El tractament observat directament per a l’hepatitis C és altament efectiu en persones que s’injecten drogues

El tractament observat directament per a l’hepatitis C va assolir una taxa de curació molt alta en les persones que s’injecten drogues, segons un estudi austríac realitzat en farmàcies i projectes de drogues que ofereixen teràpies de substitució d’opioides.

Els descobriments de l’estudi, publicats a la revista PLoS One, van mostrar que el tractament diari observat directament amb el règim antiviral d’acció directa de dosi fixa glecaprevir / pibrentasvir va curar al 94% dels pacients.

Les persones que s’injecten drogues i que assisteixen a instal·lacions de teràpia de substitució d’opioides per a pacients ambulatoris, com una farmàcia comunitària, sovint són rebecs a anar a clíniques hospitalàries després del diagnòstic d’hepatitis C. Les proves de detecció d’hepatitis C en farmàcies que ofereixen teràpia de substitució d’opioides han revelat que una alta proporció de les persones diagnosticades amb hepatitis C en aquest context han rebut un diagnòstic previ d’hepatitis C, per exemple.

Oferir tractament per a l’hepatitis C a través de farmàcies comunitàries podria permetre que més persones que s’injecten drogues es curin de la infecció. Un projecte de prova pilot en farmàcies comunitàries a Londres va revelar una forta preferència per l’entrega del tractament de l’hepatitis C a través de farmàcies comunitàries.

A Viena, unes 6.500 persones que s’injecten drogues reben teràpia de substitució d’opioides a través d’una farmàcia comunitària o un projecte de medicaments de baix llindar. Aproximadament un de cada tres té hepatitis C.

Investigadors de l’Hospital Wilhemine i de la Universitat Mèdica de Viena van investigar l’efectivitat del tractament directament observat o el tractament hospitalari estàndard en 145 persones que s’injecten drogues (PQID, en les seves sigles en anglès).

Les PQID van ser avaluades per especialistes en medicina d’addiccions, una infermera i un hepatòleg per determinar la seva probabilitat d’adherir-se al tractament autoadministrat dispensat per la clínica. Aquells que es pensava que experimentarien dificultats van ser assignats a un tractament directament observat en un entorn comunitari (n = 74). Aquells que es creien capaços de complir amb el tractament dispensat un cop al mes i duts a casa van ser assignats a l’atenció hospitalària (n = 71).

Les persones assignades a la teràpia observada directament van rebre medicaments en una farmàcia o clínica ambulatòria de dilluns a dissabte alhora que la teràpia de substitució d’opioides i se’ls hi va donar una dosi de medicaments per prendre diumenge quan les instal·lacions estaven tancades.

No va haver-hi diferències significatives entre els dos grups de tractament, excepte per edat; els que van rebre tractament clínic eren més grans (50 anys front a 38 anys, p <0,0001). El 62% dels participants de l’estudi eren homes, gairebé tots (93%) no tenien experiència prèvia en el tractament i el 85% tenien malaltia hepàtica en etapa precoç (F0 / F1 / F2).

Aquells en el grup DOT tenien més probabilitats d’estar a l’atur (86% vs. 69%), menys probabilitats de tenir la seva pròpia vivenda (52% vs. 17%) i més probabilitats d’haver estat a la presó (66% vs. 1%).

El tractament va ser altament efectiu en el grup DOT; 70 de 74 van assolir una resposta virològica sostinguda (94,6%), dos pacients es van perdre durant el seguiment, un va morir després del tractament i abans del mesurament de RVS i un pacient amb infecció per genotip 3 no va respondre al tractament.

En el grup de tractament clínic, 69 de 71 van assolir una resposta virològica sostinguda (97,2%); un pacient es va perdre durant el seguiment i un pacient amb infecció per genotip 3 va experimentar un rebot viral 12 setmanes després de completar el tractament.

L’adherència va ser alta en el grup DOT; 70 de 74 no van ometre una dosi única. Entre els que van ometre dosis, tres de cada quatre van assolir una resposta virològica sostinguda, i en general, només 32 de 3.332 dosis programades es van perdre en el grup d’estudi DOR.

No es van informar events adversos greus en cap dels grups d’estudi.

Els investigadors de l’estudi diuen que la teràpia observada directament “pot representar una mesura clau per contribuir a l’objectiu d’eliminació del VHC” en les persones que s’injecten drogues que accedeixen a la teràpia de substitució d’opioides. L’estudi també subratlla la importància de fer que la teràpia de substitució d’opioides estigui disponible a través de farmàcies comunitàries i el valor potencial d’aquests serveis com a punts d’accés pel tractament de l’hepatitis C.

Font: infohep.org

Referència: Schmidbauer C et al. Directly observed therapy for HCV with glecaprevir/pibrentasvir alongside opioid substitution in people who inject drugs – first real world data from Austria. PLoS One , online publication 10 March 2020.

Notícia traduïda per l’ASSCAT