En una revisió publicada a la revista Nature Reviews Gastroenterology & Hepatology també senyalen que el tractament ha d’incloure estratègies per modular la resposta immune en lloc d’inhibir-la.
Un grup d’investigadors de l’Institut Ramón i Cajal d’Investigació Sanitària (Irycis) ha publicat un treball a la revista Nature Reviews Gastroenterology & Hepatology en el qual revisen la disfunció immunològica associada a la cirrosi (CAID, en les seves sigles en anglès). Entre d’altres aspectes, destaquen la inflamació sistèmica i la immunodeficiència com a punts clau de la CAID. A més, expliquen que la seva intensitat varia segons l’etapa de la cirrosi.
Aquesta revisió actualitza i reuneix el coneixement més recent sobre les alteracions immunes associades a la cirrosi en les seves diferents etapes. També descriu la contribució del fetge a la resposta immune. En el treball participa com autor principal de la revisió el Dr. Agustín Albillos, del Grup Malalties Hepàtiques i Digestives de l’Irycis i cap de Servei de Gastroenterologia de l’Hospital Ramón i Cajal. També participa el Dr. Melchor Álvarez-Mon, catedràtic de Medicina de la Universitat d’Alcalà i responsable del Grup Medicina Individualitzada Traslacional en Inflamació i Càncer i la Dra. Rosa Martín-Mateos, facultativa del Servei de Gastroenterologia i integrant del Grup.
La cirrosi es considera una malaltia sistèmica ja que afecta a la majoria dels òrgans i sistemes corporals, inclòs el sistema immunològic. Quant a la CAID, es refereix a l‘ampli espectre d’alteracions immunes presents en la malaltia hepàtica en la seva etapa terminal. D’altra banda, aquesta disfuncion immunològica es caracteritza per dos components clau: inflamació sistèmica i deficiència immunològica. Aquests mostren intensitat variable depenent de l’estat de la malaltia i de l’aparició d’events com infeccions bacterianes.
Paràlisi immune intensa i risc d’infeccions
D’altra banda, existeixen dos fenotips immunes diferents per CAID: el fenotip inflamatori sistèmic de baix grau i el fenotip inflamatori sistèmic d’alt grau. El primer fenotip pot aparèixer en pacients amb malaltia compensada o descompensació clínica sense insuficiència orgànica. En aquest fenotip, hi ha una activació immune exagerada, però la resposta efectora no està marcadament compromesa.
Mentre que el segon fenotip es presenta en pacients amb insuficiència hepàtica aguda sobre crònica. Aquesta situació clínica es caracteritza per descompensació, insuficiència orgànica i alta mortalitat a curt termini. Juntament amb la inflamació d’alt grau, aquest fenotip de CAID inclou una paràlisi immune intensa que augmenta críticament el risc d’infeccions i empitjora el pronòstic.
D’altra banda, els especialistes adverteixen que la intensitat de CAID té conseqüències importants en la progressió de la cirrosi i es correlaciona amb la gravetat de la insuficiència hepàtica, la translocació bacteriana i la insuficiència orgànica. En l’actualitat, s’estan avaluant en estudis preclínics i clínics les teràpies dirigides a la modulació de la resposta immune disfuncional.
En aquesta revisió també es fa referència al tractament de CAID. Així, els especialistes aclareixen que la teràpia “ha d’incloure estratègies per modular, en lloc d’inhibir, la resposta immune”. El motiu és que la supressió o estimulació de la resposta inflamatòria podria augmentar el risc d’infecció o empitjorar la immunopatologia, respectivament.
Font: isanidad.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
