixen a les vies implicades en el creixement cel·lular i la formació de vasos sanguinis, s’han mostrat prometedores.

Sorafenib (Nexavar) és la teràpia sistèmica de primera línia estàndard per l’HCC avançat, d’acord amb les directrius HCC actualitzades recentment de l’Associació Europea per a l’Estudi del Fetge (EASL, en les seves sigles en anglès). Les pautes també recomanen lenvatinib (Lenvima). Regorafenib (Stivarga) es recomana pel tractament de segona línia, i cabozantinib (Cabometyx) ha mostrat bons resultats en assajos clínics. Tot i que l’EASL encara no recomana la immunoteràpia pel càncer de fetge, l’Administració d’Aliments i Medicaments dels EUA (FDA, en les seves sigles en anglès) ha aprovat l’inhibidor del punt de control nivolumab (Opdivo) per l’HCC.

Ramucirumab (Cyramza) és un anticòs monoclonal que interfereix amb l’angiogènesi o la formació de vasos sanguinis. Al bloquejar l’activació del receptor 2 del factor de creixement endotelial vascular (VEGF) (VEGFR2), el medicament prevé el desenvolupament de nous vasos sanguinis necessaris per subministrar tumors en creixement.

Un assaig previ va trobar que tot i que el ramucirumab no va millorar la supervivència general entre les persones amb HCC avançat com un tot, va conduir a un benefici de supervivència significatiu per aquells amb alfa-fetoproteïna (AFP) altament elevada, un biomarcador emprat per a la detecció del càncer de fetge que és associat amb pitjors resultats.

A la reunió de l’ASCO, Andrew Zhu de l’Hospital General de Massachusetts a Boston va presentar els descobriments de REACH-2, un estudi de seguiment que s’enfoca en persones amb HCC avançat i AFP elevada (> 400 ng/ml) que van ser tractades prèviament amb sorafenib de primera línia.

L’estudi va incloure a 292 persones amb HCC a 20 països d’Europa, Amèrica del Nord, Amèrica Llatina i Àsia. Al voltant del 80% eren homes i l’edat mitjana va ser de 64 anys. Més d’un terç tenia càncer de fetge relacionat amb l’hepatitis B, el 26% tenia hepatitis C, el 24% tenia antecedents de consum excessiu d’alcohol i el 8% tenia malaltia del fetge gras.

Els participants tenien càncer de fetge que no es considerava tractable amb teràpies locals o que havia recorregut després d’aquest tractament. Es van classificar com a Child-Pugh Clase A, el que significa que tenien una funció hepàtica ben conservada. Gairebé tres quarts tenien càncer disseminat més enllà del fetge. Havien deixat de prendre sorafenib degut a la progressió de la malaltia o els efectes secundaris.

Els participants van ser assignats aleatòriament per rebre infusions intravenoses de ramucirumab (8 mg/kg) o placebo cada dues setmanes, juntament amb la millor atenció de suport.

La mitjana de supervivència global va ser de 8,5 mesos en el grup de ramucirumab enfront a 7,3 mesos en el grup de placebo. Tot i que la diferència va ser petita, va ser estadísticament significativa (p = 0.0199). Als 12 mesos, el 36,8% dels receptors de ramucirumab i el 30,3% dels receptors de placebo seguien vives (no una diferència significativa). No obstant, la diferència va ser major, i es va tornar significativa, en 18 mesos: 24,5% vs. 11,3%, respectivament (p = 0.0187).

La mitjana de supervivència lliure de progressió, és a dir, les persones seguien amb vida sense empitjorament de la malaltia, va ser de 2,8 mesos en el braç de ramucirumab enfront a 1,6 mesos en el braç de placebo (P <0,0001).

Les taxes de resposta global, és a dir, la reducció total o parcial del tumor, van ser del 4,6% y 1,1% (no significativament diferents); ningú va tenir una resposta completa. No obstant, a l’observar la taxa de control de la malaltia, és a dir, la reducció del tumor o la malaltia estable, el ramucirumab es va comportar significativament millor que el placebo: 59,9% enfront a 38,9% (p = 0,0006).

El tractament amb ramucirumab generalment va ser segur, però els efectes secundaris van ser comuns. Les taxes d’interrupció degut a events adversos relacionats amb el tractament van ser del 10,7% en el braç amb ramucirumab enfront al 3,2% en el grup amb placebo; aproximadament un terç dels receptors de ramucirumab van ajustar les seves dosis per reduir els efectes secundaris. L’event advers més important i emergent relacionat amb el tractament en el braç de ramucirumab va ser la pressió arterial alta (12% enfront a 5% en el braç de placebo). Al voltant del 18% van experimentar disfunció hepàtica greu o insuficiència hepàtica, però això va ser similar en el braç de placebo (16%) i probablement reflecteix la progressió de la malaltia subjacent.

“REACH-2 és el primer estudi positiu en una població de pacients seleccionats per biomarcadors, demostrant un benefici de supervivència global significatiu i un perfil de seguretat favorable en pacients amb HCC amb AFP basal> 400 ng/ml, una població associada amb mal pronòstic”, van concloure els investigadors.

Font: infohep.org

Referència: Zhu AX et al. REACH-2: A randomized, double-blind, placebo-controlled phase 3 study of ramucirumab versus placebo as second-line treatment in patients with advanced hepatocellular carcinoma (HCC) and elevated baseline alpha-fetoprotein (AFP) following first-line sorafenib. American Society of Clinical Oncology Annual Meeting, Chicago, abstract 4003, 2018.

Notícia traduïda per l’ASSCAT