Tercera crònica de la Cimera Mundial de l’Hepatitis 2017 a São Paulo, Brasil
L’autora d’aquesta crònica és Teresa Casanovas, hepatòloga i presidenta de l’ASSCAT, qui ha assistit a la Cimera i ens explica de primera mà totes les novetats en l’àmbit de les hepatitis.
El tercer i darrer dia de la Cimera es va centrar en un sol missatge: el finançament dels programes no ha de ser una barrera per a l’eliminació. Presidits per la Dra. Amanda Kgomotso Vilakazi Nhlapo, del Departament Nacional de Salut, Sudàfrica, i pel Dr. John Ward, dels Centres pel Control i la Prevenció de Malalties dels Estats Units, els panelistes van debatre sota el tema “Finançament per a la Sostenibilitat”, on es van tractar diverses formes innovadores de finançament perquè els països accedeixin a la resposta enfront a l’hepatitis.
Charles Gore, president de l’Aliança Mundial contra l’Hepatitis (WHA), va obrir la sessió a mode d’introducció al tema, destacant que dels plans nacionals existents, només en el 35% consten les estratègies de finançament adjuntes. L’OMS estima que la resposta a l’hepatitis costaria aproximadament 6.000 milions de dòlars a l’any per a tots els països amb ingressos baixos i mitjans. Aquesta elevada suma va ser cruament comparada amb les despeses de la Copa del Món que es va celebrar a Sudàfrica el 2010 i que va costar 3.000 milions de dòlars, i amb els Jocs de la Commonwealth a l’Índia que tindran lloc el 2018 amb un cost de 4.000 milions de dòlars.
La idea general és que els diners estan disponibles, però no s’usa d’una manera eficient. Així, l’eficiència va ser el tema de la presentació del Dr. Jeremy, Lauer, de l’OMS. Lauer VA destacar que és crucial pels països que l’hepatitis s’integri en els sistemes de salut. No hi ha cap raó per no realitzar un acord de compra en comú si les medicines ja estan disponibles. Segons Jeremy Lauer, els tractaments antivirals es podrien incorporar a les compres actuals i obtenir així majors beneficis per a la salut de la població; l’hepatitis pot ser la solució, no el problema.
Després de la introducció que he comentat, la sessió es va obrir amb una taula rodona presidida pel Dr. Eduardo González Pier, del Centre pel Desenvolupament Global, amb oradors del Banc Mundial, el Centre per a l’Anàlisi de las Malalties, el Centre Biomèdica de Ruanda i el Ministeri de Salut de Colòmbia. Aquesta sessió va reiterar els punts previs considerats decisius: el finançament intern serà clau i la forma més efectiva de fer-ho és a través de la integració amb els programes existents.
Els panelistes van destacar les diferències entre la resposta actual enfront a les hepatitis virals i la resposta que es va donar en el seu dia al VIH/SIDA. Així mateix, es va comentar que actualment el món ha deixat de centrar-se en una sola àrea de malaltia i que ara s’ha de treballar per desenvolupar sistemes de cobertura de salut universals i sostenibles. El finançament sostenible està intrínsecament vinculada a la voluntat política, que va ser un altre punt compartit pels panelistes. El Dr. David Wilson, del Banc Mundial, va destacar que en molts països no es dóna un pressupost nacional suficient per a la salut, per exemple, al Pakistan, on només s’assigna al pressupost de salut l’1% del PIB.
Homie Razavi, director del Centre per a l’Anàlisi de Malalties, va indicar que l’Observatorio Polaris proporciona les estimacions més actualitzades de la càrrega de morbiditat per VHC, VHB i VHD i les estratègies que poden assolir objectius definitis. Va comentar que a llarg termini els països gastarien menys eliminant les hepatitis víriques que sen fer res al respecte. Razavi va comparar els costos inicials invertits en la prevenció i el tractament amb els de comprar una casa. Quan compres una casa, pagues més per avançat, però un cop pagues el deute (hipoteca) estalvies més a llarg termini.
Un país destacat pel seu compromís va ser Colòmbia. En els últims anys, ha obtingut tractaments de l’hepatitis C, reduint els costos a través de la col·laboració amb l’OPS (Organització Panamericana de Salut, filial de l’OMS) i, ara, després de negociacions directes amb les companyies farmacèutiques i el govern, s’han compromès a augmentar el tractament per a 500 persones cada any fins el 2020.
La segona sessió del dia es va titular “Diferents formes de finançament pels programes d’hepatitis viral”, i va estar presidida per la Dra. Adele Benzaken, del Ministeri de Salut de Brasil, i el Dr. Philip Duneton, d’UNITAID. La sessió va reafirmar els punts principals que s’havien comentat anteriorment, és a dir, la necessitat de reforçar la integració dels serveis que es precisen per eliminar les hepatitis dins dels serveis de salut, encoratjant als ministres de Finances a invertir en això.
El mexicà Eduardo González-Pier, economista de la salut que treballa al Centre pel Desenvolupament Global, va plantejar la següent qüestió clau: als països no s’ha de treballar només amb el ministre de Salut, sinó que també és precís involucrar al Ministeri de Finances i va donar algunes fórmules sobre com fer-ho. Pels ministres de Finances, l’eliminació no sempre es considera rendible i prioritària. Malgrat que la investigació ha demostrat que sí, els responsables de finances poden no estar totalment informats perquè, encara és cert que hi ha molts costos inicials, a llarg termini s’aconsegueix estalviar en l’atenció mèdica, ja que hi haurà menys persones que requeriran d’hospitalització per complicacions de l’hepatitis (cirrosi descompensada, hepatocarcinoma, trasplantament…). En els seus arguments econòmics, va destacar la idea de per què finances i salut han de treballar junts. La part humanitària es troba representada pel Ministeri de Salut i la part d’eficiència està representada pel Ministeri de Finances. Amb aquestes perspectives les mètriques d’èxit poden ser diferents i s’ha de trobar una agenda comuna on s’uneixen els interessos dels dos. En aquest sentit, va posar diversos exemples per saber com crear una relació de confiança a llarg termini.
Les premisses prèvies van servir com a base teòrica per a la següent conferència, que va consistir en un diàleg entre dos presentadors que simulaven ser un ministre de Finances, representat pel Dr. Jeremy Lauer, economista, i un ministre de Salut, representat pel Dr. Chinburen Jigjidsuren. Utilitzant una metodologia d’entrevista periodística, es va visualitzar com va ser en realitat la implementació del programa d’hepatitis a Mongòlia, sobre el qual Lauer li anava preguntant i Jigjidsuren responia basant-se en la seva experiència i en els fets reals.
El Dr. Chinburen Jigjidsuren, cirurgià hepatobiliar i de trasplantaments format a Mongòlia i el Japó, amb una llarga experiència, treballa com a Director General del Centre Nacional del Càncer (dependent del Ministeri de Salut de Mongòlia) des del novembre del 2016. Gestiona i coordina la prestació de serveis d’atenció mèdica i preventiva relacionats amb el càncer a tot el país a nivell terciari, juntament amb la investigació i la formació.
D’entrada, Lauer va explicar que pretenia tenir una conversa sobre el cas particular de Mongòlia: com van sorgir els temes, com es van detectar els problemes i com van arribar les solucions. Lauer va preguntar si els fons del programa havien estat interns o externs, i quins factors van permetre tenir un finançament en el propi país.
Jigjidsuren va respondre que el principal va ser convèncer als polítics que era precís invertir en el problema de les hepatitis. Al mateix temps, la societat civil i les ONG estaven alertant que a Mongòlia moren 7 persones cada dia a causa del càncer de fetge (en la seva majoria relacionat amb l’hepatitis B i també amb l’hepatitis C). Jigjidsuren va proposar que els polítics posessin el problema hepàtic en el programa electoral, ja que es va demostrar que si s’invertia en informació, diagnòstic, prevenció i tractaments s’estalviarien costos i disminuirien la transmissió de la infecció.
El Dr. Jigjidsuren va haver d’explicar als polítics que als anys 60-70 no es tenien els controls i els coneixements actuals, pel que es van produir nombroses infeccions iatrogèniques (pel propi sistema de salut). A més, va destacar que el problema no es reduïa a cobrir l’hepatitis i el seu tractament, sinó que un programa específic ha de contemplar tot el continu de la malaltia hepàtica en la seva progressió i complicacions, incloent els tumors del fetge i el trasplantament. Tot això s’havia d’integrar en un programa del fetge. També és important disposar de la informació econòmica que s’ha de considerar a l’analitzar conjuntament el model de progressió de la malaltia.
A la pregunta directa sobre què considerava més important, el Dr. Jigjidsuren va respondre que és fonamental disposar de tota la tecnologia, ja que ara es té un tractament curatiu per a l’hepatitis C, vacuna anti-VHB, i tractament de l’hepatocarcinoma amb Ràdio-Freqüència (en principi pels casos precoços) amb una capacitat de predicció de resultats favorables excel·lent, el qual és perfecte pels polítics.
Van veure que el major nombre d’infectats a Mongòlia, el 90%, es trobava entre els 40-65 anys. Van comprar el test ràpid pel diagnòstic de l’hepatitis C a un cost d’1,5 dòlars, van realitzar un estudi a 500.000 persones i van destinar 7 milions de dòlars per a tractaments.
A Mongòlia saben que tenen 500.000 persones amb hepatitis B i 200.000 amb hepatitis C. Per resoldre el problema combinen el finançament de l’screening amb el tractament i, segons Jigjidsuren, l’èxit d’un programa té tres components: prevenció, diagnòstic i tractament de les hepatitis; control, diagnòstic i tractament del càncer; i trasplantament. S’han de dedicar fons a aquests tres components i s’ha d’informar al ministre de Finances, que té un paper decisiu.
El Dr. Jigjidsuren va exposar que les prioritats es centren en atendre a la població amb els recursos propis. Suggereix que, donat que tenen moltes dades de qualitat, els resultats que ja tenen registrats i procedents de l’assegurança de salut, es podrien compartir, ja que són dades molt útils pel seu estudi i així podrien obtenir fons externs si s’usen per investigar resultats en salut.
Lauer li va preguntar la seva perspectiva des del punt de vista de la cirurgia del trasplantament, i com es dirigeix als especialistes mèdics i al metge de família. Jigjidsuren li va respondre que és fonamental el coneixement de l’economia i explicar que les solucions actuals han de ser cost-efectives. La sessió va acabar amb aquest debat entre el Dr. Jeremy Lauer, de l’OMS, i el Dr. Chinburen Jigjidsuren, cirurgià i col·laborador del Ministeri de Salut de Mongòlia. En el debat, com s’ha mencionat, es van argumentar els passos necessaris per finançar un programa. Van debatre sobre la importància dels grups de la societat civil per pressionar al govern per obtenir fons. El Dr. Jigjidsuren va insistir en la importància de la investigació basada en l’evidència. Tots els panelistes van estar d’acord en què no hi havia una solució màgica, però sí en què existeixen eines perquè pugui dur-se a terme un pla sostenible.
A la tarda, es va presentar la sessió “Innovació per a l’acceleració”, on el Dr. Henry Cohen va explicar l’experiència amb el Projecte ECHO a Uruguai. Va exposar com el projecte busca ampliar l’accés a la cura de l’hepatitis unint equips d’especialistes experts en un centre acadèmic d’excel·lència amb metges d’atenció primària de les comunitats locals. Els responsables del Projecte ECHO els atenen i assessoren per videoconferència. El Dr. Cohen va concloure el següent: “El Projecte ECHO és una forma rendible de tractar als pacients amb infecció per VHC a gran escala, utilitzant els equips d’atenció primària existents. Aquest enfoc podria reduir substancialment la càrrega de la infecció crònica per VHC als Estats Units”.
Després, el Dr. Christian Trepo, de l’INSERM de França, va ressenyar alguns resultats d’estudis d’investigació integrats sobre VIH/hepatitis B/hepatitis C i realitzats a França, explicant que gran part dels treballs creats, al disposar dels nous AADs, es van basar en l’estructura d’investigació del VIH ja existent. El més destacable de la seva ponència va ser el següent: “La biologia comuna entre l’hepatitis B i el VIH afavoreix una estratègia d’eradicació combinada”, va dir, i va concloure amb una notícia important, ja que hi ha al voltant de 50 medicaments nous a la cartera d’investigació per a l’hepatitis B i que molts d’ells probablement acabin sent aprovats.
Per útil, es van presentar els projectes finalistes en relació amb la innovació. A la convocatòria que va fer la WHA abans del Summit, van ser seleccionats les següents autores: Freeke Zure, Emalie Huriaux, Anila Goswami, Lien Tran, Momoko Iwamoto i Ammal Metwally, que van parlar sobre les seves experiències innovadores per combatre l’hepatitis viral.
Emalie Huriaux, del Projecte Inform i CalHep, va presentar l’estratègia d’eliminació que s’està duent a terme a San Francisco, basada en la inclusió de totes les persones infectades, especialment entre les poblacions més vulnerables (sense sostre, excarcerats, usuaris de drogues, etc.). Va cridar l’atenció que, per commemorar el Dia Mundial de l’Hepatitis 2017, van convidar als afectats a un esmorzar a la sala principal del seu ajuntament per donar-los-hi visibilitat. Huriaux també va presentar en xifres l’evolució del programa per aprovisionar de tractament a persones que en la seva majoria estan marginades.
Anila Goswami, de l’Institut de Fetge i Ciències Biliars (ILBS) a Nueva Delhi, va presentar la seva experiència com a infermera coordinadora d’hepatitis en el model de tractament de l’hepatitis C a la seva institució, que segueix sent l’únic a l’Índia que opera amb aquest model. En aquesta iniciativa de canvi, algunes de les tasques que abans realitzaven els metges actualment les realitzen equips d’infermeres amb experiència i formació, el qual ha permès a aquestes coordinadores d’infermeria supervisar l’atenció de més de 1.500 pacients amb hepatitis C fins el moment i, si s’ampliés, podria permetre una major expansió del tractament a l’Índia. La presentació va ser molt completa i es podria importar a d’altres països. Les seves tasques i habilitats es centren en la comunicació, el consell i el suport als pacients i famílies, coordinació d’equips, informació als metges, etc., i en evitar que hi hagi pacients que es “perdin” dels controls. L’impacte en els resultats s’aprecia en l’adherència i la satisfacció i també en la promoció de la realitat de la malaltia.
Lien Tran, de l’Associació Hepatitis Victòria d’Austràlia, va parlar sobre l’experiència de crear un personatge infantil, el “Petit heroi HepB”, amb l’objectiu d’arribar a la població infantil per lluitar contra l’estigma que representa per ells tenir hepatitis B o familiars afectats per la mateixa malaltia. Aquest personatge respon a les seves preguntes a través de jocs. Així, poden tenir amics, socialitzar-se amb els seus veïns i no estar aïllats per culpa de la seva hepatitis. L’objectiu és la creació d’ambaixadors infantils per a l’hepatitis a les famílies i la comunitat. Tran va explicar com ho havien fet. En primer lloc, van fer un gran concurs infantil de dibuixos, després van dissenyar un llibre amb il·lustracions sobre fets quaotidians dels nens que tenen hepatitis i, finalment, van aconseguir finançar el projecte mitjançant crowdfunding. Actualment, desitgen traduir-ho a altres idiomes, ja que ha estat molt ben acollit a la seva comunitat, en què participen 10 famílies de 10 nacionalitats.
Posteriorment, Ammal Metwally, del Centre Nacional d’Investigación d’Egipte, va explicar, des del punt de vista de salut pública, com ella i els seus equips realitzen a pobles i zones rurals la formació en salut en general i el cribratge per a l’eliminació de l’hepatitis C. Tot això a pobles sencers d’Egipte, per tant, el seu programa suposa un pilar clau de l’estratègia d’eliminació d’aquest país.
Freeke Zurre, del Servei de Salut Pública d’Àmsterdam, va presentar com fer les proves del RNA del VHC a la seva pròpia casa. Es tracta d’un programa per a homes que tenen sexe amb homes (HSH), el que representa una part de l’enfoc integrat per eliminar la infecció pel VHC en aquesta població amb conductes de risc.
Finalment, Momoko Iwamoto, epidemiòloga que treballa al Centre Nacional del Càncer al Japó i a l’Epicenter, Metges Sense Fronteres de Cambodja, va discutir el model òptim d’atenció per a l’hepatitis C en Cambodja.
Aquesta segona Cimera Mundial de l’hepatitis va concloure després de tres dies de presentacions i experiències, amb una nota d’esperança, amb la publicació de la Declaració de São Paulo sobre l’hepatitis viral, que va ser negociada per representants governamentals. La Declaració es va comprometre a adoptar un enfoc ampli i coordinat per donar suport a la implementació de les intervencions bàsiques descrites a l’Estratègia Global de l’OMS sobre les hepatitis.
En resposta, la World Hepatitis Alliance (WHA) i les seves 252 organitzacions membres van llançar la Declaració de la Comunitat de São Paulo sobre Hepatitis Viral, exigint que els governs donin a l’hepatitis viral la mateixa prioritat que al VIH/SIDA, la malària i la tuberculosi, així com que l’estigma i la discriminació s’abordin adequadament i que els governs compleixin tots els compromisos dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de manera que “ningú es quedi enrera” i perquè aquests “s’esforcin per assolir primer els objectius més bàsics”.
Charles Gore va dir: “Això no és només un paper per a nosaltres. Aquesta és una qüestió de vida o mort per a més de 300 milions de persones a tot el món”. I va afegir: “És imperatiu que els països actuïn de manera immediata i decisiva per aturar l’enorme quantitat de morts innecessàries que segueixen tenint lloc cada any”.
L’event va finalitzar amb una nota que va emocionar a tots els presents, ja que Gottfried Hirnschall, de l’OMS, i la Dra. Adele Benzaken, del Govern de Brasil, van retre homenatge al lideratge i a la visió de Charles Gore que, després de 10 anys, deixa la presidència de la WHA, a finals d’aquest any. La durada i intensitat dels aplaudiments va ser un testimoni del nivell de suport que té, i de tota la inspiració i compromís que Charles ha aportat a les persones, les organitzacions i als governs de tot el món. Charles continuarà els seus esforços com a CEO d’Hepatitis C Trust al Regne Unit.
El nou president de la WHA serà Michael Ninburg, qui va ser presentat i va intervenir en diversos moments de l’event. És també un pacient, ara ja curat de la seva hepatitis C (tractament triple amb telaprevir) i la seva dona, procedent de la Xina, està afectada d’hepatitis B.
Com a reflexió enfront a tanta informació en el context actual i quan es parla del final de les hepatitis, m’agradaria resumir el missatge personal que jo donaria i les tres notícies més destacables, tot i que en la meva opinió tot ha estat molt important.
Com a missatge personal veig que es requereix finançament i també compromís i informació a tots els nivells. Les tres notícies que m’han cridat més l’atenció per la seva rellevància han estat:
- La compareixença del Ministre de Salut d’Egipte, informant que el seu país, després de l’esforç en els últims 10 anys, passarà de ser el país amb major prevalença mundial, que era del 14% de la seva població, i que es preveu que el 2020 tindrà una prevalença de l’1%.
- El Programa per eliminar l’hepatitis C d’Austràlia, on calculen tenir 500.000 persones infectades i on tots els metges registrats poden prescriure els tractaments curatius.
- El Programa per a l’eliminació de l’hepatitis B a Alaska, on gràcies als controls i a la vacuna anti-VHB, poden dir que cap jove menor de 25 anys té hepatitis B.
Por últim, m’agradaria convidar a totes les persones que vulguin tenir més informació a visitar les següents pàgines web:
- World Hepatitis Summit (http://www.worldhepatitissummit.org/).
- World Hepatitis Alliance (http://www.worldhepatitisalliance.org/).
Autora: Teresa Casanovas, presidenta de l’ASSCAT i hepatòloga