Els primers resultats d’aquesta investigació es van exposar al Congrés de la SEPD que es va celebrar a Santander.
Els primers resultats d’una investigació que es duu a terme a l’Hospital Universitari Marqués de Valdecilla, finançada per l’Institut de Salud Carlos III, revela que els pacients amb malalties inflamatòries immunomediades, com la de Crohn, la colitis ulcerosa, la psoriasi o l’artritis reumatoïde, entre d’altres, tenen el doble de probabilitat que la població general de patir malaltia hepàtica per dipòsit gras.
Així ho va afirmar la doctora María Teresa Arias Loste, metgessa adjunta del Servei Digestiu de Valdecilla en una roda de premsa oferta en el marc de la inauguració del 78 Congrés de la Societat Espanyola de Patologia Digestiva (SEPD), que va arrancar el 13 de juny a Santander, on es va desenvolupar fins el dia 15 amb l’assistència de més de mil especialistes.
La doctora Arias va ser l’encarregada d’exposar el 14 de juny, dins de la programació del Congrés els primers resultats d’aquest estudi realitzat a Valdecilla per estudiar la relació entre les malalties inflamatòries immunomediades, que a Esapanya afecten a 2,5 milions de persones, i la probabilitat de patir malaltia hepàtica per dipòsit gras.
Segons ha apuntat, en torn a un 24% dels càntabres pateix esteatosi o fetge gras, percentatge “molt similar” que altres comunitats autònomes d’Espanya i, en general, amb les dades en el món occidental.
Es tracta de la malaltia hepàtica crònica “més prevalent en l’actualitat”, per sobre de la produïda per l’alcohol o l’hepatitis C, segons les dades facilitades per la SEPD.
Segons va explicar la doctora Arias Loste els principals factors de risc pel desenvolupament de la malaltia hepàtica per dipòsit de greix són la diabetis i l’obesitat, tot i que s’estan estudiant altres mecanismes inflamatoris i immunològics com a possibles factors de risc.
Aries va explicar que en el món occidental s’està produint un “creixement exponencial” de la malaltia hepàtica per dipòsit de greix (actualment una de cada quatre persones la pateix), quelcom que es va imputar al sedentarisme i a l’abandonament de la dieta mediterrània substituint-la per productes ultraprocessats o menjar ràpid.
A la roda de premsa, també va participar el president de la Societat Espanyola de Malalties Digestives i cap del Servei d’Aparell Digestiu de Valdecilla, el doctor Javier Crespo; el responsable del comitè científic de la SEPD i cap de la Unitat d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Fundación Alcorcón (Madrid), el doctor Conrado Fernández, i el president de la Federació Espanyola d’Aparell Digestiu, Federico Argüelles.
El doctor Crespo va exposar alguns dels temes que es van abordar en aquest Congrés, on els professionals mèdics van poder compartir experiències clíniques, treballs d’investigació i debatre sobre els “temes més punters” de la medicina digestiva i tractaments innovadors, tot això per millorar la pràctica clínica. A més, es formarà en exploracions endoscòpiques amb una zona de pràctiques exvivo (amb teixits biològics d’animals).
El programa científic del Congrés va incloure gairebé 500 comunicacions, taules de debat sobre l’últim i més rellevant en, per exemple, malaltia inflamatòria intestinal, amb les novetats farmacològiques o teràpies; en fetge, pàncrees o intestí prim, colon i tracte digestiu superior.
Estratègia per eliminar hepatitis C i cribratge de càncer de colon
A més d’exposar el programa, el doctor Crespo, a preguntes dels periodistes, es va referir a la marxa de l’estratègia posada en marxa per Cantàbria per eliminar l’hepatitis C, convertint-se en la primera comunitat en implementar-la.
Crespo va afirmar que la implementació de l’Estratègia en aquests primers passos “va bé”, tot i que “molt més a poc a poc” del que hagués desitjat, quelcom que va imputar al “canvi massiu” que s’està duent a terme en els serveis informàtics d’Atenció Primària.
Malgrat això, va explicar que ja s’ha format “pràcticament a tots” els equips d’Atenció Primària.
Així, va apuntar que la implementació de l’Estratègia serà “una mica més lenta” en aquest primer any que en el segon i tercer. Malgrat tot es va mostrar “satisfet” i va afirmar que altres comunitats “copiaran” a Cantàbria en la posta en marxa d’aquest protocol.
També ha esta qüestionat pel programa de cribratge de càncer de colon, respecte al qual va lamentar que en aquests moments només tingui una implantació que no arriva al 50% quan, per exemple, en altres comunitats, com Navarra, arribi al 79%.
El doctor Crespo va reconèixer que “no sap quins són els motius exactament” d’aquesta baixa participació perquè, segons va dir, el programa “funciona bé”. Sí va senyalar que, a Espanya, la participació que assoleixen aquest tipus de programes “no és equitativa” entre comunitats autònomes o fins i tot, ni tan sols, entre diverses parts d’una mateixa regió.
Font: ifomocantabria.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
