En l’eliminació de l’hepatitis vírica ha d’usar-se l’abordatge adequat en cada cas
S’ha celebrat la primera gran conferència europea centrada en l’eliminació del virus de l’hepatitis C des de la publicació de l’estratègia de l’OMS el 2016.
La frase “En l’eliminació de l’hepatitis vírica ha d’usar-se l’abordatge adequat en cada cas” es va convertir en una falca repetida de diverses maneres en les presentacions i debats de la conferència temàtica de l’Associació Europea per a l’Estudi del Fetge (EASL, en les sigles en anglès) amb el títol “Striving towards the elimination of HCV infection”, que acaba de concloure a Berlin.
Tant en els debats sobre prevenció i intervencions en la població usuària de drogues injectades, com sobre la millora de la vinculació a l’atenció o el propi tractament, els assistents van coincidir en què no existeix una porta a l’èxit per a l’eliminació de l’hepatitis C. No obstant, hi ha una sèrie d’estratègies basades en l’evidència per a l’impacte que els més de 30 conferenciants en les sis sessions de debat temàtiques van exposar de manera molt eficaç.
Aquesta trobada, celebrada els dies 2 i 3 de febrer de 2018, va ser la primera gran conferència europea centrada en l’eliminació del virus de l’hepatitis C (VHC) des de la publicació de l’estratègia contra les hepatitis víriques de l’OMS el 2016 i l’acceptació de l’objectiu d’eliminació de les hepatitis víriques com a repte de salut pública per a l’any 2030. L’esdeveniment va reunir a 275 representants de 35 països i diversos sector per a una varietat de xerrades de diferents àrees d’experiència i grups interessats.
Llavors, com ho fem? Bé, potser la conferència no estigués dirigida a finalitzar aquesta etapa en concret, sinó que cada ponent va fer les seves aportacions per completar aquest trencaclosques en constant desenvolupament.
La millora de la participació dels pacients vulnerables també va ser senyalat com un element clau per augmentar el tractament del VHC. L’enfoc d’aquest esdeveniment va ser ampli i dirigit a trobar solucions adequades a la realitat polifacètica, amb l’agenda d’eliminació com una constant de fons. Els experts van abordar la millora de la salut i els sistemes en general, un objectiu més complex i amb major impacte que la simple reducció general de la prevalença d’hepatitis.
*Font: El conjunt continu de serveis per a les hepatitis víriques i la cascada de retenció (Estratègia mundial del sector de la salut en les hepatitis víriques, OMS, 2016-2021).
Andi Hüttenmoser, una expacient suïssa, va obrir la conferència compartint part dels seus 35 anys amb infecció pel VHC, antecedents de consum de drogues injectables i, per últim, fibrosi avançada i la lluita per l’accés al tractament. El president de la sessió va indicar que “no solem comptar amb grups de pacients a les conferències” i això suposa perdre una veritable oportunitat en la majoria de les reunions on participen múltiples parts interessades. De fet, gran part del programa restant va estar format de personal clínic i investigadors. No obstant, molts assistents i ponents van subratllar el fet que és crucial introduir una varietat més representativa de veus per fer pressió en el tema de l’eliminació, en especial aquelles parts interessades que poden aportar una perspectiva diferent a la clínica.
Diversos ponents de la conferència (inclosos Matthew Hickman de la Universitat de Bristol, Sharon Hutchinson de la Universitat de Caledònia de Glasgow, Jason Grebely de la UNSW d’Austràlia i Jean-Michel Pawlotsky del Centre Nacional de Referència per a les hepatitis per virus B, C i D i Delta de França) van destacar que molts processos per a la prevenció, diagnòstic, vinculació a l’atenció i tractament es van desenvolupar en l’època de l’interferó i actualment estan antiquats. Tots ells poden i haurien d’actualizar-se per a l’era dels AAD.
Quelcom que també va assenyalar molt va ser que la millora de la participació dels pacients marginats és un element clau per augmentar el tractament del VHC. Ja hem tractat a aquells que són més fàcils d’arribar; és a dir, aquells que són diagnosticats i atesos normalment.
Això requereix enfocs nous com els descrits en el treball de la conferenciant Magdalena Harris, de l’Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres, sobre l’eliminació de les barreres residuals que impacten en la participació. La doctora Harris va dir que, per a les poblacions que consumeixen drogues injectables, la infecció per hepatitis C no solen representar, ni molt menys, el problema més urgent en les seves vides diàries. La doctora va exigir un “canvi fonamental” en l’abordatge d’aquests grups i que ens dirigim més enllà de la curació: l’impacte de l’atenció terapèutica polifacètica feta a mida de poblacions concretes. Si no, és probable que mai arribem als més marginats d’aquests grups.
Ricardo Baptista Leite, metge i membre electe del Parlament a Portugal, va donar una notable xerrada sobre el paper que exerceixen els pagadors, però des d’una perspectiva progressiva, poc habitual. Va exposar una visió per a l’atenció basada en els resultats on la compra pública es basi en el valor i el pacient més que l’estàndard actual d’un sistema industrial tipus “fàbrica de salut”.
La microeliminació, inclosa l’eliminació geogràfica localitzada, va ser un tema clau en moltes presentacions. Van començar en línies generals amb exposicions motivadores, com en les experiències d’Austràlia i el Regne Unit de Gregory Dore i Graham Foster, respectivament. Després, Marieta Simonova va exposar sobre la realitat clínica del panorama del tractament a Europa Central i Oriental. John Dillon va parlar sobre les possibilitats d’eliminació mitjançant l’establiment d’atenció a la comunitat i la millora del camí cap a les proves i el tractament per aconseguir la microeliminació en els consumidors de drogues injectables i les poblacions que usen les teràpies de substitució d’opioides. Martin Kaberg va exigir ampliar el tractament del VHC en centres psiquiàtrics i de desintoxicació (drogues, alcohol). I Gregory Dore va informar de manera convincent sobre el potencial de l’impacte en el context penitenciari com una clau per a l’eliminació del VHC, concretament a Austràlia.
No obstant, en part degut a l’enfoc en països europeus i occidentals d’aquesta reunió, van faltar les presentacions sobre estratègies per a l’eliminació del VHC en països d’ingressos mitjos i baixos. Hem d’anar en compte, com va dir el doctor Antonio Craxi en el seu discurs d’apertura “VHC: l’auge i la caiguda d’un virus”, amb no extrapolar necessàriament els factors de risc com el consum de drogues injectables i les estratègies d’eliminació a totes les parts del món.
Això es deu, un cop més, a què no existeix un únic model per aconseguir el nostre ambiciós objectiu de l’eliminació com a repte de salut pública pel 2030, o en algunes parts del món potser fins i tot abans, com vaig proposar en la meva xerrada. Si volem comptar amb una oportunitat de lluita per aconseguir l’eliminació de les hepatitis víriques, hem de tenir en compte les implicacions del sistema sanitari en el seu conjunt i canviar la provisió d’atenció per a les poblacions heterogènies, que requereixen models d’atenció nous i més senzills.
