Un estudi recent troba que l’empresonament augmentarà la transmissió del VIH i el VHC entre les persones que s’injecten drogues

L’ús de drogues injectables, mitjançant l’ús compartit d’agulles, xeringues i altres equips d’injecció, és una via de transmissió primària tant pel VIH com pel virus de l’hepatitis C (VHC), infeccions transmeses per la sang que causen una considerable morbiditat i mortalitat a tot el món.

Una nova investigació dirigida per la Universitat de Bristol ha trobat entre les persones que s’injecten drogues, que l’empresonament recent es va associar amb un augment del 81% i 62% en el risc d’adquisició de VIH i VHC, respectivament.

L’estudi, publicat a The Lancet Infectious Diseases, és la primera revisió sistemàtica i metanàlisi per avaluar si l’historial d’empresonament, ja sigui recent o anterior, augment el risc d’infecció per VIH o VHC entre les persones que s’injecten drogues (PQID).

Mitjançant una cerca sistemàtica de les bases de dades MEDLINE, Embase i PsycINFO i el contacte amb els autors dels estudis d’incidència que no presenten resultats d’interès, l’equip d’investigació va identificar 41 estudis (21 dels quals no estaven publicats) amb dades disponibles sobre aquests resultats per incloure’ls en les metanàlisis.

Els investigadors van trobar proves sòlides que l’empresonament recent està associat amb un augment del 81% i del 62% en el risc de contraure VIH i VHC, respectivament. Aquests descobriments van ser sòlids per les anàlisis de sensibilitat, inclosa l’exclusió d’estudis amb alt risc de biaix.

Jack Stone, investigador principal associat en malalties infeccioses, model matemàtic en l’Escola de Medicina de Bristol: Population Health Sciences, va afimar: “Aquesta és la primera revisió sistemàtica mundial d’estudis quantitatius sobre l’efecte de l’historial d’empresonament en el VIH i la transmissió del VHC entre les persones que s’injecten drogues. Els nostres descobriments proporcionen evidència sòlida que l’empresonament recent augmenta el risc de transmissió del VIH i del VHC”.

“Trobem evidència d’aquest efecte en entorns on es sap que la transmissió del VHC és molt baixa durant els períodes d’empresonament, el que suggereix que es produeixen augments en el risc de transmissió després de sortir de la presó. Aquest treball és essencial per comprendre com l’empresonament de PQID i, en conseqüència, la política internacional de medicaments pot contribuir a augmentar la càrrega del VIH i el VHC entre les PQID. Esperem que aquest treball ajudi a orientar futures polítiques de drogues basades en evidència i intervencions per reduir aquest risc”, va afegir. 

És ben sabut que les PQID experimenten altes taxes d’empresonament (s’estima que el 58% algun cop ha estat empresonat a tot el món), amb un historial d’empresonament freqüentment associat amb una major infecció per VIH i VHC. El període immediatament posterior a l’alliberament de la presó representa un alt risc de recaiguda a l’ús de drogues il·lícites i planteja un major risc de múltiples resultats adversos, incloses les morts relacionades amb les drogues, però també un augment de les conductes de risc d’injecció, manca de vivenda i menor accés a les intervencions.

És probable que l’empresonament sigui un important impulsor de la transmissió del VIH i el VHC entre PQID en molts entorns degut a les altes taxes d’empresonament que experimenten les PQID, com ho demostren els estudis de models matemàtics anteriors realitzats per aquest equip d’investigació.

L’estudi té implicacions importants per a la política i la salut pública, que inclouen:

• La política internacional sobre drogues, l’aclaparador enfoc de la qual en la criminalització de les persones que consumeixen drogues ha portat a altes taxes d’empresonament entre persones amb discapacitats.
• La necessitat de millorar la reducció de danys a les presons, que està absent a la majoria dels països i, sovint, és inadequada en aquells en els quals es proporciona.
• La necessitat de millorar la vinculació després de l’alliberament a la reducció de danys, així com altres serveis per abordar moltes de les múltiples vulnerabilitats socials experimentades per les PQID que s’amplifiquen després de l’empresonament (inclosa, per exemple, la manca de vivenda).

Els descobriments de l’equip d’investigació també es sumen al creixent cos d’evidència dels danys associats amb la política internacional de drogues i les crides de suport per a la despenalització de l’ús de drogues il·lícites.

L’equip suggereix que es necessiten més investigacions per explicar millor els factors associats amb l’empresonament que augmenten el risc d’adquisició del VIH i el VHC, per ajudar al desenvolupament d’intervencions per reduir aquests riscos. També es desconeix si els efectes de l’empresonament difereixen segons el tipus de detenció (presó, etc.) o la durada de l’empresonament.

La investigació va ser finançada pel Consell d’Investigació d’Enginyeria i Ciències Físiques (EPSRC, en les seves sigles en anglès), l’Institut Nacional d’Investigació en Salut (NIHR, en les seves sigles en anglès) i els Instituts Nacionals de Salut.

Font: bristol.ac.uk

Referència: Jack Stone et al. ‘Incarceration history and risk of HIV and hepatitis C virus acquisition among people who inject drugs: A systematic review and meta-analysis’, The Lancet Infectious Diseases.

Notícia traduïda per l’ASSCAT