A, B, C, D i E són les lletres que classifiquen els diversos tipus d’hepatitis; totes provoquen malaltia hepàtica, però tenen diferències significatives.

L’hepatitis és una malaltia que provoca una inflamació del fetge, un òrgan vital que s’encarrega, entre d’altres funcions, de filtrar la sang, produir bilis, processar nutrients, descompondre substàncies químiques, controlar el nivell d’hormones, etc. Qualsevol cosa que el “molesti”, pot ser perjudicial. I l’hepatitis pot ser una d’aquestes molèsties, ja que és capaç d’interrompre aquestes funcions: un fetge inflamat o danyat no pot executar-les bé.

L’hepatitis pot estar provocada:

  • Per un virus (hepatitis viral).
  • Pel consum d’alcohol, drogues o fàrmacs.
  • Per una disfunció del sistema immunològic que fa que aquest atac les cèl·lules hepàtiques.

Aquesta malaltia pot curar-se abans de mig any o pot fer-se crònica i provocar dany hepàtic, que a la llarga pot donar lloc a cirrosi o càncer de fetge. Que evolucioni d’una manera o una altra depèn del tipus d’hepatitis o de si la persona té altres malalties, explica la World Hepatitis Alliance. Mentre unes formes donen lloc a una hepatitis aguda, més o menys greu, però limitada en el temps, altres poden provocar una hepatitis crònica.

Els cinc tipus de virus de l’hepatitis:

1) Hepatitis A (VHA)

És una de les dues que es transmet pel consum d’aigua o aliments contaminats (tot i que també pot propagar-se per certes pràctiques sexuals). Aquest tipus de virus sol provocar una infecció lleu, amb una recuperació completa al passar unes setmanes. La majoria de les persones infectades poden patir una àmplia gamma de símptomes (entre dos i set setmanes després d’haver-se infectat): febre, pèrdua de gana, rampes a l’estómac, icterícia (coloració groguenca de la pell i els ulls); orina fosca i fatiga.

En gairebé tots els casos la recuperació no requereix tractament i sol desaparèixer en unes setmanes o, en els casos més greus, diversos mesos, el que triga el cos en expulsar la infecció. Però la malaltia no es torna crònica. La prevenció passa per rentar-se les mans després d’usar el bany i canviar bolquers i abans de preparar aliments.

Al viatjar, sobretot en països en desenvolupament, hem d’estar atents amb l’aigua (sempre embotellada, evitar glaçons de gel) i el menjar (evitar aliments crus o poc cuinats). Conviure amb algú a casa amb hepatitis A ens obliga a extremar certes mesures perquè és transmissible: no compartir coberts ni plats, ni raspalls de dents, rentar-nos bé les mans, etc. Aquest tipus d’hepatitis compta amb una vacuna que té una eficàcia de gairebé el 100%.

2) Hepatitis B (VHB)

A tot el món hi ha gairebé 260 milions de persones amb infecció crònica pel virus de l’hepatitis B, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Es transmet sobretot quan la sang, el semen o altres líquids corporals d’una persona infectada, fins i tot en quantitats microscòpiques, entra en el cos d’una persona no infectada.

Es pot transmetre a través de pràctiques sexuals sense protecció, compartint equips contaminats com agulles, xeringues i fins i tot equips mèdics com monitors de glucosa i articles personals com raspalls de dents; o per via perinatal, és a dir, de la mare infectada al nadó en el moment del part.

Aquest tipus de virus pot provocar cirrosi i càncer de fetge, tot i que si es detecta a temps, es pot tractar i evitar que la malaltia progressi. La vacuna per a l’hepatitis B ha permès que hagi baixat molt la seva incidència. Fins i tot hi ha vacunes contra aquest tipus de virus que també protegeixen contra la infecció de l’hepatitis D, ambdues relacionades, com ja veurem.

3) Hepatitis C (VHC)

Es transmet gairebé sempre per l’exposició a sang contaminada, que sol produir-se per transfusions de sang o al compartir xeringues, o fer-se pírcings o tatuatges amb instruments contaminats. Tot i que la transmissió sexual també és possible, aquesta possibilitat és més excepcional. A diferència de la resta dels virus, el de l’hepatitis C no té vacuna.

El tractament pot variar. En alguns casos, no serà necessari perquè el sistema immunitari elimina la infecció de forma espontània. En altres casos, poden necessitar-se antivírics d’acció directa. La millor manera de prevenir-la és reduir el risc d’exposició al virus, com la higiene de les mans, un ús segur de les injeccions en l’atenció sanitària i una correcta manipulació i eliminació d’objectes afilats i l’ús del preservatiu, reconeix la Federació Nacional de Malalts i Trasplantats Hepàtics (FNETH).

La particularitat de l’hepatitis C recau en la possibilitat de fer-se crònica. A aquest respecte, l’hepatitis B i C que són cròniques afecten a més de 300 milions de persones a tot el món. La World Hepatitis Alliance les qualifica com “epidèmies silencioses” perquè la majoria de les persones que viuen amb aquests virus ho desconeixen. Això augmenta el risc de desenvolupar malaltia hepàtica mortal o càncer de fetge, així com transmetre la infecció a altres persones sense ser conscients d’això.

Pels experts, eliminar l’hepatitis B i la C pel 2030 “previndria uns 36 milions d’infeccions i salvaria 10 milions de vides”. Però el problema està en l’actitud de les empreses farmacèutiques que desenvolupen els fàrmacs eficaços contra l’hepatitis C, com en el seu dia va ser el caso del Sofosbuvir. Aquestes empreses tenen el monopoli de les patents i imposen uns preus molt elevats en països amb alta demanda, de manera que obliguen als governs a plegar-se a les seves tarifes.

A Espanya, un país amb una alta taxa de malalts d’hepatitis C, és tristament cèlebre el cas de les set morts a Galícia, el 2016, perquè alts càrrecs de la Xunta presumptament es van negar a subvencionar el cost del medicament Sofosbuvir, que possiblement hagués salvat aquestes vides. Això malgrat que l’actual president de Galícia garantia el febrer del 2015 tractaments per a tot el món al·legant que “això no és Veneçuela”.

4) Hepatitis D (VHD)

Aquesta malaltia afecta només a persones infectades ja per l’hepatitis B, ja que necessita el virus de tipus D necessita el B per sobreviure. La simultaneïtat d’ambdós virus fa que pugui aparèixer una afecció més greu. Es transmet sobretot per via sanguínia, a través de xeringues usades per persones infectades (tatuatges, consum de drogues, etc.) o per compartir objectes d’higiene personal com raspalls de dents, màquines d’afaitar o en transfusions sanguínies, per contacte sexual sense protecció i de mare a fill. Aquest tipus d’hepatitis pot fer empitjorar una infecció per hepatitis B i fer més greus els sistemes.

5) Hepatitis E (VHE)

Es transmet, igual que l’hepatitis A, a través del consum d’aigua o aliments contaminats (gel, fruites i verdures crues sense rentar…). A diferència de l’A, no compta amb una vacuna. La seva prevenció passa per extremar les mesures higièniques i evitar el consum de begudes i aliments contaminats. Tampoc causa malaltia crònica.

 

Font: eldiario.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT

26/09/2019

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post