Especialistes i tractaments han d’apropar-se a l’entorn del pacient
L’estratègia de microeliminació en usuaris de drogues exigeix facilitar al màxim l’accés als fàrmacs.
A aquestes alçades, ningú dubta que existeixen eines per eliminar l’hepatitis C. El repte ara passar, tal i com insisteixen els experts, per implementar estratègies per a què el tractament arribi a tots els pacients, diagnosticats i no detectats. Javier Crespo, cap del Servei de Digestiu de l’Hospital de Valdecilla, moderador del simpòsium, ‘Reptes actuals en l’abordatge del VHC: Buscant solucions junts’, organitzat per AbbVie, ha recordar que aquesta estratègia ha de ser única, i ha de comptar amb dos braços.
“Cal macroeliminació, un cribratge de la població amb més probabilitat d’estar infectada, i també s’ha de dur a terme una estratègia de microeliminació. Mentre la primera depèn de l’Administració, la segona és cosa nostra”, va sentenciar. “Hem de buscar els focus primaris, allà on sabem que el risc és major”, va insistir.
En aquesta cerca de solucions, Sabela Lens, hepatòloga de l’Hospital Clínic de Barcelona, Inmaculada Fernández, especialista de l’Hospital 12 d’Octubre, de Madrid, i Javier Ampuero, hepatòleg de l’Hospital Virgen del Rocío, de Sevilla, van oferir la seva experiència al respecte.
Crespo va posar el focus en què tant els nombrosos assajos clínics com els resultats en vida real permeten afirmar que el fàrmac que combina glecaprevir con pibrentasvir (desenvolupat per AbbVie como Mavyret) constitueix un tractament pangenotípic segur, sense cap efecte secundari destacable. “Una opció terapèutica amb una gran eficàcia, entre el 95% i el 100% dels pacients”. Així mateix va destacar que la major part dels pacients actuals, que reben el tractament amb la malaltia poc avançada, poden ser curats amb vuit setmanes de tractament.
Entre d’altres punts, els experts van coincidir en la necessitat que sigui l’especialista, i fins i tot el tractament, qui s’apropi a l’entorn del pacient. Sabela Lens va recordar, a mode d’exemple, que una enquesta realitzada a Catalunya en els centres d’addiccions establia que només una tercera part de les persones diagnosticades arribaven a l’especialista i iniciaven el tractament en comparació amb un 70% de diagnosticats que sí arribaven al infectòleg. En aquest grup de risc resulta fonamental desplaçar-se fins al centre i plantejar la dispensació del tractament a la vegada que es lliura, per exemple, la metadona.
Una altra observació curiosa va córrer a càrrec de Javier Ampuero, que va recordar la perspectiva des de l’àmbit de la farmàcia hospitalària en aquells pacients que reben tractament per a l’hepatitis C i presenten altres comorbiditats. Un estudi realitzat per l’Hospital de Valme, segons va exposar, alerta que “l’adherència a la medicació concomitant disminueix durant el tractament enfront a VHC. A més, la coinfecció i la polifarmàcia empitjora l’adherència al tractament concomitant. Per tant, serà necessari realitzar intervencions farmacèutiques per evitar-ho. És un argument més per intentar escurçar-ho”, va concloure l’expert.
Font: gacetamedica.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
