L’Administració de Medicaments i Aliments (FDA) dels EUA aprova la immunoteràpia amb pembrolizumab pel càncer de fetge

20/11/2018 | Articles, Notícies de premsa

L’Administració de Medicaments i Aliments (FDA, en les seves sigles en anglès) dels Estats Units va atorgar a principis de novembre l’aprovació accelerada de pembrolizumab (Keytruda), un medicament d’immunoteràpia conegut com inhibidor del punt de control, per a persones amb hepatocarcinoma (HCC).

Durant anys o dècades, la infecció crònica pel virus de l’hepatitis B (VHB) o el virus de l’hepatitis C (VHC), el consum excessiu d’alcohol, la malaltia del fetge gras i altres causes de lesió hepàtica poden provocar una malaltia hepàtica greu, inclosa la cirrosi i l’HCC, el càncer més comú que s’origina en el fetge. Les persones amb hepatitis B poden desenvolupar HCC malgrat la teràpia antiviral, i les persones amb hepatitis C que han progressat a cirrosi segueixen tenint risc de càncer de fetge fins i tot després de curar-se.

El càncer de fetge sovint es diagnostica tard i és difícil de tractar, el que el converteix en la principal causa de mort per càncer a tot el món. La quimioteràpia tradicional no és molt efectiva contra aquest tipus de càncer. La teràpia estàndard de primera línia inclou l’inhibidor de la quinasa, les teràpies dirigides sorafenib (Nexavar) i lenvatinib (Lenvima), amb regorafenib (Stivarga) com una opció de segona línia.

El pembrolizumab és un anticòs que bloqueja el receptor PD-1, un punt de control immunitari en les cèl·lules T. PD-1 exerceix un paper en la regulació de les respostes immunes al suprimir l’activació immune excessiva. Alguns tumors poden segrestar el PD-1 per deshabilitar les respostes immunitàries contra ells. Al bloquejar la interacció entre el PD-1 i el seu company d’enllaç, conegut com PD-L1, els inhibidors dels punts de control poden alliberar els frens i restaurar l’activitat de les cèl·lules T. El pembrolizumab està actualment aprovat per l’EMA per diversos tipus de càncer avançat.

L’aprovació de pembrolizumab per l’HCC va ser recolzada pels resultats de l’assaig de fase 2 KEYNOTE-224. Si bé les taxes de resposta no van ser particularment altes per l’HCC en comparació amb alguns altres tipus de càncer, les opcions de tractament existents no són molt efectives i l’inhibidor del punt de control va funcionar millor que la teràpia estàndard.

Com es descriu en l’edició del 3 de juny del 2018 de The Lancet Oncology, KEYNOTE-224 va incloure a 104 persones amb càncer de fetge avançat que van experimentar una progressió de la malaltia amb sorafenib o que no van poder tolerar-lo. La majoria eren homes i l’edat mitjana era de 68 anys. Al voltant del 20% tenia VHB, un quart tenia VHC i el 9% tenia ambdós virus. Dos terços tenien càncer que s’havia estès més enllà del fetge.

Tots els participants de l’estudi van ser tractats amb pembrolizumab durant aproximadament dos anys o fins que va tenir lloc la progressió de la malaltia o es van produir efectes secundaris inacceptables; no va haver-hi placebo ni braç d’intervenció comparativa.

La taxa de resposta general, o la proporció dels tumors que es van contraure, va ser del 17%, inclosa una resposta completa. Un altre 44% tenia malaltia estable sense progressió. Entre els 18 respondedors, 12 seguien responent després de 9 mesos en teràpia. La mitjana de supervivència lliure de progressió va ser de 4,9 mesos i la mitjana de supervivència global va ser de 12,9 mesos. Les respostes van ser similars independentment dels nivells de PD-1 o de l’estat de VHB o VHC.

El tractament amb pembrolizumab va ser generalment segur, però els efectes secundaris van ser comuns. Al voltant d’una quarta part va experimentar events adversos greus relacionats amb el tractament (la majoria de les vegades enzims hepàtics elevats) i el 5% va suspendre la teràpia per aquest motiu.

Una preocupació important amb els inhibidors del punt de control són els events adversos relacionats amb el sistema immunològic. Els medicaments funcionen al restaurar les respostes immunitàries contra el càncer, però també poden causar inflamació del teixit sa. Quatre persones en aquest estudi van experimentar events adversos immunitaris greus i va haver-hi una mort relacionada amb el tractament. Tres persones van desenvolupar inflamació hepàtica mitjançada pel sistema immunitari, però cap va observar augments en els nivells de VHB o VHC.

Segons Merck, dos estudis pivotals en curs de la fase 3, KEYNOTE-240 i KEYNOTE-394, estan avaluant la monoteràpia amb pembrolizumab pel tractament de segona línia de l’HCC i altres estudis estan investigant el pembrolizumab més teràpies dirigides.

 

Font: infohep.org

Notícia traduïda per l’ASSCAT

20/11/2018

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post