Resum COVID-19 elaborat per Medscape

La pandèmia exacerba l’ansietat patològica (però estar molt tranquil tampoc convé)

Les persones amb ansietat patològica tendeixen a tenir un pensament catastròfic, i imaginar sempre el pitjor escenari, i aquesta característica pot estar naturalment exacerbada en moments tensos com l’actual, va senyalar Antônio Geraldo da Silva, president de la Associação Brasileira de Psiquiatria.

“No podem dir que la preocupació de les persones amb ansietat en aquest moment sigui infundada”, va reconèixer el Dr. Da Silva. “Aquesta és, fins i tot, una de les característiques que es poden agreujar durant el període de pandèmia”.

De qualsevol forma, un editorial al Journal of Anxiety Disorders va alertar que la situació oposada, la d’aquells que no manifesten cap ansietat per COVID-19 i creuen que tenen molt baixa probabilitat de posar-se malalts, pot augmentar el risc que no s’adhereixin a les mesures de distanciament social, afectant el control de la seva disseminació.

Seqüela de COVID-19: pot augmentar la resistència als antibiòtics?

Degut a l’ús estès d’azitromicina, cefalosporines de quarta generació i alguns altres antibiòtics per tractar infeccions pulmonars bacterianes secundàries a COVID-19, infectòlegs a França tenen por a que hi hagi un repunt de la resistència a aquests fàrmacs un cop que acabi el confinament.

“Hem d’estar extremadament atents”, va advertir el Dr. Benjamin Davido, del Hôpital Raymond-Poincaré, a Garches. “Això ara no ho veiem perquè estem en una situació de crisi. És com si tot fos el virus i els bacteris no existissin. Però admeto que em fa por”.

Es poden reutilitzar les mascaretes N95? 

Mentre s’estén la preocupació per la manca de suficients equips de protecció personal/individual en professionals de la salut, un estudi preliminar de National Institutes of Health (NIH), als Estats Units, suggereix la factibilitat d’una via alternativa: reutilitzar mascaretes especials N95, que no obstant, es van fabricar per ser descartats després de la seva feina.

Segons el treball, que encara no va ser publicat en una revista amb revisió per iguals, exposar les mascaretes contaminades a peròxid d’hidrogen vaporitzat (10 minuts), llum ultraviolada o calor sec (60 minuts), elimina els SARS-CoV-2 de la superfície i preserva la integritat del producte fins a dos o tres usos. “Hem d’explorar altres mecanismes per tenir aquestes mascaretes en ús quan hi ha escassetat”, va reconèixer Ravina Kullar, doctora en farmàcia, de la Infectious Diseases Society of America, qui no va participar a l’estudi. La Food and Drug Administration dels Estats Units ja havia convocat a fabricants d’aquests dispositius per facilitar l’autorització del seu reprocessament en aquest context d’emergència.

Quatre paràmetres per predir el risc de progressió

Un nou model de puntuació desenvolupat a partir de 208 pacients consecutius amb COVID-19 confirmada prediu amb precisió general del 91% si el risc de progressió és baix, intermedi o alt, segons autors xinesos. Es basa en quatre factors, variables o paràmetres:

• Presència o no de comorbiditat.
• Edat major o menor de 60 anys.
• Recompte de limfòcits (pitjor si és inferior a 1x109/litre).
• Lactat deshidrogenasa (pitjor si és major a 500 U/l).

“Si es valida aquest model, permetrà la utilització eficient de recursos mèdics, augmentarà l’efecte terapèutic, i reduirà la mortalitat per COVID-19”, van concloure els autors a Clinical Infectious Diseases.

Testejar, testejar, testejar… però no amb qualsevol prova

Si bé testejar de manera extensa millora la detecció i aïllament dels infectats, el rastreig dels seus contactes i el coneixement de la immunitat en poblacions, l’Organització Panamericana de la Salut va advertir que això no es pot fer amb qualsevol mètode. “És igualment important assegurar-nos que les proves que comencen a aparèixer siguin fiables i eficaces”, va manifestar la Dra. Carissa Etienne, directora de l’organització.

La preocupació sembla ser més marcada respecte de les proves ràpides serològiques, diverses de les quals ja es comercialitzen per Internet. Als Estats Units ja van sortir al mercat aproximadament 90 sense cap procés de validació. “Tenir moltes proves imprecises és pitjor que no tenir-ne cap”, va assegurar Kelly Wroblewski, directora de malalties infeccioses de la Association of Public Health Laboratories.

A Alemanya, en tant, adverteixen contra la promoció de proves per a l’autoavaluació a la llar: “Aquestes proves ràpides no són el suficientment fiables; hi ha massa fonts d’error, i això alhora pot conduir a riscos per a la salut”, va senyalar el Dr. Martin Schulz, president de la Arzneimittelkommission der Deutschen Apotheker (Comissió de Medicaments dels Farmacèutics Alemanys).

Les víctimes ocultes de la pandèmia: els malalts per altres causes

Tot i que retardar revisions mèdiques, cirurgies i altres procediments electius per alliberar llits de cures intensives i preservar el distanciament social és de sentit comú, moltes malalties que no són emergències podrien convertir-se en una amenaça per a la vida, o si no es tracten ràpidament, deixar al pacient amb una discapacitat permanent.

Entren en una zona grisa de risc mèdic, va afirmar Denise Grady a The New York Times, qui cita, per exemple, que una quarta part dels pacients de càncer als Estats Units va informar de retards en la seva atenció degut a la pandèmia.

Són les víctimes ocultes de COVID-19, afirma l’article. Des de neurocirurgies i trasplantaments d’òrgans fins a proves de laboratori per ajustar les dosis d’anticoagulants, moltes pràctiques s’han suspès o no es realitzen amb la freqüència necessària.

Font: medscape.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT