Sota el títol “Cap a l’eliminació de l’hepatitis C, un repte possible”, i amb la col·laboració de la companyia biofarmacèutica AbbVie, s’ha celebrat una jornada liderada pel Dr. Antonio Aguilera, responsable de la Unitat de Virus Hepatòtrops i Retrovirus del Servei de Microbiologia del Complex Hospitalari Universitari de Santiago i el Dr. Federico García, cap del Servei de Microbiologia Clínica de l’Hospital Universitari San Cecilio de Granada.

Durant la mateixa, microbiòlegs de tot el país han destacat el paper clau del microbiòleg en l’eliminació de l’hepatitis C i han compartit experiències.

Una de les qüestions que s’han abordat és el diagnòstic en un sol pas de l’hepatitis C. En aquest sentit, els experts han recordat els resultats de l’estudi pilot GRA/SCQ que “va posar al descobert les barreres existents per a la derivació de pacients infectats pel VHC a hepatologia i va demostrar l’eficàcia de la incorporació del diagnòstic en un sol pas, conjuntament amb alertes informatives, en la derivació d’aquests pacients”, explica el Dr. Aguilera.

En un altre estudi, realitzat el 2017 a través d’una enquesta realitzada en hospitals del Sistema Nacional de Salut es va revelar que “tot i que el 80% dels hospitals espanyols disposava de mitjans per realitzar el diagnòstic de la infecció per VHC en un sol pas, únicament ho feia el 30%”.

Tanmateix, García i Aguilera consideren que “a dia d’avui, probablement estigui implementat en la gran majoria dels laboratoris que tenen recursos per fer-ho i s’ha aconseguit el consens entre microbiòlegs, hepatòlegs i infectòlegs, a través de la realització d’un document de consens nacional avalat per les tres societats implicades: Grup d’Estudi de les Hepatitis Víriques, GEHEP/SEIMC; Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge, AEEH; Societat Espanyola de Patologia Digestiva, SEPD, i per l’Aliança per a l’Eliminació de les Hepatitis Virals a Espanya, AEHVE”.

Els experts han destacat l’eficiència del diagnòstic en un sol pas, que en un estudi en 18 hospitals d’Andalusia “va evidenciar que simplificant el diagnòstic els pacients que arribaven a l’especialista van augmentar d’un 55% a un 83%”, explica el Dr. García, el que permet “evitar un major nombre de pèrdues en la derivació i millora la cascada de tractament de l’hepatitis C”.

Així mateix, han subratllat el seu cost-efectivitat, ja que tot i que el diagnòstic en un pas suposaria un increment en el cost en proves diagnòstiques de 72.875 euros “significa un estalvi en termes de visites mèdiques de 257.803 euros, l’estalvi per pacient amb càrrega viral positiva derivat a l’especialista seria de 3.634 euros”, apunta el Dr. García.

A més del diagnòstic en un sol pas, els microbiòlegs han destacar que implementar alertes des de microbiologia per informar dels casos positius a qui sol·licita la prova i a l’hepatòleg “és fonamental i ha d’anar de la mà del diagnòstic en un sol pas, a més poden ser reutilitzades en la recuperació dels pocs pacients que no siguin derivats”, explica el Dr. Aguilera.

Els experts han ressaltat el paper del microbiòleg en iniciatives de cribratge de l’hepatitis C, tant les dirigides a població general per cohort d’edat (com la posta en marxa a Cantàbria recentment en població entre 40 i 70 anys), com en el diagnòstic en poblacions vulnerables com usuaris de drogues, persones amb pràctiques sexuals de risc o població immigrant procedent de països d’alta prevalença. “El microbiòleg és una peça clau per a què aquestes iniciatives tinguin èxit i ha de participar en el disseny de les estratègies de diagnòstic. Hem d’actuar com a facilitador per a la comunicació activa de resultats i exercir com a garant que els pacients arribin realment a les consultes dels especialistes per a ser tractats i curats. A més, hem de facilitar l’accés a noves metodologies de diagnòstic per poder accedir a poblacions vulnerables que requeriran nous models assistencials, com els test de sang seca i fins i tot tècniques point of care”, conclou el Dr. García.

Segons les dades preliminars de l’Enquesta Nacional de Seroprevalença del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social (MSCBS) del 2018, s’estima que el 0,8% de la població espanyola analitzada (entre 2 i 80 anys) té anticossos positius enfront al virus de l’hepatitis C i el 0,17% té una infecció activa.

Font: immedicohospitalario.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT