França lança una estratègia de cribratge universal en hepatitis B i C i VIH
Els especialistes coincideixen: la malaltia no s’eliminarà només amb eficàcia terapèutica. Després de l’exitós pla espanyol, França llança una estratègia de cribratge en hepatitis C i B i VIH.
Varios expertos internacionales, en su mayoría investigadores de los ensayos clínicos sobre nuevos antivirales de acción directa (AADs) en hepatitis C, han aportado diferentes enfoques sobre el objetivo de la OMS de erradicar el VHC en 2030, con un trasfondo conceptual coincidente con la propuesta francesa. “Ya tenemos herramientas para tratar con éxito a la mayor parte de pacientes infectados. Ahora necesitamos optimizar y simplificar los modelos de atención para de verdad eliminar el virus, y habrá que actuar sobre el qué, el quién y el dónde”, ha advertido Stefan Zeuzem, catedrático de Medicina en la Universidad de Frankfurt (Alemania) y moderador de un simposio sobre colaboraciones para paliar la influencia de la infección.
Al món ja hi ha 82 països que han desenvolupat plans nacionals d’hepatitis, entre ells Espanya, però cap descendeix a detalls tan específics com el que acaba de llançar França coincidint amb el Congrés Internacional del Fetge (ILC 2018), que organitza l’Associació Europea per a l’Estudi del Fetge (EASL, en les seves sigles en anglès).
Diversos experts internacionals, majoritàriament investigadors dels assaigs clínics sobre nous antivirals d’acció directa (AADs) en hepatitis C, han aportat diferents enfocaments sobre l’objectiu de l’OMS d’eradicar el VHC en 2030, amb un rerefons conceptual coincident amb la proposta francesa. “Ja tenim eines per tractar amb èxit a la major part de pacients infectats. Ara ens cal optimitzar i simplificar els models d’atenció per de veritat eliminar el virus, i caldrà actuar sobre el què, el qui i l’on “, ha advertit Stefan Zeuzem, catedràtic de Medicina a la Universitat de Frankfurt (Alemanya) i moderador de un simposi sobre col·laboracions per pal·liar la influència de la infecció.
Triple cribratge
Però les úniques propostes veritablement ensamblades en un programa d’acció són les del Pla d’Eliminació del VHC per 2025, que acaba d’activar-al país gal, on es preveu implantar un cribratge universal combinat de VIH, VHC i VHB; afavorir l’accés als tractaments pangenotípicos d’hepatitis C obrint-los a nous prescriptors i promovent xarxes de treball, i refermar la prevenció amb accions innovadores per arribar a poblacions vulnerables i anar més enllà del sistema sanitari.
Aquestes mesures centrals, avançades per Victor de Lédinghen, cap de Gastroenterologia i Hepatologia de l’Hospital de la Universitat de Bordeus, estan en fase germinal després d’haver superat l’argument del cribratge limitat a grups d’alt risc de transmissió de VHC. Segons l’opinió d’aquest expert, el cribratge universal del virus és decisiu, o es quedarien pacients sense tractar, tal com indica la Societat Francesa d’Hepatologia. “Tot i això, alguns pacients seran difícils de diagnosticar i d’integrar en l’assistència: població empresonada, migrants, persones que s’injecten drogues …”.
Concienciació
A França ja s’han dut a terme campanyes de conscienciació per a grups d’alta prevalença, plans de formació en hepatitis C per donar suport a professionals que tracten a aquests pacients, així com programes de reducció de danys greus. Però els plans més ambiciosos de cribratge universal que recomana la guia francesa, de la mateixa manera que una sèrie de campanyes nacionals en mitjans, han de venir.
Stefano Fagiuoli, cap de Gastroenterologia i Trasplantament Hepàtic a l’Hospital Giovanni XXIII de Bèrgam (Itàlia), ha advocat per mesures similars, començant per simplificar els règims de tractament simple i pangenotípico, expandir la base de prescripció i augmentar els llocs on es pugui atendre a pacients amb VHC.
“Amb l’eficàcia dels fàrmacs pangenotípicos i panfibróticos poden curar-se una gran majoria dels pacients i haurem d’atendre altres consideracions pretractament com la funció renal i l’estadi de malaltia hepàtica”, diu, recomanant personalitzar les necessitats del pacient per la seva edat, comorbiditats, plurimedicación i estil de vida. Aquests serien criteris imprescindibles per canalitzar els pacients més sans a l’atenció primària i que només vagin al hepatòleg els casos de patologia hepàtica avançada.
Primària i hospital
Fagiuoli recorda el “llarg viatge” que suposava el tractament de la infecció per VHC, amb fins a 5 visites prèvies al diagnòstic entre proves d’anticòs anti-VHC, flebotomies i test de RNA. Però creu que el 2020 haurà augmentat l’accés a la curació de l’hepatitis C per diversos motius: el primer és precisament l’escurçament del viatge del pacient des que és identificat fins que es pot tractar, amb una implicació cada vegada més gran dels metges de família.
Altres raons són la simplificació del període pre i post teràpia, el tractament de pacients “fàcils” al centre de salut, així com millors activitats divulgatives i assistencials en presons, residències d’avis, centres de drogodependents o persones amb tractaments substitutius d’opiacis.
“Les organitzacions de pacients també poden jugar un paper essencial”, explica Michael Ninburg, president de World Hepatitis Alliance (WHA), qui subratlla que les millores clíniques després de l’eliminació del virus pel que fa a salut hepàtica i la disminució del risc de morbiditat i de mortalitat “són fàcils de mesurar, però no els aspectes no clínics com desfer-se del estigma, del risc d’infectar familiars, reintegrar en la societat o millorar l’autoestima “.
