Un 20% dels malalts per hepatitis C no estan diagnosticats

Més de 160.000 persones a Espanya han estat tractades i curades d’aquesta malaltia des del 2015, mentre que quedarien per diagnosticar unes 100.000 persones.

És una infecció viral transmesa per sang i que afecta al fetge. Els experts advoquen per redoblar esforços en el diagnòstic entre persones que consumeixen drogues, homes que tenen sexe amb homes i persones a presó.

Prop d’un 20% dels malalts per hepatitis C no saben que tenen aquesta infecció viral transmesa per sang i que afecta al fetge. Avui en dia aconseguir accedir al diagnòstic i tractament en els col·lectius de major risc es mostra important per eliminar aquesta malaltia, encara sense vacuna.

Així ho ha exposat el cap del servei d’Aparell Digestiu a l’Hospital Clínico Universitario de Saragossa, Miguel Ángel Simón, que ha participat a Càceres, juntament amb més de 150 especialistes, en un congrés d’estudi de les hepatitis.

Es tracta del V Congrés Nacional del Grup d’Estudi de les Hepatitis de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (GEHEP-SEIMC), que aborda de forma multidisciplinària els avenços en aquesta malaltia.

Metges especialistes en digestiu, malalties infeccioses, hepatologia, microbiologia i addiccions, a més de metges d’institucions penitenciàries i farmacèutics, s’han donat cita a Càceres.

Segons el coordinador del congrés, el doctor Carlos Martín, més de 160.000 persones a Espanya han estat tractades i curades d’aquesta malaltia des del 2015, mentre que quedarien per diagnosticar unes cent mil persones.

“Eradicar-la és difícil donat que no disposem de vacuna d’hepatitis C, però parlem d’eliminar-la allà on no l’hem diagnosticat”, ha afirmat, d’altra banda, Simón.

Així, ha advocat per anar a tres col·lectius, “numèricament no molt importants”, però ‘claus’ en l’eliminació de la malaltia i la disminució de casos: les persones que consumeixen drogues, tant les actives com les passades, els homes que tenen sexe amb homes i amb pràctiques de riscos per transmetre la infecció i les persones a presó.

El diagnòstic

És senzill, segons aquest especialista, ja que amb una analítica de sang que detecta la presència d’anticossos d’hepatitis i determina si hi ha càrrega viral.

A més, no calen proves molt especials per saber quant dany s’ha produït al fetge, aplicant un tractament antiviral per via oral, “molt eficaç i tolertat”, que en un termini de 8 a 12 setmanes és capaç de curar més del 95% dels casos, segons ha apuntat.

Un 0,2% de la població es calcula que tindria infecció real per hepatitis C, una malaltia asimptomàtica que afecta més a les persones amb més de 45 anys, aquells que han consumit drogues i amb pràctiques sexuals de risc.

Les seves conseqüències són una lesió en el fetge, cirrosi, que provoca un altre tipus de complicacions com icterícia o hemorràgies per varius que pot condicionar la necessitat d’un trasplantament com a tractament final.

“Si tallem el procés amb fàrmacs, el pacient deixa de beure o controlem el pes, evitem una despesa important per trasplantament o per tractament de càncer hepàtic”, ha subratllat Simón.

Un terç de les hepatitis C no es complica, gairebé no es trasplanta a pacients amb descompensació, mentre que el “buit”, a judici d’aquest especialista, està en els malalts amb càncer hepàtic, quelcom que també ha baixat en els últims anys.

“La investigació treballa per tenir la vacuna, que ja seria la guinda, doncs juntament amb els tractaments tan eficaços que tenim, eradicaríem en aquell moment la infecció”, ha asseverat.

D’altra banda, la vacunació realitzada a Espanya de l’hepatitis B, amb tractament tot i que sense cura, fa que no sigui un tema molt important a nivell sanitari, ha senyalat, afectant sobretot a col·lectius d’immigrants de l’est europeu, Àfrica subsahariana i majors de 55 anys.

A Extremadura s’han tractat a uns 1.600 pacients d’hepatitis C amb els nous antivirals des del 2015, el que ha permès un control de la malaltia, mentre que la incidència per B ha baixat, ja que la seva vacunació forma part del calendari obligatori.

Pel directori gerent del Servei Extremeny de Salut, Ceciliano Franco, l’aposta ha de ser ara pel cribratge massiu en les poblacions de risc per evitar el desenvolupament de la malaltia, amb el repte de baixar les infeccions un 98% i la mortalitat un 65%.

Font: eldiario.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT