Desenvolupen vacunes contra l’hepatitis C de major resposta immune
Les noves vacunes DREP-HCV, combinades amb una vacuna dissenyada anteriorment, aconsegueixen una major resposta immune enfront al virus, segons els investigadors espanyols que les han desenvolupat.
L’hepatitis C crònica és la principal causa de cirrosi i càncer de fetge. Actualment, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) aquesta malaltia afecta a més de 71 milions de persones al món i ocasiona unes 400.000 morts anuals. Malgrat que la teràpia antiviral davant d’una infecció és bastant efectiva, pot curar més del 95% dels casos, i que el propòsit de l’OMS és que el 2030 el 80% dels malalts comptin amb tractament, el virus de l’hepatitis C està lluny de ser eradicat. Una vacuna profilàctica o terapèutica efectiva és l’única via per acabar amb aquest problema de salut mundial.
Un equip internacional coordinat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha desenvolupat dues noves vacunes contra aquest virus. DREP-HCV, que és com s’ha anomenat a aquestes vacunes, tenen unes propietats immunogèniques i de seguretat que, segons senyalen els científics d’aquest estudi, podrien ser idònies per evitar la malaltia i la seva propagació. Els resultats es publiquen al Journal og Virology.
Combinació de vacunes
Les vacunes DREP-HCV s’han desenvolupat en col·laboració amb un grup d’investigació de l’Institut Karolinska (Suècia) dirigit per Peter Liljeström. Són vacunes basades en un ADN replicatiu que expressa les proteïnes més immunogèniques del virus de l’hepatitis C, sent les primeres vacunes enfront a aquest virus que empren aquesta aproximació.
“En concret, hem generat dues noves vacunes enfront al genotip 1 d’aquest virus, prevalent a Espanya i que causa el 46% de les infeccions al món. A continuació, hem estudiat les seves propietats immunològiques en ratolins, combinant-les amb MVA-HCV, una altra vacuna que ja havíem generat en el nostre laboratori i que està basada en el vector viral MVA, amb el qual venim treballant des de fa anys per la seva alta seguretat i capacitat immunogènica”, senyala Juan García Arriaza, científic del CSIC en el Centre Nacional de Biotecnologia i codirector del treball.
Com senyala María Quirós, també investigadora del CSIC en el Centre Nacional de Biotecnologia i primera autora del treball, “aquests nous ADN, a l’autoreplicar-se en les cèl·lules, activen una sèrie de propietats immunològiques que fan que siguin uns candidats vacunals molt prometedores”.
“Hem demostrat que quan administrem a ratolins una primera dosi de DREP-HCV seguida d’una dosi de MVA-HCV obtenim respostes immunològiques enfront al virus de l’hepatitis C molt potents, àmplies (enfront a diferents proteïnes), d’alta qualitat (les cèl·lules activades segreguen un gran nombre de citoquines) i duradores, activant-se tant els limfòcits T CD4+ com alts nivells de limfòcits T CD8+; així com també anticossos enfront al virus”, afegeix Quirós.
La combinació obre l’esperança
Tot i que ja existeixen d’altres candidats vacunals, fins el moment no s’ha llicenciat cap pel seu ús en humans. “Els prometedors resultats d’aquest treball reforcen la possibilitat que la combinació de les noves vacunes DREP-HCV i MVA-HCV pugui ser considerada per lluitar contra aquesta malaltia, donat que els paràmetres immunològics activats podrien portar al control de la infecció pel virus de l’hepatitis C”, indica Mariano Esteban, director de grup de Poxvirus i Vacunes en el Centre Nacional de Biotecnologia i codirector del treball.
“El següent pas serà provar l’efectivitat d’aquests candidats en un assaig clínic en persones, quelcom que dependrà del finançament que obtinguem”.
Font: diariomedico.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
