Què sabem del paper que exerceixen els nens sobre la transmissió del SARS-CoV-2?

Semblaria que durant la pandèmia del SARS-CoV-2 els nens presenten COVID-19 amb molta menys freqüència que els adults i quan es posen malalts solen tenir símptomes lleus, malgrat que recentment s’ha informat sobre la síndrome inflamatòria multisistèmica en pacients pediàtrics, pel que aquest grup etari no es troba exempt de complicacions durant aquesta contingència sanitària.

D’altra banda, encara que no és el grup més afectat, s’ha considerat als menors com a principals transmissors del virus, pel qual dins de les mesures de contenció de l’epidèmia, l’Organització Mundial de la Salut, amb base en evidència i supòsits sobre brots d’influenza, va suggerir el tancament d’escoles, realitzant reducció del contacte social entre estudiants per interrompre la seva transmissió.

Quin paper exerceixen els nens en la transmissió de SARS-CoV-2?

Encara no està clar, degut a que escassos estudis mostren poca transmissió en ambients escolars i aquesta es relaciona més a events socials lligats a vida escolar o universitària, que a sales de classe.

Davant d’aquest interrogant, Posfay Barbe i els seus col·laboradors van publicar l’estudi de “COVID-19 en nens i la dinàmica de la infecció en famílies” a Pediatrics. Els investigadors van realitzar la descripció de la presentació clínica dels primers 40 casos pediàtrics a Ginebra, Suïssa, així com la dinàmica dels seus grups familiars, informant presentació clínica lleu o atípica en més de la meitat dels casos amb cefalea, i en menor proporció amb anòsmia i símptomes abdominals. El que es destaca de l’estudi és el comportament del contagi: en el 79% de les llars es va sospitar o es va confirmar COVID-19 en més d’un membre adult de la família abans de l’inici dels símptomes en els nens de l’estudi, el que comprova que aquests no són la font d’infecció i que, adquireixen COVID-19 amb major freqüència que els adults, en lloc de transmetre-se-la.

En un altre estudi, Qin Wu i els seus col·laboradors a la Xina van publicar dades de 74 pacients pediàtrics, 65 dels quals van ser contactes d’adults infectats, reforçant l’evidència que els nens són contagiats per adults, i sense evidència que el virus s’hagi transmès d’un nen a un altre.

Recentment es va publicar, a Corea del Sud, un estudi observacional per Kim i els seus col·laboradors, en aquest estudi es va incloure a 107 nens casos índex de COVID-19 i els seus 248 membres de la llar, la mitjana d’edat va ser de 15 anys (rang interquartil: 10 a 17 anys); de mitjana, es van seguir 4,3 contactes domèstics per cas índex de COVID-19 pediàtric, i el número mig de dies controlats va ser de 10,9 dies (mitjana: 14 dies). Es van identificar dos casos secundaris amb índex de COVID-19 pediàtric, el que va mostrar una taxa d’atac secundari baix, 0,5%, a casa (IC 95%: 0,0% a 2,6%).

No obstant, en aquests estudis la taxa relativament baixa d’atac de COVID-19 en nens podria explicar-se per l’estricta implementació del confinament a casa i el tancament de les escoles, pel que van passar la major part dels seus dies a casa, amb protecció reforçada dels cuidadors.

En contrapart, recentment a Emergent Infectious Diseases es va publicar l’article sobre el seguiment de contactes durant el brot de la COVID-19 per Young Jooon Park i els seus col·laboradors, en el qual s’informa del seguiment de contactes dels casos índex (primer cas identificat confirmat per laboratori) a Corea del Sud.

Durant l’estudi es van monitorejar 59.073 contactes de 5.706 casos índex de COVID-19 durant una mitjana de 9,9 dies (rang: 8,2 a 12,5) després que es va detectar la infecció pel SARS-COV-2. Dels 10.592 contactes domiciliaris, els pacients índex de 3.417 (32,3%) tenien entre 20 i 29 anys d’edat, seguits pels grups de 50 i 59 (19,3%) i de 40 a 49 (16,5%) anys. Un total de 11,8% (IC 95%: 11,2% – 12,4%) contactes domiciliaris de casos índex tenien COVID-19; es va trobar la taxa més alta de contagi a les llars amb un pacient índex de 10 a 19 anys d’edat; 18,6% (IC 95%: 14,0% – 24,0%) dels contactes tenia COVID-19, i la més baixa (5,3% [IC 95%: 1,3% – 13,7%]) per a llars contactes de nens de 0 a 9 anys. És a dir, les taxes de contagi van ser més altes pels contactes de nens de 10 a 19 anys que d’adults. Aquestes dades reflecteixen els riscos de transmissió en aquest grup d’edat, i poden explicar la dinàmica de contenció de transmissió durant el tancament de les escoles, mostrant que el patró de transmissió era similar al d’altres virus respiratoris en els nens.

El paper de la transmissió domiciliària del SARS-CoV-2 en mig del tancament de les escoles i les mesures de distanciament social subratlla la necessitat d’un estudi epidemiològic urgent per guiar la política de salut pública local, ja que la diferència en les taxes d’atac pels contactes a les llars és molt variable en diferents partes del món, pel que és necessari el rastreig de contactes per establir la naturalesa del contagi, pel qual el distanciament social i la higiene personal seguiran sent les opcions més viables per a la prevenció.

A nivell global, els nens han estat els menys afectats per SARS-CoV-2 amb un baix nombre de menors que han donat positiu, en comparació amb els adults. Malgrat els estudis mostrats en aquest comentari, encara falten dades sobre el paper dels nens en la transmissió i semblaria que els experts tenen opinions dividides segons la informació disponible al moment. D’una banda, alguns estudis suggereixen que els nens es contagien del virus dels adults, que són els més afectats en aquesta pandèmia, i d’una altra, el nivell de contagiositat dels nens de 10 a 19 anys és més alt que en els altres grups etaris. Sens dubte es requereix més investigació per esclarir el comportament de contagi d’aquest virus i fins al moment no hi ha dades de certesa sobre el paper que els nens exerceixen en la transmissió.

Font: medscape.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT