La importància del context clínic en la detecció de l’hepatitis B

25/06/2020 | Notícies de premsa

El virus de l’hepatitis B crònica (VHB) afecta a aproximadament 250 milions de persones a tot el món, el que el converteix en un important repte d’atenció mèdica global.

Una de cada 4 persones que no són diagnosticades, que participen en el tractament o monitoreig desenvoluparan malaltia hepàtica crònica o moriran de malaltia hepàtica crònica o càncer de fetge. El Dr. Patrick Kennedy, hepatòleg consultor, analitza la importància del diagnòstic adequat i l’accés a l’atenció.

El Dr. Kennedy explica que el primer que ha de fer quan un pacient es presenta amb una possible infecció crònica pel VHB és agafar un historial detallat per comprendre el seu origen, factors de risc, antecedents familiars i origen ètnic, que són factors importants per fer un diagnòstic.

Més enllà d’això, les proves de funció hepàtica anormals (LFT, en les seves sigles en anglès) han d’investigar-se més a fons. Com a part d’aquesta rutina, s’han de realitzar exàmens de malaltia hepàtica crònica, i això ha d’incloure exàmens d’hepatitis viral, com el VHB i l’hepatitis C (VHC) i fins i tot l’hepatitis E.

És important destacar que el Dr. Kennedy diu que “les proves de funció hepàtica normals no exclouen un diagnòstic de VHB crònic […] no se li ha d’assegurar automàticament que no hi ha una afecció subjacent”. És essencial comprendre el context clínic del pacient quan es consideren possibles pacients amb VHB. El VHB és una malaltia dinàmica, amb potencials llargs períodes d’inactivitat. Però fins i tot quan està inactiu, la malaltia subjacent dóna el risc de progressió a malaltia hepàtica crònica i càncer de fetge.

Només una prova d’antigen de superfície del VHB (HBsAg) pot confirmar amb certesa si un pacient té VHB. Quan un metge de capçalera detecta el VHB mitjançant una prova de SA, pot derivar al pacient a una clínica especialitzada, on es produirà l’estratificació de la malaltia. No obstant, d’acord amb les pautes de NICE, és possible que vulguin realitzar proves addicionals per comprendre millor la malaltia i la fase. Aquestes proves poden incloure: l’estat de l’antigen / anticòs del VHB i el nivell d’ADN del VHB. Aquesta és informació important per determinar el risc de transmissió als membres de la família.

Als pacients amb VHB amb un nou diagnòstic se’ls avaluarà si poden ser monitorejats per assegurar-se que romanguin en un estat estable de la malaltia, o si necessiten començar el tractament. L’atenció híbrida entre el metge de capçalera i la clínica especialitzada és important.

Perspectives a llarg termini per a pacients amb VHB

Un cop que es fa un diagnòstic, és probable que els pacients assisteixin a una clínica especialitzada de per vida. El VHB crònic s’integra en l’ADN de l’hoste. Si s’aconsegueix la pèrdua de HBsAg o una cura funcional a llarg termini, existeix la possibilitat que els pacients siguin donats d’alta de la cura d’una clínica. No obstant, es requereixen serveis de monitoreig especialitzats dins de l’entorn d’una clínica per arribar a aquest punt.

Evolució de las vies d’atenció per a pacients amb VHB

El Dr. Kennedy afirma: “Estem a la cúspide d’un canvi important pels pacients amb VHB crònic” amb eines cada cop millors per comprendre-ho, inclòs el risc de progressió de la malaltia. “És per això que és fonamental que els pacients participin en clíniques especialitzades on tinguin aquest nivell apropiat d’avaluació de malalties i atenció especialitzada […] Els propers 5 a 10 anys seran enormement emocionants pel maneig del VHB, ja que s’estan implementant noves teràpies desenvolupat amb el potencial d’aconseguir la pèrdua de HBsAg i la cura funcional”.

 

Font: hepatichealth.com

Referències:

The World Health Organization. Hepatitis B. Available from: https://www.who.int/news-room/fact-sheets/detail/hepatitis-b Accessed March 2019.

Cancer Council Victoria. Available from: https://www.cancervic.org.au/for-health-professionals/community-health-professionals/hepatitis-b-and-liver-cancer Accessed March 2019.

Hepatitis B (chronic): diagnosis and management Available from: https://www.nice.org.uk/guidance/CG165/chapter/1-Recommendations#assessment-and-referral-in-primary-care Accessed March 2019.

Tu T, et al. J Virology 2018;92(11):1–22.

Notícia traduïda per l’ASSCAT

25/06/2020

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post