Mortalitat anual segons la causa de la malaltia hepàtica crònica: canvis des del 2007 fins el 2016 als Estats Units

En opinió de l’ASSCAT, els resultats d’aquest estudi, representatiu de la realitat dels Estats Units, no pot aplicar-se directament en el nostre entorn, però permet extreure algunes reflexions que s’haurien d’utilitzar per aplicar en futurs plans de salut.

Antecedents i objectius

El tractament de la infecció pel virus de l’hepatitis C (VHC) amb els AAD (antivirals d’acció directa) ha millorat el pronòstic d’aquests pacients. No obstant, s’ha evidenciat que la prevalença de la malaltia hepàtica alcohòlica (ALD, en les seves sigles en anglès) ha anat en augment, pel que s’hauria de realitzar una estimació actualitzada de la càrrega assistencial i de la mortalitat específica per malaltia hepàtica crònica segons la causa. Per això es van estudiar les tendències en la mortalitat estandarditzada per edat de les malalties hepàtiques cròniques en adults de com a mínim 20 anys als Estats Units des del 2007 fins el 2016.

Mètodes

Es van recopilar dades del cens dels Estats Units i del Centre Nacional d’Estadístiques de la Salut, els registres de mortalitat i es van identificar les persones diagnosticades d’infecció per VHC, malaltia hepàtica alcohòlica, malaltia hepàtica per greix no alcohòlica o per infecció per VHB usant codis ICD-10. Es van obtenir patrons dels percentatges de mortalitat temporal segons la causa utilitzant l’anàlisi de la tendència de punts d’unió amb les estimacions del canvi percentual anual.

Resultats

La mortalitat relacionada amb el VHC estandarditzada segons l’edat va augmentar de 7,17 per 100.000 persones el 2007 a 8,14 per 100.000 persones el 2013, seguit per una marcada disminució durant el període en què els pacients van començar a rebre el tractament amb els AAD (de 8,09 per 100.000 persones el 2014 a 7,15 per cada 100.000 persones el 2016). El canvi percentual anual en mortalitat per VHC va augmentar un 2%/any des del 2007 fins el 2014, però va disminuir un 6,4% per any des del 2014 fins el 2016. En canvi, la mortalitat estandarditzada per edat va augmentar per a la malaltia hepàtica alcohòlica (canvi percentual anual del 2,3% del 2007 al 2013 i un canvi percentual anual del 5,5% des del 2013 fins el 2016); quant a la mortalitat per la malaltia per fetge gras no alcohòlic (el canvi percentual anual va ser del 6,1% del 2007 al 2013 i el canvi percentual anual de l’11,3% des del 2013 fins el 2016). La mortalitat relacionada amb el virus de l’hepatitis B va disminuir constantment entre el 2007 i el 2016, amb un canvi percentual anual mitjà del 2,1%.

Si s’analitza la mortalitat basada en l’etiologia en poblacions minoritàries va haver-hi diferències importants. La mortalitat relacionada amb el VHC (per cada 100.000 persones) va ser més alta en els afroamericans (10,28) i en els blancs (6,92), seguits pels hispans (5,94) i més baixa en els asiàtics (2,33). Els asiàtics van tenir una major mortalitat per la infecció pel virus de l’hepatitis B (2,82 per 100.000 persones, mentre que va ser d’1,02 pels afroamericans i de 0,47 pels blancs no hispans).

Conclusió

En aquesta anàlisi de la mortalitat per malaltia hepàtica crònica als Estats Units, basat en la població, la disminució en la mortalitat relacionada amb el VHC va coincidir amb la introducció dels AAD, mentre que la mortalitat per malaltia hepàtica alcohòlica i la malaltia hepàtica per greix no alcohòlica va augmentar durant el mateix període. Les minories ètniques als Estats Units tenen una mortalitat causada per la malaltia hepàtica crònica desproporcionadament més alta.

Comentari de l’ASSCAT

En la nostra opinió, els resultats d’aquest estudi, representatiu de la realitat dels Estats Units, no pot aplicar-se directament en el nostre entorn, però permet extreure algunes reflexions que s’haurien d’utilitzar per aplicar en futurs plans de salut.

El tractament del VHC amb els AAD ha estat tan eficaç que en molt poc temps ha deixat de ser la primera causa de mortalitat i de trasplantament hepàtic. El pronòstic de la malaltia hepàtica crònica s’ha modificat substancialment depèn de la seva causa i que es pugui prevenir, diagnosticar i tractar eficaçment. En l’actualitat va augmentant la prevalença de la malaltia per dany alcohòlic i la produïda per l’esteatohepatitis. Tot això es confirma amb les dades aportades.

Des del 2002, es ve reportant que l’hospitalització per dany alcohòlic va en augment i, a més, l’augment del percentatge és més evident al disminuir el VHC. D’altra banda, l’esteatohepatitis augmenta com a causa de cirrosi, d’hepatocarcinoma i també com a indicació de trasplantament. És una epidèmia, que va associada a l’obesitat i a la síndrome metabòlica.

Tot i que considerem que aquests resultats dels Estats Units no són aplicables directament en el nostre medi, s’ha de reconèixer que són avisos d’extraordinària gravetat. Es necessitat un major esforç i formació d’especialistes per atendre assistencialment als pacients amb possible dany alcohòlic i a aquells que tenen malaltia hepàtica per greix d’origen no alcohòlic; pacients que augmenten any rere any. Les disparitats evidenciades són dades molt valuoses per dissenyar futurs plans amb equitat i transparència, que s’han d’enforcar en la prevenció, el diagnòstic precoç i el tractament en les fases inicials de la malaltia quan la persona sol estar asimptomàtica.

Referència: Donghee Kim et al. Gastroenterology 2018;-:1–10

Article traduït i adaptat per l’ASSCAT (setembre 2018)