Campanya de conscienciació sobre el càncer a l’aparell digestiu

La Fundació Espanyola d’Aparell Digestiu (FEAD) lidera a Espanya aquesta campanya en col·laboració amb Laboratoris Vilardell Cuídatex5 amb l’objectiu de conscienciació dels càncers de l’aparell digestiu posant el focus en la importància del diagnòstic precoç i la prevenció.

Globalment, el càncer és la segona causa principal de mort amb un estimat de 18 milions casos de càncer a tot el món.

• D’aquests casos, 4 dels 7 càncers més comuns són del sistema digestiu.
• Modificar o evitar els factors de risc clau, la detecció precoç i el tractament poden reduir el nombre de morts causades pel càncer. D’aquí la importància d’augmentar la conscienciació.

Per aquest motiu, la FEAD col·labora amb Vilardell en la conscienciació dels càncers de l’Aparell Digestiu posant en marxa la campanya Cuídatex5. 

Dades generals del càncer en aparell digestiu

Globalment, el càncer és una de les principals causes de morbimortalitat, amb 18 milions casos de càncer diagnosticats a tot el món i aproximadament 9,6 milions de morts relacionades amb tumors l’any 2018, segons dades proporcionades per l’OMS.

Els tumors responsables del major nombre de morts a nivell mundial van ser el càncer de pulmó (18,4% del total de morts per càncer), el càncer colorrectal (9,2%), el càncer d’estómac (8,2%) i el càncer de fetge (8,2%), és a dir, 4 dels 7 càncers més comuns en aquestes morts són del sistema digestiu.

Tumors o càncers digestius

L’aparell digestiu està format per l’esòfag, l’estómac, l’intestí prim, l’intestí gruixut, el fetge i el pàncrees.

Tipus de càncers digestius:

• Càncer d’esòfag.
• Càncer gàstric o d’estómac.
• Càncer colorrectal.
• Càncer de fetge.
• Càncer de pàncrees.

Dades d’incidència i mortalitat

Segons la SEOM, l’estimació del nombre de nous casos de càncer del tub digestiu que es diagnosticarà a Espanya per l’any 2019 és la següent: esòfag 2.353, estómac 7.865, càncer colorrectal 44.937, fetge 6.499 i pàncrees 8.169.

La mort per tumors digestius a Espanya pel 2017 segons l’Institut Nacional d’Estadística segueix sent la següent distribució: esòfag 1.850, estómac 5.154, càncer colorrectal 15.410, fetge 5.192 i pàncrees 6.818.

En números absoluts, Espanya és un dels països europeus on es diagnostiquen més tumors i on moren més persones per càncer. Tanmateix, donat que comptem amb una de les majors esperances de vida del món, si comparem la incidència i mortalitat ajustades per edat, la incidència i la mortalitat a Europa s’homogeneïtzen.

Mesures preventives

Quan parlem de prevenció del càncer, podem referir-nos fonamentalment a dos aspectes. Un d’ells és la prevenció primària, que consisteix en reduir la incidència de la malaltia a través d’evitar l’exposició a determinats factors causals la presència dels quals és necessària o afavoreix l’aparició de la malaltia oncològica. No obstant, la prevenció secundària tracta de detectar el més aviat possible els tumors en persones sanes per a què, a través d’una intervenció apropiada en aquesta fase precoç, es pugui modificar la història natural de la malaltia.

Modificar o evitar els factors de risc clau, la detecció precoç i el tractament poden reduir el nombre de morts.

Mesures preventives contra el càncer en l’Aparell Digestiu

1. Evitar el consum de tabac. A més, si es deixa de fumar, l’augment en el risc del càncer induït per fumar desapareix. L’avantatge és evident en el termini de 5 anys i és més marcat amb el pas del temps.
2. Evitar l’obesitat: Hi ha una associació elevada entre ser obès i el risc d’adenocarcinoma d’esòfag inferior i del cardias gàstric; amb un increment de prop del doble en individus amb un IMC >25 kg/m². El risc de càncer de colon augmenta de forma lineal amb l’increment en l’IMC entre 23 i 30 kg/m². Un IMC 30 kg/m² augmenta el risc un 50-100% enfront als individus amb un IMC <23 kg/m². L’associació sembla ser major en homes que en dones.
3. És important realitzar exercici físic diàriament. Molts estudis han examinat la relació entre l’activitat física i el risc de desenvolupar càncer. Hi ha evidència consistent sobre que l’activitat física regular està associada amb una reducció en el risc del càncer de colon. Sembla que l’efecte protector augmenta amb els nivells d’activitat física.
4. És convenient consumir diàriament verdures i fruites. És degut a:

a) Limitar el consum d’aquells aliments que contenen greix d’origen animal (a excepció del peix), de productes lactis i altres derivats dels greixos (particularment els àcids grassos saturats).

b) Limitar els aliments hipercalòrics (rics en sucre o greix) i eviti les begudes ensucrades.

c) Evitar la carn processada; limitar el consum de carn vermella i d’aliments amb molta sal. Una sèrie d’estudis epidemiològics indiquen un efecte protector de consums elevats de fruites i verdures sobre el risc d’una gran varietat de càncers, en particular esòfag, estómac, colon, recte i pàncrees. Els cereals amb alt contingut en fibra s’han associat a un risc més baix de càncer colorrectal i d’altres tumors del tracte digestiu en alguns estudis europeus.

5. Moderar el consum d’alcohol. Existeixen evidències epidemiològiques que el consum d’alcohol augmenta el risc de carcinoma de cèl·lules escamoses de l’esòfag. Hi ha una clara evidència que el risc de càncer d’esòfag es redueix un 60% als 10 anys o més després de deixar de beure.

Beure alcohol també s’associa fortament al risc de càncer primari de fetge; el mecanisme responsable pot ser principalment a través del desenvolupament de cirrosi hepàtica.

Un risc elevat de càncer colorrectal ha estat observat en molts estudis epidemiològics, en els quals sembla apreciar-se una correlació lineal amb la quantitat d’alcohol consumida.

Una dieta pobre en fruites i verdures, típica de grans bevedors, és probable que també exerceixi un paper important.

6. A partir dels 50 anys els homes i les dones es poden beneficiar de participar en el cribratge del càncer colorrectal. Existeix evidència que el cribratge del càncer colorrectal en població de risc mig (individus d’edat ≥ 50 anys sense altres factors de risc per desenvolupar càncer colorrectal), amb prova de sang oculta amb femtes anual o biennal o colonoscòpia cada 10 anys, disminueix la incidència i la mortalitat per aquesta neoplàsia.
7. És recomanable vacunar-se enfront al virus de l’hepatitis B. La infecció crònica pel virus de l’hepatitis B (VHB) i virus de l’hepatitis C (VHC) expliquen la majoria dels càncers hepàtics. Existeix una vacuna eficaç enfront al virus de l’hepatitis V i seria recomanable realitzar una vacunació universal. Ha de vacunar-se als nens recent nascuts dins de les primeres 24 hores de néixer, segons recomana l’OMS. Tot i que la infecció amb VHB en persones adultes joves (típicament a través de relacions sexuals o d’agulles contaminades) comporta un risc molt més baix d’hepatitis crònica i càncer hepàtic que la infecció en el naixement o durant la infantesa, amb freqüència solen conduir a una hepatitis aguda.

Càncer gàstrica o d’estómac

El càncer gàstric correspon al 3,2% de totes les neoplàsies que es diagnostiquen a tot el món, amb una incidència anual de prop de 7.865 casos (4.863 homes i 3.002 dones) i una mortalitat de 5.154 pacients. Aquesta menor incidència d’aquest tumor a Espanya contrasta amb el nombre de diagnòstics a nivell mundial, amb prop de 572.032 pacients.

Càncer de fetge (hepàtic)

El carcinoma hepatocel·lular (CHC) o hepatocarcinoma (HCC) representa el 90% dels càncers hepàtics.

• Anualment es diagnostiquen a Espanya 6.499 nous casos i 850.000 casos a tot el món.
• És el 6è càncer més comú de manera global.
• És la segona causa de mort relacionada amb càncer a nivell global, produint prop de 800.000 morts anuals.
• La seva incidència actualment es troba en augment, fonamentalment degut a un augment del fetge gras no alcohòlic.
• El 75% dels casos de carcinoma hepatocel·lular són homes. La majoria dels casos es diagnostica per sobre dels 45 anys.
• Les àrees de major incidència d’aquest tumor, són Àsia i Àfrica Subsahariana degut a una major prevalença d’hepatitis B en aquest entorn. A Amèrica del Nord, el Japó o Europa la causa més important de carcinoma hepatocel·lular fins a l’actualitat és la infecció pel virus de l’hepatitis C.

Font: saluddigestivo.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT