“És molt important l’educació en hàbits de vida saludable pels pacients d’hepatologia”

29/09/2020 | Notícies de premsa

Mª José Sánchez, infermera a la Unitat d’Hepatologia de l’Hospital Universitario Donostia, va estudiar la millora de la qualitat de vida dels pacients curats d’hepatitis C, en un treball que va premiar el Colegio de Enfermería de Gipuzkoa (COEGI).

Ens atén per parlar de la seva investigació, de les necessitats de les persones amb malaltia hepatològica i de les funcions infermeres en serveis d’aquest tipus.

Pregunta. Quines són les principals tasques dels infermers a la Unitat d’Hepatologia?

Resposta. Principalment ens dediquem a la coordinació de l’equip multidisciplinari, format per la farmàcia hospitalària, l’hepatòleg i altres professionals; i del control dels pacients en tractament amb els nous antivirals d’acció directa (AAD) per a l’hepatitis C (VHC). Planifiquem les visites, la data d’inici de la teràpia, les analítiques, les ecografies… i interpretem els resultats amb protocols individualitzats.

Atenem, d’altra banda, als pacients amb cirrosi hepàtica i participem en assajos clínics. Realitzem el FibroScan® i identifiquem les principals preocupacions dels afectats. També involucrem al pacient en la seva cura, fomentem la voluntat de canviar la seva forma de vida, la cooperació i que demostrin el seu compromís. Oferim assistència telefònica i duem a terme entrevistes motivacionals. Oferim consell vacunal amb hepatopatologia avançada, i, per últim, assistim al Comitè de Tumors de Carcinoma Hepatocel·lular (HCC).

Quines tècniques o procediments d’infermeria s’apliquen en aquest tipus de serveis d’hepatologia? Com és el dia a dia a la unitat?

A la consulta d’infermeria es realitzen extraccions de sang, electrocardiogrames (ECG), control de constants quant a tensió arterial, freqüència cardíaca i freqüència respiratòria, i el FibroScan®, una tècnica que permet mesurar la duresa i quantificar la fibrosi hepàtica de manera senzilla i indolora mitjançant ultrasons.

Dilluns assisteixo al Comitè de Tumors HCC. La infermera coordina les cites a la consulta d’hepatologia, o d’altres especialitats, en la qual s’explica al pacient la decisió del comitè, i facilita el telèfon per a possibles dubtes. Així, si es decideix tractament oncològic amb sorafenib, se donen recomanacions pel seu maneig, com la forma d’administració, la hidratació corporal diària, etc. També oferim pautes per saber què fer en cas de reacció cutània mà-peu, d’oblidar una presa, de major fatiga que l’habitual, de diarrea, d’hipertensió arterial, d’alteracions cutànies o de menor apetit.

Dimecres realitzem el FibroScan®, i la resta de dies duem a terme el control dels pacients amb hepatitis C en tractament amb els nous fàrmacs AAD, a l’inici i en visites de seguiment. Abans de començar aquesta teràpia he d’explicar què és el virus, formes de transmissió, mètodes d’administració del tractament i expectatives de curació, la importància de l’adherència, de no prendre cap producte d’herboristaria, medicació o suplements sense abans consultar al seu professional sanitari i hàbits de vida saludables.

Una altra part important de la tasca és l’atenció als pacients amb cirrosi hepàtica. Els informo sobre el que és i com els hi pot afectar, sobre nutrició, eliminació, cures de la pell i de l’estat emocional, el que inclou a les seves famílies, prevenció de caigudes o sobre quan han d’anar a l’hospital.

El consum excessiu d’alcohol està relacionat amb determinades malalties d’hepatologia. Quina importància té l’educació en hàbits de vida saludables para aquest tipus de pacients?

És molt important. La malaltia hepàtica evoluciona de forma més ràpida cap a la cirrosi si hi ha un consum elevat d’alcohol i de tabac i si existeix sobrepès. La infermera té un paper clau en aquesta educació i en detectar problemes que els afectats no compten al clínic. Amb educació i motivació la infermera i l’equip multidisciplinari aconsegueixen una major adherència als tractaments i al canvi a uns estils de vida més favorables. És molt important una avaluació integral de les necessitats d’atenció, en col·laboració amb la família o les persones de suport; establir una xarxa d’ajuda i facilitar el contacte amb associacions.

D’altra banda, especialment entre pacients drogodependents, existeix el risc de contagi d’hepatitis. Quin paper tenen la prevenció i els plans de cribratge per evitar la transmissió?

El cribratge és de vital importància per a la detecció d’infeccions actives i reinfeccions. Els programes de tractament són necessaris per intentar eliminar-les en pacients drogodependents i, així, la transmissió de la malaltia. És indispensable tractar amb població reclusa, pel risc de recaigudes; actualment, els tractaments més curts poden afavorir el seu compliment abans de sortir de presó.

En aquest sentit, el seu estudi “La millora de la qualitat de vida en pacients curats de VHC (hepatitis C)” va ser premiat pel COEGI. Parli’ns de la seva feina.

A la consulta d’hepatologia veiem diàriament pacients que venen amb moltes pors, de sentir-se rebutjats pels seus companys, amics o per la seva parella, por d’haver pogut contagiar als seus fills, por del que pensin d’ells… Molts diuen que es senten com a leprosos, bruts. Quan apareixen els nous fàrmacs antivirals d’acció directa, que aconseguir obtenir un percentatge de curació del 95% dels pacients, ens plantegem conèixer com canviava la seva qualitat de vida al finalitzar el tractament i aconseguir la curació.

Per mesurar els canvis en la qualitat de vida vam seleccionar el qüestionari Liver Disease Quality of Life (LDQOL 1.0), que inclou 13 dimensions: símptomes, activitats de la vida diària, concentració, memòria, aïllament social, esperança, activitat sexual, relacions sexuals home i dona, dormir, companyia, futur i estigma. Es van analitzar els resultats tenint en compte l’edat, el sexe i el grau d’afectació hepàtica, diferenciant pacients cirròtics i no cirròtics.

Quan els pacients anaven a la consulta d’infermeria, abans de començar el tractament, se’ls hi oferia participar en aquest estudi i si acceptaven complimentaven el primer qüestionari. Als tres mesos de finalitzar el tractament complimentaven el segon qüestionari. En aquest estudi van participar 93 pacients.

L’objectiu del nostre treball va ser mesurar i donar a conèixer com canvia la qualitat de vida de pacients amb infecció crònica pel VHC i tractats amb els nous fàrmacs AAD, abans d’iniciar el tractament i a les 12 setmanes de finalitzar-lo. Observem una millora en totes les dimensions, en símptomes, activitats de la vida diària, concentració, memòria, aïllament social, esperança, activitat sexual, relacions sexuals home i dona, descanso, companyia, futur i estigma, sent significativa en nou de les mateixes; la principal millora és en l’astènia i la sensació de malaltia.

Segons això, i des de la seva experiència, quina és la millor forma d’aconseguir una adequada adherència al tractament?

L’educació i motivació del pacient milloren l’adherència al tractament i la resposta terapèutica. A més, la simplificació dels nous tractaments per a l’hepatitis C augmenta aquest seguiment, assegurant les possibilitats de resposta. L’educació del pacient és una eina essencial per aconseguir la prevenció dels nous casos, una bona gestió dels efectes adversos i, en cas de pacients amb el virus, assolir una resposta virològica sostinguda (RVS).

 

Font: enfermeria21.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

29/09/2020

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post