Les persones VIH positives amb malaltia del fetge gras tenen un alt risc de fibrosi

21/04/2020 | Notícies de premsa

Les persones que viuen amb VIH que tenen malaltia del fetge gras no alcohòlic (NAFLD, en les seves sigles en anglès) sovint tenen fibrosi hepàtica i corren el risc d’empitjorar la fibrosi, van informar investigadors a la Conferència sobre Retrovirus i Infeccions Oportunistes (CROI 2020).

La investigació es va presentar pràcticament després que es cancel·lés la reunió en persona a Boston degut a la crisi del coronavirus.

La NAFLD i la seva forma més greu, l’esteatohepatitis no alcohòlica (NASH), són responsables d’una proporció creixent de malaltia hepàtica avançada a mida que augmenten les taxes d’obesitat a tot el món. La investigació presentada al Congrés Internacional del Fetge de l’any passat va mostrar que la prevalença de NAFLD va augmentar més del doble entre el 2006 i el 2016 entre les persones amb VIH que reben assegurança de Medicare als Estats Units. Un altre estudi va mostrar que gairebé un terç de les persones VIH positives a Itàlia i el Canadà tenien NAFLD.

L’acumulació de greix en el fetge desencadena inflamació, que amb el temps pot provocar fibrosi (acumulació de teixit cicatricial), cirrosi i càncer de fetge. Actualment no hi ha teràpies aprovades per a NAFLD o NASH, i la gestió es basa en canvis en l’estil de vida, com la pèrdua de pes i l’exercici.

La Dra. Lindsay Fourman de l’Hospital General de Massachusetts a Boston va presentar els descobriments d’un estudi de fibrosi hepàtica en persones VIH positives amb NAFLD en un assaig clínic de tesamorelin (Egrifta). La gravetat de la fibrosi és el predictor més fort de mortalitat en persones amb NAFLD associat al VIH, van anotar els investigadors com a antecedents.

Tesamorelin és una hormona alliberadora de l’hormona del creixement sintètica. Estimula la producció de l’hormona del creixement, que promou la descomposició del greix. Està aprovat als EUA com a tractament per a l’acumulació de greix abdominal (lipodistròfia) en persones que viuen amb el VIH. No està aprovat a Europa.

L’estudi va incloure a 61 participants. Prop del 80% eren homes i dos terços eren blancs. Havien tingut VIH durant una mitjana de 16 anys i els recomptes actuals de CD4 eren alts, amb una mitjana superior a 700 cèl·lules/mm3. Es van excloure a les persones amb hepatitis B o C crònica, consum excessiu d’alcohol, diabetis mal controlada o cirrosi. NAFLD es va definir com tenir un contingut de greix hepàtic del 5% o major.

Els participants van ser assignats aleatòriament per rebre tesamorelina o un placebo, administrats mitjançant injeccions diàries auto-administrades durant 12 mesos. Es van sotmetre a biòpsies hepàtiques a l’inici de l’estudi i novament als 12 mesos. El greix visceral (greix intern que envolta als òrgans abdominals) i el greix subcutani (greix que es troba sota la pell) es van mesurar mitjançant ressonàncies magnètiques, mentre que el contingut de greix hepàtic es va avaluar mitjançant espectroscòpia de ressonància magnètica.

Com es va informar recentment a The Lancet HIV, l’estudi va mostrar que la tesamorelina va reduir el contingut de greix hepàtic i va desaccelerar la progressió de la fibrosi hepàtica en persones amb VIH i NAFLD.

L’estudi CROI de Fourman va analitzar les mostres de biòpsia recol·lectades a l’assaig per identificar predictors de presència i progressió de fibrosi. Les mostres estaven disponibles per a 58 persones assignades a tesamorelina i 24 receptors de placebo.

A l’ingressar a l’estudi, un terç dels participants tenia EHGNA i el 43% ja tenia algun grau de fibrosi hepàtica. D’aquests, el 36% tenia fibrosi lleu (etapa F1), el 40% tenia fibrosi moderada (etapa F2) i el 24% tenia fibrosi avançada (etapa F3).

La presència de fibrosi es va associar amb més greix visceral, però no amb greix subcutani o índex de massa corporal (IMC). Les persones amb fibrosi tenien puntuacions més altes d’activitat de NAFLD, una mesura formada per esteatosi (acumulació de greix), inflamació i “inflor” de cèl·lules hepàtiques, així com nivells més alts d’enzims hepàtics ALT i AST (biomarcadors d’inflamació hepàtica). No obstant, la quantitat de greix hepàtic no va diferir significativament entre aquells amb i sense fibrosi.

A l’observar el grup placebo, que reflecteix el curs natural de la progressió de la malaltia hepàtica quan no es va tractar amb tesamorelina, el 38% va experimentar progressió de la fibrosi durant 12 mesos, el 13% va mostrar regressió i el 50% va romandre estable. Més de la meitat de les persones amb progressió de la fibrosi no tenien evidència de fibrosi a l’inici de l’estudi. Les persones amb pitjor fibrosi a l’inici de l’estudi tenien més probabilitats de veure una millora.

El major contingut de greix visceral a l’inici de l’estudi va ser l’únic predictor significatiu de la progressió de la fibrosi. El contingut de greix hepàtic, la puntuació d’activitat de NAFLD i l’IMC a l’inici de l’estudi no es van vincular significativament amb la progressió. L’edat, el sexe, la durada del recompte de VIH i CD4 no es van associar amb la presència de fibrosi a l’inici o la progressió de la fibrosi.

“Vam demostrar una alta prevalença i taxa de progressió de la fibrosi hepàtica demostrada per biòpsia en persones amb VIH i NAFLD”, van concloure els investigadors.

Van anotar que aquesta taxa de progressió de la fibrosi era més de sis cops major que les taxes observades anteriorment en la població general VIH negativa.

“Es va descobrir que l’adipositat visceral és un nou predictor clínic de malaltia hepàtica accelerada, el que suggereix que les teràpies per reduir el greix visceral poden ser particularment efectives en la NAFLD associada al VIH”, va explicar l’investigador principal, el Dr. Steve Grinspoon, de la Facultat de Medicina de Harvard i l’Hospital General de Massachusetts en un comunicat de premsa de Theratechnologies, la companyia que fabrica tesamorelina.

 

Font: infohep.org

Referència: Fourman L et al.Clinical predictors of liver fibrosis presence & progression in HIV-associated NAFLD. Conference on Retroviruses and Opportunistic Infections, abstract 128, March 2020.

Notícia traduïda per l’ASSCAT

21/04/2020

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post