Els consumidors joves de drogues troben barreres al tractament de l’hepatitis C

03/12/2018 | Articles, Notícies de premsa

Els investigadors han identificat diversos determinants dels joves que s’injecten drogues (PQID) que no accedeixen al tractament per a la infecció pel virus de l’hepatitis C (VHC), el que podria informar les intervencions per aquesta població que és clau per disminuir la circulació del virus.

“És fonamental pels proveïdors d’atenció mèdica comprendre el que viuen els joves que s’injecten drogues quan estan considerant accedir a l’atenció pel VHC”, va afirmar Maggie Skeer, ScD, MPH, MSW, professora associada del Departament de Salut Pública i Medicina Comunitària de la Tufts University School of Medicine.

“Donats els avenços i les millores en la medicació contra el VHC, s’esperaria que l’acceptació del tractament fos molt major, però encara existeixen barreres”, va explicar.

Skeer i els seus col·legues observen diversos factors que redueixen la utilització dels tractaments anteriors basats en interferó, inclosa la percepció de risc, el desconeixement i l’estigma. Tot i que molts d’aquests segueixen sent rellevants, els investigadors volien identificar què podria estar interferint ara amb aquesta població que es beneficia dels tractaments antivirals orals d’acció directa (AAD, en les seves sigles en anglès) millor tolerats i curatius.

“Pocs estudis han examinat la voluntat de buscar nous tractaments amb AADs pel VHC entre les PQID joves, i com les seves experiències amb el sistema d’atenció mèdica contribueixen o impedeixen les seves preferències d’atenció”, van escriure Skeer i els seus col·legues.

Els investigadors van basar el seu estudi en una investigació anterior que havia demostrat que els determinants socials influeixen en els determinants a nivell individual que, alhora, guien les decisions dels individus sobre les seves necessitats d’atenció mèdica i el compromís amb els recursos d’atenció mèdica.

El reclutament de PQID com a participants de l’estudi va resultar ser un repte, ja que aquesta població està en gran mesura marginada dels recursos tradicionals i les xarxes d’atenció mèdica. Es va realitzar una “mostra d’ubicació i temps” per part dels treballadors d’extensió amb connexions a PQID i/o les agències basades en la comunitat que treballen amb ells. El reclutament també va implicar apropar-se a individus en els llocs d’intercanvi de xeringues i en llocs coneguts per l’alt ús i tràfic de drogues del carrer. També es van rebre referències dels metges de malalties infeccioses.

“De la mateixa manera que en investigacions anteriors amb aquesta població, trobem que els participants en el nostre estudi van ser tractats malament en entorns clínics”, va dir Skeer. “Això va ser cert fins i tot en un àrea com Boston amb sistemes sòlids implementats per donar suport a aquesta població”.

En el període comprès entre febrer i agost del 2016, es van identificar 24 participants a l’àrea de Boston, amb edats entre 22 i 30 anys (mitjana de 27 anys). Cadascun es va identificar com que tenia VHC i posteriorment es va confirmar que tenia anticossos contra el VHC.

Cap participant havia estat receptat o havia pres tractament amb AADs. Els participants van acordar una entrevista en profunditat, cara a cara, amb el personal d’investigació, que va rebre capacitació en tècniques d’entrevista qualitativa.

Tot i que els investigadors havien estructurat l’entrevista en torn a 3 categories d’investigacions anteriors (predisposant determinants, habilitant determinants i nivell de malaltia), en el seu lloc van trobar 5 temes recurrents, sota un domini paraigües que van caracteritzar com a “determinants socials del compromís en l’atenció”:

  • Mereixement de tractament contra el VHC i l’estigma.
  • Insatisfacció amb les interaccions del proveïdor.
  • Percepció de la manca de referència al tractament i continuïtat de l’atenció.
  • Desincentius en el tractament del VHC per a les PQID.
  • Nivell de malaltia: necessitat percebuda de tractament.

“Trobem que les interaccions negatives amb els proveïdors d’atenció mèdica durant el procés de prova del VHC i l’accés inadequat percebut al tractament del VHC van reforçar la percepció que les PQID joves no mereixen el tractament, el que resulta en una menor disposició a la cerca de millors opcions de tractament”, va explicar Skeer.

Va afegir que els resultats destaquen la necessitat d’oferir atenció en els entorns “on les PQID joves es senten respectades i no estigmatitzades”.

“Els participants van dir que els proveïdors haurien d’educar-se millor sobre l’addicció i abordar el tractament del VHC amb aquesta població de manera que els hi permeti sentir-se com a persones amb una malaltia crònica, en lloc de ser tractats com ‘addictes’ i ‘drogoaddictes’”, va dir Skeer.

L’estudi, ‘Hep C’s Like the Common Cold’: Understanding Barriers Along the HCV Care Continuum Among Young People Who Inject Drugs, va ser publicat a Drugs and Alcohol Dependence.

 

Font: mdmag.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

03/12/2018

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!
Load More

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post