Aspectes destacats de la Jornada “Polítiques de salut pública en hepatitis C a Catalunya”

El passat 22 de setembre, l’Agència de Salut Pública de Catalunya i l’Institut de Salut Global de Barcelona van organitzar la Jornada “Polítiques de salut pública en hepatitis C a Catalunya. Resultats i reptes de futur per a la seva eliminació”.

Durant la Jornada, es van presentar una sèrie de conferències que van tenir lloc en el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Degut a l’interès que suscitat aquesta jornada, considerem convenient publicar un petit resum amb els aspectes més destacats.

En totes les presentacions es va evidenciar la visió de l’eliminació de l’hepatitis C i la voluntat política de desenvolupar i implantar el “Programa de prevenció, control i atenció al virus de la immunodeficiència humana, les malalties de transmissió sexual i les hepatitis víriques 2016-2020”, aprovat el 3 d’agost per la Generalitat de Catalunya.

La presentació de l’acte la va realitzar el Dr. Joan Guix, Secretari de Salut Pública del departament de Salut, i a continuació va parlar el Dr. Joan Colom, actual director en funcions del Programa de Prevenció, Control, i Atenció al VIH, ITS i Hepatitis Virals del departament de Salut, qui va introduir als ponents.

La Jornada es va constituir en tres grans blocs. En primer lloc, la part institucional, amb les aportacions del Professor Jeffrey Lazarus, qui va parlar de l’abordatge de l’hepatitis C a Europa, i del Dr. Joan Colom, qui va informar del Programa, va oferir alguns resultats i va parlar dels reptes pendents.

Un cop finalitzades les presentacions per part de les institucions organitzadores de la Jornada, va tenir lloc la primera taula rodona, la temàtica de la qual girava en torn als assoliments aconseguits. La Dra. M. Roig, farmacèutica de l’Àrea del Medicament de CatSalut, va comunicar els resultats dels aspectes farmacològics. La seva conferència va ser molt important per centrar el tema dels resultats del tractament anti-VHC sense interferó. Va comentar, des del punt de partida ja històric el 2014 amb l’accés precoç i el programa d’harmonització, el número i les característiques dels pacients que ja han rebut tractament anti-VHC amb els AAD i els resultats obtinguts. L’explicació del paper de les farmàcies hospitalàries en la dispensació de la medicació i en el control i el registre dels tractaments és molt important per conèixer objectivament la situació actual. Així mateix, la Dra. Roig va explicar el procés seguit pel finançament dels fàrmacs.

La presentació a càrrec del Dr. Andrés Marco va versar sobre les accions realitzades a nivell dels Centres Penitenciaris de Catalunya, emmarcada en la futura eliminació de l’hepatitis C a les presons. La seva intervenció es va centrar en valorar i explicar per què és tan crucial l’eliminació de l’Hepatitis C en els centres penitenciaris. És conegut que a les presons, tenen unes condicions especials, tenen una incidència i prevalença més altes que en la població general i és on s’ubica un elevat nombre de persones amb hepatitis C. Els interns presenten conductes de risc, tenen més patologia associada i precisen nombroses medicacions. Des dels últims anys, es fan protocols per diagnosticar, prevenir i tractar als pacietns amb hepatitis víriques. El Dr. Marco va exposar la situació de l’Hepatitis C a les presons de Catalunya, amb les dades del 2017 i la millora progressiva objectivada des del 2011. També va informar de la situació en relació amb altres centres penitenciaris a nivell nacional o internacional. Així mateix, va presentar el protocol mèdic que es segueix en tots els centres després de l’admissió d’un intern. Considerem de gran interès les gràfiques que va mostrar, donat que si es segueix amb aquestes actuacions es podria arribar a eliminar l’Hepatitis C com a problema de Salut Pública a les presons de Catalunya.

L’abordatge integral de la infecció des del punt de vista dels clínics i com millorar la cascada assistencial, va ser la conferència presentada pel Dr. J. A. Carrión. Després de la introducció inicial, el Dr. Carrión va comentar el Pla Estratègic Nacional i el mandat de l’OMS, es va centrar en explicar els problemes detectats en la cascada assistencial i com afrontar-los. Seguidament, va avaluar les xifres actuals que es barregen en els estudis epidemiològics, va explicar la història natural de la infecció pel VHC, la progressió i els factors pronòstics que influeixen en l’evolució i també el risc que tenen els portadors de VHC de patir manifestacions extrahepàtiques, que poden ser greus i més freqüents del que es creïa fins fa relativament poc. Així mateix, va mostrar gràfiques amb els resultats obtinguts amb els AAD, tractaments que salven vides, pel que s’ha de treballar de manera conjunta per reduir el retard en el diagnòstic, arribar als no diagnosticats i millorar la informació per aconseguir una millor prevenció i vinculació als serveis de salut. En aquest sentit, la informació més rellevant s’hauria de centrar en: orientar al diagnòstic, evitar la reinfecció, ampliar l’accés al tractament i simplificar tant l’avaluació com el seguiment.

A la segona taula rodona, es van comentar els reptes actuals per a l’eliminació de l’hepatitis C. La Dra. Sabela Lens, la primera en intervenir, va parlar sobre la situació epidemiològica de la infecció a Catalunya. És important, mitjançant els estudis epidemiològics actualitzats, saber el nombre de persones que estan ja diagnosticades i quantes necessitaran tractament. Per això, es tenen en compte diverses estratègies: estudiar només els grups amb conductes o circumstàncies de risc, localitzar els possibles portadors segons l’any de naixement o bé realitzar estudis dirigits a la població en general. No obstamt, de moment no està establert com s’haurien de buscar i detectar els casos positius.

Actualment, la Dra. Lens lidera un estudi poblacional que es realitza a Catalunya. De moment, amb resultats preliminats del 67% de la mostra teòrica, el que s’està trobant és que només el 43% coneixien que eren portadores del VHC, i que només el 50% tenen virèmia confirmada (doncs hi ha alguns casos en què ja han rebut el tractament i s’han curat i també s’han trobat els que han eliminat espontàniament el virus quedant amb els anticossos positius). En els casos detectats, s’ha establert un protocol de derivació per accedir al tractament. D’ells, el 25% ja tenien fibrosi hepàtica avançada (F3-F4). És important destacar que els resultats són similars a un altre estudi recent amb població espanyola. A nivell epidemiològic d’estudis d’incidència (casos nous) va destacar que en el període 2015-2016, a Catalunya es van objectivar 12 brots d’infecció VHC d’origen nosocomial (no relacionats amb transfusions). Cal destacar que, actualment, els usuaris de drogues per via parenteral presenten en una elevada proporció (65%) infecció pel VHC, tot i que molts d’ells no ho saben, pel que no poden establir mesures de prevenció. La Dra. Lens també va indicar que els nous casos d’hepatitis agudes, reinfeccions, etc. tenen dificultats per accedir al sistema sanitari. En les seves conclusions va destacar la trascendència de disposar de sistemes de vigilància epidemiològica de qualitat i que la comunicació entre l’assistència primària, l’assistència especialitzada i les autoritats sanitàries hauria de ser fluida.

La conferència sobre els reptes en relació al tractament de l’Hepatitis C va ser presentada pel Dr. Joan Carles Quer. Després de mencionar els resultats assolits amb les noves teràpies, va recordar els temps ja passats del tractament basat en interferó que requeria tractaments llargs, plagats d’efectes adversos i un maneig multidisciplinari. Actualment, després de més de 70.000 pacients que ja han estat tractats a Espanya amb AADs, s’ha d’establir un nou paradigma pels resultats obtinguts i la simplificació en el diagnòstic i el tractament. Per això, va defensar la necessitat de detectar els casos ocults. Els nous reptes, va comentar el Dr. J. C. Quer, es centren en les accions que s’hauran de dur a terme en medicina primària pel diagnòstic i informació sobre l’hepatitis, així com en reconèixer precoçment les manifestacions extrahepàtiques del VHC, amb l’objectiu d’administrar el més aviat possible el tractament i obtenir la RVS. En resum, es produirà un estalvi de costos assistencials i de patiment pels malalts i les famílies.

El Dr. Josep Quer, d’altra banda, va parlar sobre les aportacions del diagnòstic específic en el camí de l’eliminació. L’hepatitis per VHC és una malaltia curable, per tant, l’objectiu del tractament actual és curar. El Dr. Josep Quer va explicar d’una forma divulgativa el que és el genoma i les “quasiespècies” del VHC i que, per les característiques del seu cicle replicatiu, té una gran capacitat de generar mutacions que es poden escapar a la vigilància immune de l’organisme i ser resistents a determinats fàrmacs. Després de presentar els fàrmacs disponibles avui en dia i la seva classificació en famílies, va explicar com s’han de combinar els tractaments per evitar resistències i fallides de tractament. Així mateix, va afirmar que el tractament més car és el que falla, generant frustració en metges i pacients. Va aconsellar que per afrontar i assegurar l’èxit d’un segon tractament es requereix la realització de proves específiques de seqüenciació. Actualment, es disposa de mètodes que permeten estudiar mutacions resistents a les regions més significatives fel genoma viral. El concepte de curació viral a l’obtenir la RVS és important, ja que la regressió de la fibrosi no sempre s’aconsegueix si la teràpia s’administra en les fases avançades de la malaltia i s’aconsella que aquests pacients segueixin els seus controls pels equips d’especialistes.

El Dr. Xavier Majó, de l’Agència de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya i responsable del control de les hepatitis víriques en els usuaris de drogues, va exposar l’abordatge de la infecció en les persones que s’injecten drogues. En els últims anys, un elevat percentatge de les noves infeccions pel VHC les pateixen persones que s’injecten drogues. En els centres de reducció de danys de l’Agència de Salut Pública realitzen programes de prevenció, amb intercanvi de xeringues, tractament substitutiu amb opiacis, consum de droga en sales controlades, etc. S’ha avançat molt per arribar a aquesta població que no sol anar als centres de salut, però és una tasca que precisa el treball conjunt d’una sèrie d’especialistes i només metges, sinó també treballadors socials, psicòlegs, especialistes en addiccions, etc. Les persones que consumeixen drogues pateixen l’estigma i la marginació. Són persones amb condicions de vida deteriorades i amb problemes a nivell psicosocial. En els centres de reducció de danys, es realitza el cribratge per detectar els casos portadors del VHC, o amb coinfecció VHC-VIH. El tractament anti-VHC per aturar la transmissió és una de les assignatures pendents, l’ideal és que se’ls hi dispensi en els mateixos centres per assegurar la seva adherència. Es requereix de manera inaplaçable que la informació i formació arribi als especialistes i professionals que treballen en centres d’addiccions. Els tractament s’haurien d’oferir avaluant els casos a nivell individual, però ja és conegut que els casos tractats amb els nous AAD tenen índexs de RVS similars a la població general, precisant seguiment per equips multidisciplinaris.

L’última xerrada va anar a càrrec de l’ASSCAT (Associació Catalana de Malalts d’Hepatitis), representada per la seva presidenta la Dra. Teresa Casanovas, i va girar en torn al paper de les associacions de pacients en l’eliminació del virus C. La Dra. Casanovas va iniciar la seva presentació parlant de l’ASSCAT i explicant que és una associació formada per voluntaris i voluntàries que vol ser una veu activa en les polítiques sanitàries, aportant el punt de vista del pacient. Va destacar que l’objectiu de l’Associació ha estat sempre estar al costat del pacient i els seus familiars per donar-los informació i suport. L’ASSCAT pertany a L’ELPA (European Liver Patients’ Association), la WHA (World Hepatitis Alliance) i l’AEHVE (Aliança per a l’Eliminació de les Hepatitis Víriques a Espanya), amb les quals comparteix objectius i, en alguns casos, campanyes.

Actualment, el 90% dels membres de l’Associació estan ja curades, però tenen una ferma voluntat d’ajudar en l’eliminació de les hepatitis. L’ASSCAT publica articles d’interès pels pacients, nous protocols, guies clíniques i actualitzacions, sempre tenint en compte l’evidència científica. Realitza campanyes per informar i donar visibilitat a les hepatitis, donar a conèixer el greu problema de salut que representa no estar ben informat, ja que pot comportar un major risc de transmissió, en especial en aquesta nova era amb els tractaments que permeten la curació viral d’una forma més senzilla, és fonamental que les persones coneguin la forma de protegir-se.

L’ASSCAT fa promoció del diagnòstic precoç, mitjançant el test ràpid de detecció oral de l’hepatitis C, informant a la ciutadania, i defensa que tots els diagnosticats haurien de rebre tractament i també que és responsabilitat de les polítiques de salut redoblar els esforços per diagnosticar aquells casos que encara no saben que són portadors. La inserció de l’ASSCAT en el context actual es basa en els objectius apuntats prèviament, en la commemoració cada any, el 28 de juliol, del Dia Mundial de l’Hepatitis per aconseguir l’eliminació de les hepatitis víriques. La Dra. Casanovas va finalitzar la seva intervenció afirmant que actualment, a partir de la publicació, el passat agost, del ‘Programa de prevenció, control i atenció al VIH, infeccions de transmissió sexual i hepatitis víriques’ per part de la Generalitat de Catalunya, l’ASSCAT desitja ser més que mai la veu del pacient i continuar amb la línia d’informació que la caracteritza, a través de diversos canals.

*Més informació sobre la Jornada en el següent enllaç: http://ow.ly/vH1N30fNaSG