Els riscos d’una epidèmia que canvia de nom

La malaltia de fetge gras, que canvia de nomenclatura, afecta ja a més de 115 milions de pacients al món.

Un panel de 22 experts acaba de publicar a la ‘European Association for the Study of the Liver’’ un article en què es proposa el canvi de nomenclatura i començar a denominar a la malaltia coneguda com a ‘Fetge Gras No Alcohòlic’ com a ‘Fetge Gras Associat a Disfunció Metabòlica’ o MAFLD, en les seves sigles en anglès.

Es tracta d’una patologia que està en augment en els últims anys, tot i que encara és molt desconeguda entre la població general, sent la seva forma més avançada ‘l’esteatohepatitis no alcohòlica’ o ‘NASH’, per les seves sigles en anglès, la que està provocant una altra epidèmia al món, ja que afecta a més de 115 milions de persones.

Segons recorda la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units, el fetge és l’òrgan més gran dins del cos, i és l’encarregat de digerir els aliments, emmagatzemar l’energia, així com d’eliminar les toxines. Per aquesta patologia es pot acumular greix al fetge i n’hi ha de dos tipus: la malaltia de ‘fetge gras no alcohòlic’ que tractem en aquest article, i aquella produïda pel consumo d’alcohol en si, també anomenada ‘esteatosi hepàtica alcohòlica’.

En el cas concret de l’Esteatosi hepàtica no alcohòlica, o ara ‘MAFLD’, existeix inflamació i danys a las cèl·lules del fetge, així com una acumulació de greix (esteatosi). “La inflamació i el dany de les cèl·lules del fetge poden causar fibrosi o cicatrització del fetge. L’esteatosi pot causar cirrosi o càncer de fetge”, adverteix la institució.

“Fins fa poc aquesta malaltia es definia pel que no era. No era una patologia associada al consumo d’alcohol i s’arribava al seu diagnòstic descartant altres afeccions, el que motivava el seu retard durant molt de temps, i amb les implicacions per a la salut del pacient derivades d’això”, lamenta José Altamirano, hepatòleg i facultatiu del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Quirónsalud Barcelona.

Nous criteris pel seu diagnòstic

Per això, aquest panel de 22 experts en la matèria també ha plantejat una sèrie de nous criteris positius pel seu diagnòstic, el que suposa un gir complet en la forma d’abordar la malaltia en els seus primers compassos i previsiblement evitarà aquest retard en el diagnòstic. A aquest respecte, Altamirano recorda que el disposar d’una diagnosi precoç és fonamental per començar com abans amb mesures que eviten la progressió de la malaltia, així com a l’hora d’intensificar el seguiment d’aquests pacients.

“No es pot obviar que aquells que comencen a fibrosar o a presentar una progressió en la seva malaltia tenen més risc de desenvolupar events cardiovasculars, així com complicacions a llarg termini, com cirrosi hepàtica i hepatocarcinoma (càncer de fetge), pel que és necessari tenir-los molt més vigilats”, valora l’expert.

De fet, l’hepatòleg celebra que al seu hospital s’està realitzant un estudi d’investigació multicèntric per a l’avaluació integral del risc cardiovascular que poden tenir agregat els pacients amb MAFLD, mitjançant tècniques no invasives de diagnòstic; un treball científica que no ha corregut perill malgrat a la pandèmia de COVID-19 entre altres punts perquè l’Hospital Quirónsalud Barcelona compta amb la certificació ‘Applus + Protocol Segur front al COVID-19’, al ser un espai protegit amb els estàndards més exigents de desinfecció front a la pandèmia de coronavirus.

Així, és important estudiar aquest risc cardiovascular, segons afegeix l’especialista, ja que una de les principals implicacions de la MAFLD quan presenta una fibrosi significativa, és a dir, que el fetge gras es triba en una fase avançada, és que aquesta patologia s’associa amb un major desenvolupament d’altres patologies. “Les dades demostren que en 5 anys hi ha un 14% més de pacients amb aquesta malaltia que han desenvolupat diabetis, i un 17% hipertensió”, precisa el facultatiu.

De fet, adverteix que, si aquestes persones tenen a més obesitat, la incidència anual de desenvolupat de diabetis i hipertensió és d’aproximadament de 7 casos per cada 100 persones a l’any. “Per això és d’especial importància la vigilància d’aquests pacients i la seva detecció precoç. Només així evitarem que s’agreugi la seva condició amb l’addició d’aquestes comorbiditats, que faran més complex i difícil el seu maneig”.

Beneficis de la nova definició

En concret, Altamirano cita que la nova definició de la patologia és “integral i simple”, així com independent d’altres malalties hepàtiques, basant-se a més els criteris pel seu diagnòstic en l’evidència d’esteatosi hepàtica i en la presència de fibrosi al fetge. “Això pot fer-se bé mitjançant evidència histològica amb una biòpsia, a través de tècniques d’imatge, o per biomarcadors sanguinis que indiquen l’acumulació de greix al fetge”, segons detalla Altamirano.

Per a la detecció d’esteatosi al fetge (acumulació de greix), l’hepatòleg de Quirónsalud Barcelona apunta que l’ecografia és la modalitat de diagnòstic més emprada, “sent per tant la que es recomana”.

“El mesurament del paràmetre d’atenuació controlada usant l’elastografia transitòria controlada per vibració o FibroScan® (tècnica ultrasonogràfica) és la que més es realitza en la pràctica clínica, donat que, a més de l’esteatosi, avalua la fibrosi al fetge amb un alt grau de fiabilitat. Així ho fem també des de la posta en marxa fa un any i mig al nostre hospital d’aquesta tecnologia, que ens ha permès atendre ja a més de 700 pacients”, ressalta.

En últim lloc, i pel diagnòstic de la MAFLD els 22 expertes del panel senyalen que serà necessària la presència d’almenys un d’aquests tres criteris: obesitat o sobrepès, diabetis mellitus tipus 2, o evidència de desregulació metabòlica.

“Fins ara es definia aquesta patologia com la presència d’esteatosi (acumulació de greix) en més d’un 5% dels hepatòcits, i en absència d’un consumo significatiu o recent d’alcohol, i d’altres causes conegudes de malaltia hepàtica. Amb aquests nous criteris serà possible el diagnòstic independentment del consumo d’alcohol o altres malalties hepàtiques concomitants”, sentencia el doctor José Altamirano, hepatòleg i facultatiu del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Quirónsalud Barcelona.

Font: lavanguardia.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT