Actualització de les guies de pràctica clínica sobre l’estigma d’obesitat pediàtrica a càrrec de l’Acadèmia Americana de Pediatria i la Societat d’Obesitat

És important que els pediatres i els professionals de la salut pediàtrics demostrin i donin exemple a col·legues, personal i residents d’una conducta professional que doni suport i sense prejudicis cap als nens i famílies amb obesitat.

Desenvolupament d’un model a seguir

Aquestes mesures han d’incloure el reconeixement i l’acceptació de l’etiologia complexa de l’obesitat, que inclou factors genètics i socioeconòmics, factors ambientals contribuents, recursos de la comunitat, tradicions familiars i culturals, i decisions individuals.

Aquest reconeixement pot ajudar a dissipar les creences comunes i els estereotips que atribueixen culpa i crítica exclusivament als individus per tenir pes excessiu o dificultats per aconseguir la reducció de pes.

Selecció de llenguatge i lèxic

És important que els pediatres i els professionals de la salut pediàtrica empren un llenguatge adequat, sensible i no estigmatitzant al comunicar-se en torn al pes amb joves, famílies i altres membres de l’equip d’atenció mèdica pediàtrica.

Les paraules poden sanar o perjudicar, de manera intencional o no intencional. Evidència recent demostra que paraules neutrals com “pes” i “índex de massa corporal” són preferides pels adolescents amb sobrepès i obesitat, mentre que els termes com “obès”, “extremadament obès”, “gord”, “problema de pes” indueixen a sentiments de tristesa, vergonya i culpa, quan els pares utilitzen aquestes paraules per descriure el pes corporal dels seus nens.

A més, usar un llenguatge enfocat en la persona representa un pas per ajudar a reduir l’ús de llenguatge potencialment estigmatitzant, i en l’actualitat està sorgint com l’estàndard preferit per a l’obesitat, així com altres malalties i discapacitats. El llenguatge enfocat en la persona col·loca a l’individu primer abans de la condició mèdica o discapacitat i implica utilitzar frases com “un nen amb obesitat” en lloc de “un nen obès”.

Documentació clínica

L’obesitat és un diagnòstic mèdic amb conseqüències reals per a la salut, de manera que és important que els nens i les famílies comprenguin els riscos actuals i futurs per a la salut que comporta el grau en el qual el pacient pesa més del que és saludable.

No obstant, això s’ha d’abordar amb un enfoc equilibrat i empàtic, de manera que la informació es transmeti i comprengui d’una manera sensible i de suport. Emprar termes més neutrals, com “pes no saludable” i “pes molt poc saludable”, tant en notes clíniques com quan es parla als pacients i els membres de la família, pot ajudar en aquests esforços.

Els registres electrònics de salut i la nomenclatura de codis mèdics podrien tenir en compte l’ús de termes “pes no saludable” i “pes molt poc saludable”, en lloc de “obesitat” i “obesitat mòrbida” a la llista de problemes per donar suport més l’ús d’un llenguatge respectuós del pacient durant les trobades clíniques.

Assessoria pel canvi de conducta

Més enllà de la selecció de paraules específiques, es recomana que les aproximacions per canviar la conducta, empàtiques i enfocades en el pacient, tal i com realitzar les entrevistes de manera motivada, es poden emprar com a model per donar suport a pacients i famílies a fer canvis saludables. A través de realitzar les entrevistes de manera motivada, els professionals de la salut aconsegueixen la col·laboració del pacient o dels seus pares per determinar les seves metes i abordar els obstacles a la forma en què aconseguiran un canvi sostingut en la conducta relacionada amb la salut.

Ambient clínic

Els pediatres han de crear un espai clínic segur, amable i no estigmatitzant pels joves amb obesitat i les seves famílies. Això exigeix crear un context de pràctica de suport que s’adapti als pacients de diverses mides corporals, des de l’entrada a la clínica fins a la sala d’exploració.

Avaluació de la salut conductual

Abordar l’estigma del pes en la pràctica clínica també exigeix que els pediatres valorin als pacients no només quant a comorbiditats físiques sinó també emocionals, i exposicions negatives relacionades amb l’obesitat, com assetjament escolar (bullying), baixa autoestima, exercici escolar deficient, depressió i ansietat. Aquests es solen passar per alt, però poden ser signes que un nen està patint assetjament a causa del pes corporal.

Pares

És important que els pediatres i els professionals de la salut pediàtrica facin el possible per habilitar a les famílies i als pacients per a què gestionin i abordin l’estigma del pes en escoles, comunitats i a les seves llars. Els pediatres poden encoratjar als pares dels pacients per a què indaguin activament amb els mestres dels seus nens i el personal administratiu de la seva escola, amb la finalitat d’assegurar-se que estan implementant plans per abordar la victimització basada en el pes corporal en els seus planters.

Als pares també se’ls hi ha de demanar que considerin el possible estigma en torn al pes a la llar, el mateix que pot provenir d’amics i membres de la família. Per últim, donar que les taxes d’obesitat són més altes en poblacions amb dificultats socioeconòmiques i en comunitats de color, l’estigma addicional atribuïble a la raça, posició socioeconòmica i gènere podria complicar més l’estigma del pes que pateixen alguns individus, famílies i comunitats.

Font: español.medscape.com

Referències:

Pont SJ, Puhl R, Cook SR, Slusser W, y cols. Stigma Experienced by Children and Adolescents With Obesity. Pediatrics. Dic 2017; 140(6). pii: e20173034. doi: 10.1542/peds.2017-3034. PMID: 29158228. Artículo 

Brown T. Nuevas guías publicadas sobre el estigma relacionado con la obesidad infantil. Medscape en Español. Publicado el 23 de noviembre de 2017. Disponible en: https://espanol.medscape.com/verarticulo/5902106