“Està baixant molt el nombre de pacients que ingressen per cirrosi”

El cap de Digestiu de La Paz senyala que els nous fàrmacs han canviat el panorama del seu Servei.

El Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari La Paz s’ha convertit en un dels més reputats d’Espanya, segons l’últim Monitor de Reputació Sanitària. L’avenç en equipament i la posta en marxa d’unitats monogràfiques, com l’especialitat en motilitat intestinal, han aconseguit aquest mèrit.

I és que el seu principal responsable, Pedro Mora, té clar que el que diferencia al seu hospital d’altres del mateix nivell és la priorització de l’assistència per sobre de totes les coses. En aquesta entrevista explica com l’aparició dels fàrmacs antivirals ha canviat el perfil de pacient hepàtic que ingressa en el centre, així com per què no està d’acord amb generalitzar les proves complementàries a l’Atenció Primària.

Quant personal treballa en aquest servei? Quins són els seus principals números?

Actualment la plantilla la formem 32 metges i 12 residents, pràcticament 60 persones en personal auxiliar entre Infermeria i auxiliars, i sis administratius; és a dir, som un grup molt nombrós i amb unes xifres assistencials molt altes.

En l’últim any hem atès unes 40.000 consultes, 16.000 endoscòpies, pràcticament 8.000 ecografies, i 490 CPRE (colangiopancreatografia retrògrada endoscòpica), o sigui, exploracions complexes.

Quins factors considera que han permès al seu Servei assolir una posició de prestigi al Monitor de Reputació Sanitària?

Crec que La Paz té el major prestigi a nivell assistencial. Jo m’he format en aquest hospital, des de jove m’han inculcat que el prioritari és el pacient, i l’hem prioritzat fins i tot abans que altres facetes tan importants per a la Medicina com la investigació.

Tenim un equip humà molt bo que s’ha renovat en els últims anys, amb una edat mitjana d’uns 45 anys, que és la ideal. En els últims anys també hem fet un esforç quant a equipament. Un hospital de tercer nivell com La Paz, si no va acompanyat d’un bon equipament no té sentit, i en els últims anys hem renovat ecògrafs, endoscopis, etc.

A més, hem ampliat molt la cartera de serveis. Fa cinc anys en endoscòpia potser estàvem més curts però pràcticament ens hem posat al dia, hem incorporat les últimes tècniques endoscòpiques i gràcies a això ens hem equiparat amb molts dels millors hospitals d’Espanya.

En quants assajos clínics participa el Servei d’Aparell Digestiu de La Paz?

Ara mateix hi ha uns 38 assajos clínics. Fa uns anys predominaven els d’Hepatologia, però amb la sortida al mercat dels nous antivirals d’acció directa ha baixat el seu número i avui el que predominen són els de malaltia inflamatòria intestinal, que ara mateix és el nucli principal d’assajos: n’hi ha 28 oberts actualment.

Quines són les patologies més freqüents que passen pel Servei de Digestiu de La Paz?

A nivell d’hospitalització, la més freqüent és la patologia biliopancreática; ha augmentat moltíssim la incidència de pedres, de colelitiasi, amb còlics biliars, amb pancreatitis. L’hemorràgia digestiva segueix sent un grup important i de fet tenim una unitat d’aguts on ingressem aquest tipus de patologia, però sens dubte és la malaltia biliopancreàtica la que predomina.

Les hepatopaties cròniques, que abans eren de les prioritàries, estan passant ja a un segon o tercer nivell perquè amb els nous tractaments està baixant molt el nombre de pacients que arriben a l’estadi de cirrosi, que és el que generalment motiva els ingressos.

A nivell ambulatori, probablement les majors patologies siguin les funcionals de motilitat: la síndrome de l’intestí irritable predomina a les consultes, el reflux gastroesofàgic, etc.

Les consultes per intolerància alimentària, estan suposant una càrrega de treball innecessària i addicional en el Servei?

Estan suposant una càrrega addicional. Fa tres anys vam crear una consulta monogràfica de trastorns funcionals i motilitat, i dins d’aquesta Unitat estan englobats aquest tipus de trastorns, al·lèrgies alimentàries, intolerància al gluten, que avui en dia estan creixent.

És una sobrecàrrega de treball, però, d’altra banda, també entenc que no és necessària: quan un pacient té simptomatologia, tot i que la patologia no sigui molt important, necessita algú que l’aconselli i que l’orienti, i nosaltres, al tenir una unitat monogràfica dins del Servei, estem absorbint i atenent a aquests pacients.

La moda de les dietes sense gluten està dificultant els diagnòstics de celiaquia. És l’assessorament nutricional des de la consulta de Digestiu un compte pendent de l’especialista?

Sí, és un compte pendent. A nivell de consultes externes és molt difícil fer aquest assessorament perquè hi ha molts malalts i potser un no dedica el temps suficient a cadascun d’ells, però dins de la Unitat treballem mà a mà amb el Servei de Nutrició, i a aquest tipus de pacient se’l reorienta, aconsella i educa en la nutrició.

Estan sorgint molts estudis sobre la microbiota intestinal. És quelcom que no s’havia tingut en compte fins ara o simplement s’ha posat de moda?

La Medicina molts cops va per modes o per tendències i últimament s’està publicant i avançant molt en la microbiota. Els seus trastorns no només afecten a l’aparell digestiu, hi ha malalties neurològiques que es relacionen amb la diferent microbiota i igual és una faceta que s’està potenciant.

Nosaltres tenim una persona que està fent la tesi doctoral sobre les alteracions de la microbiota, de la permeabilitat. Cert és que els hospitals grans no tenien pràcticament mitjans diagnosticats perquè fer un estudi de la microbiota per conèixer la seva flora bacteriana no ho fan moltíssims hospitals, de fet els laboratoris no ho solen tenir incorporat en la cartera de serveis, però s’està treballant en incorporar-les.

Molts cops sembla que els recursos de l’hospital són acaparats per dos grans Serveis, Oncologia Mèdica i Cardiologia. Digestiu té una circulació de pacients tant ambulatoris com ingressats molt alta, no sent de vegades que se li presta massa atenció a aquestes dues macroespecialitats amb tanta circulació de pacients com Digestiu?

No em sento especialment maltractat quant a recursos o l’especialitat, el problema del sistema públic és que no sempre té tots els recursos. En els últims anys hem millorat molt el nivell d’equipament i el nivell de farmàcia. Evidentment, no gastem com Oncologia perquè són fàrmacs molt més cars però tot i així la despesa en farmàcia del Servei de Digestiu és de més de 4 milions d’euros anuals, i s’ha incrementat en els últims anys amb tots els tractaments biològics, amb els antivirals que han sortit al mercat, i s’ha fet un esforç per tenir aquestes teràpies.

Dóna suport a l’ús de proves complementàries en Primària? Haurien de tenir els metges de Família accés a les ecografies per alleujar la càrrega de treball de Digestiu?
Generalitzar-les és complicat perquè dispararia la despesa i molts cops es demanen innecessàriament. S’ha de ser restrictiu, però nosaltres tenim oberta a Primària, per exemple, l’endoscòpia, i tenen accés també a l’ecografia.

Primària té accés a les proves bàsiques com per fer un filtre adequat. Una altra cosa és que és una especialitat que està molt sobrecarregada i que atén a molts pacients, que de vegades per manca de temps ha de derivar-los per no complicar-se la vida. Llavors, crec que sí que es podria filtrar la derivació a Digestiu, és excessiva i es podia tallar, però entenc que de vegades és molt difícil quan un treballa amb tanta càrrega assistencial.

Potenciar la Primària redundaria en benefici…

Jo crec que de totes les especialitats. Ara hi ha un sistema de valoració a través d’una aplicació, que dóna certa prioritat a alguns malalts per avançar-los la cita, i tots els Serveis ens queixem de la sobrecàrrega que està suposant això. És a dir, hi ha moltes sol·licituds per avançar exploracions i consultes des de Primària i crec que totes les especialitats tenim aquesta sobrecàrrega assistencial.

Els digestòlegs treballen molt en equips multidisciplinaris. És un referent quant a treball interdisciplinari dins de l’hospital?

Dins de l’hospital jo et diria que no, perquè la patologia es gestiona molt més a nivell ambulatori. El que passa és que estem absorbint aquest tipus de pacients en la Unitat especialitzada però, realment, el malalt que va a l’hospital té un altre tipus de patologia.

Dins de la unitat Monogràfica seleccionem el tipus de pacients per derivar a l’hospital i allà el que hem de fer és un esforç en educar als pacients quant a l’alimentació. Allà crec que sí que hi ha un dèficit important en la sanitat en general. Ningú es dedica a formar en nutrició a la població i hi ha molt camp en el qual treballar.

I com estan la telemedicina i l’hospitalització a domicili en el seu Servei tenint en compte que moltes vegades són malalties cròniques que afecten a la qualitat de vida?

No tenim res quant a assistència domiciliària. L’hospital ho té organitzat per les cures pal·liatives i allà sí que és important. Les malalties cròniques exigeixen ingressos a l’hospital però de vegades són necessaris perquè són patologies complexes i gestionar-les a nivell domiciliari és complicat.

S’hauria de canviar la filosofia i dedicar uns recursos, perquè per això necessites personal que vagi als domicilis, que atengui als pacients i tampoc crec que sigui necessari. La majoria de les malalties digestives es poden controlar o amb algun ingrés de curta estada o a nivell de consultes.

Quines són les expectatives de futur del seu servei tant en novetats assistencials com d’investigació i noves teràpies? Quin és el repte per a l’especialitat per aquest futur a curt mig termini?

El que més estem investigant és la malaltia inflamatòria, amb teràpies biològiques. En altres patologies hi ha més investigació bàsica, no clínica, però hi ha un grup molt potent perquè amb la fusió del Carlos III es va traslladar tot el grup d’investigació d’Hepatologia que ara pertany a l’IdiPAZ.

Quant al futur del Servei, crec que on hem de créixer és sobretot en atendre la patologia complexa, per això és un hospital de tercer nivell, les malalties complexes.

El futur de l’especialitat és variable: la malaltia inflamatòria va augmentant la seva prevalença. La majoria de les hepatitis, amb els nous antivirals, s’estan curant. L’hepatitis B amb la vacunació pràcticament s’ha aconseguit aturar-la.

El futur serà una malaltia per a moltes especialitats, no només per Digestiu, que és el sobrepès. He llegit fa poc un article que deia que, pel 2030, per sobre del 50% de la població se’l considerarà amb sobrepès, i a nivell de fetge tenim l’esteatosi hepàtica no alcohòlica, que serà camp de treball pels hepatòlegs. S’està treballant per treure un fàrmac que combati l’esteatosi.

Un altre grup de patologies prevalents són les malalties funcionals, un grup al qual potser no se li dóna tanta importància però la qualitat de vida d’aquests pacients es deteriora molt i hem de treballar per millorar l’assistència a aquest tipus de pacients.

Font: redaccionmedica.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT