Més del 60% dels pacients addictes a les drogues per via parenteral tenen hepatitis C, segons el Dr. Pablo Vega.
L’eliminació de l’hepatitis C en els col·lectius amb addiccions ha estat una de les claus del VI Congrés Internacional de Patologia Dual que s’ha celebrat aquests dies a Madrid i que ha reunit a experts nacionals i internacionals en aquesta matèria. Aquest ha estat el tema central del simpòsium “Eliminar l’hepatitis C, una responsabilitat de tots”, moderat pel Dr. Pablo Vega Astudillo, Cap de Secció del Centre d’Atenció a les Addiccions (CAD) de Tetuán i que ha comptat amb la col·laboració de la companyia biofarmacèutica AbbVie. El simpòsium ha comptat amb la participació d’experts de primer nivell en l’abordatge d’aquest perfil de pacient, que han posat de rellevància la necessitat de diagnosticar i tractar a aquests pacients.
“Avui en dia s’estima que més del 60% dels pacients addictes a les drogues per via parenteral tenen anticossos de l’hepatitis C, pel que, si no diagnostiquem i tractem als usuaris de drogues, no podrem eliminar l’hepatitis C. Hem de treballar en aquesta població, tenint en compte que pel seu perfil tenen més dificultats a l’hora d’accedir al sistema sanitari i que requereixen d’un abordatge integral i multidisplicinari”, explica el Dr. Vega.
Actualment, segons les dades del Ministeri de Sanitat, a Espanya s’haurien tractar en torn a uns 120.000 pacients d’hepatitis C, i les dades de seroprevalença estimen que un 0,22% de la població tindria infecció activa. Tanmateix, “quan ens sortim de la població general i treballem amb persones usuàries de drogues, la infecció per virus C és molt més elevada perquè existeix una exposició continuada a una conducta de risc. Diagnosticar i tractar a aquests pacients és fonamental per prevenir noves infeccions i reinfeccions”, apunta.
En aquest sentit, el Dr. Joan Colom, director del Programa de Prevenció, Control i Atenció al VIH, les ITS i les Hepatitis Víriques i subdirector general de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, ha destacar el lideratge de Catalunya en el tractament de poblacions clau i la posta en marxa del Pla de Prevenció i Control de l’Hepatitis C en aquesta Comunitat.
El Dr. Colom ha ressaltat que per eliminar l’hepatitis C es requereix un abordatge especial de les poblacions més vulnerables, utilitzant el diagnòstic en un sol pas i apropant el tractament el màxim possible a aquestes persones. Així mateix, ha incidit no només en la importància de prevenir les noves infeccions i reinfeccions, sinó en la necessitat d’emprar mecanismes nous que permetin identificar el més aviat possible i tractar de forma immediata a les poblacions clau, entre les quals es troben els usuaris de drogues per via parenteral però també les persones que estan a presó, els homes que tenen sexe amb homes o els immigrants originaris de països d’alta prevalença.
A aquest respecte, el Dr. Vega explica: “Els circuits terapèutics complexos a través d’atenció primària, provoquen la pèrdua d’almenys el 50% dels pacients. Seria fonamental el cribratge universal en els CAD i establir una derivació directa entre el CAD i l’hospital per assolir l’eliminació de l’hepatitis C”.
La Dra. M.ª del Mar Sánchez, ha compartit la seva experiència des de la Unitat de Conductes Addictives del Servei de Psiquiatria de l’Hospital de Ciutat Real, posant de rellevància l’abordatge multidisciplinari que requereixen aquests pacients, des d’un enfoc que va més enllà de la malaltia i en el qual es treballen els aspectes psicosocials. L’especialista ha explicat que la coordinació constitueix una peça fonamental en l’organització sanitària i que una bona coordinació entre tots els recursos, intra i extrahospitalaris que treballen amb població vulnerable, conduirà a l’eliminació de l’hepatitis C.
D’altra banda, el Dr. Carlos Roncero, cap del Servei de Psiquiatria del Complex Assistencial Universitari de Salamanca, ha corroborat que una de les barreres que existeix és la complexitat dels circuits assistencials i ha establert com reptes futurs el paper clau dels professionals de salut mental i addiccions en la motivació, detecció i remissió del pacient a l’especialista i la seva rellevància en l’administració del tractament, el seguiment i la prevenció de reinfeccions.
Font: consalud.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
