Premi Nobel de Medicina pels descobridors del virus de l’hepatitis C

05/10/2020 | Notícies de premsa

Els nord-americans Harvey Alter i Charles Rice i el britànic Michael Houghton van guanyar el Premi Nobel de Medicina aquest dilluns pel descobriment del virus de l’hepatitis C, ha anunciat el jurat a Estocolm.

Els tres van ser guardonats per la seva decisiva contribució a la lluita contra aquesta hepatitis, un important problema de salut mundial, que causa cirrosi i càncer de fetge”, va explicar el jurat del Nobel. És el primer premi d’una nova edició dels guardons que ha arrancat avui.

En concret, els estudis metòdics de l’hepatitis associada a transfusions realitzats per Harvey J. Alter van demostrar que un virus desconegut era una causa comuna d’hepatitis crònica; mentre que Michael Houghton va emprar una estratègia no provada per aïllar el genoma del nou virus que es va denominar virus de l’hepatitis C; i Charles M. Rice, va proporcionar l’evidència final que mostra que el virus de l’hepatitis C per sí sol podria causar hepatitis.

Els guanyadors

Harvey J. Alter va néixer el 1935 en Nova York, va rebre el seu títol de metge a la Facultat de Medicina de la Universitat de Rochester i es va formar en medicina interna al Strong Memorial Hospital i als University Hospitals of Seattle.

El 1961, es va unir als Instituts Nacionals de Salut (NIH) com associat clínic, i va passar diversos anys a la Universitat de Georgetown abans de tornar als NIH el 1969 per unir-se al Departament de Medicina Transfusional del Centre Clínic com a investigador principal.

D’altra banda, Houghton va néixer al Regne Unit. Va rebre el seu doctorat el 1977 del King’s College London. Es va unir a GD Searle & Company abans de mudar-se a Chiron Corporation, Emeryville, Califòrnia al 1982, i el 2010 va marxar a la Universitat d’Alberta. Actualment és Càtedra d’Investigació d’Excel·lència de Canadà en Virologia i Professor de Virologia Li Ka Shing a la Universitat d’Alberta, on també és Director de l’Institut de Virologia Aplicada Li Ka Shing.

Charles M. Rice va néixer el 1952 a Sacramento. Va rebre el seu doctorat el 1981 de l’Institut de Tecnologia de Califòrnia, on també es va formar com a becari postdoctoral entre el 1981-1985. Va establir el seu grup d’investigació a la Facultat de Medicina de la Universitat de Washington, St. Louis el 1986 i es va convertir en professor titular el 1995.

Des del 2001 ha estat professor a la Universitat Rockefeller, Nova York. Durant el 2001-2018 va ser director científic i executiu del Centre per a l’Estudi de l’Hepatitis C a la Universitat Rockefeller, on roman actiu.

Abans del treball d’aquests tres investigadors, el descobriment dels virus de l’hepatitis A i B havia estat un pas crític cap endavant, però la majoria dels casos d’hepatitis transmesa per la sang seguien sense explicació. El descobriment del virus de l’hepatitis C va revelar la causa dels casos restants d’hepatitis crònica i va possibilitar anàlisis de sang i nous medicaments que han salvat milions de vides.

L’excel·lència intel·lectual i humanística

Els premis Nobel distingeixen a partir d’aquest dilluns l’excel·lència intel·lectual i humanística, d’acord amb la tradició dels guardons i en un món necessitat d’esperances o respostes de la Ciència als danys de la pandèmia de coronavirus.

Sis anuncis en sis dies marcaran la ronda dels prestigiosos premis que arrancarà, segons estableix la tradició, avui amb el corresponent a Medicina i Fisiologia, que entrega l’Institut Karolinska d’Estocolm.

El seguiran els de Física i Química (dimarts, 6, i dimecres, 7), el de Literatura dijous, 8) i el de la Pau (divendres, 9), mentre que dilluns, dia 12, tancarà el cicle el d’Economia. També d’acord amb les normes es donaran a conèixer a Estocolm, amb excepció del de la Pau, que es notificarà a Oslo.

L’omnipresència de la pandèmia

Res ha canviat en allò que correspon a la seqüència habitual dels anuncis. Però serà un any molt diferent quant a format i, probablement, sentit. La pandèmia va obligar, com passa en tots els grans events d’aquest any, a restringir aforaments i celebració. 

Els anuncis seran en format virtual, amb una presència mínima de periodistes acreditats a la sala; s’han suprimit les habituals cerimònies amb centenars de convidats, reis i antics guardonats, concerts i banquets pel dia de l’entrega, 10 de desembre, aniversari de la mort del fundador, Alfred Nobel.

El Comitè Nobel va cancel·lar les gales corresponents a Estocolm; pel de la Pau, a Oslo, es reserva un espai amb públic reduït a la Universitat.

L’absència de grans actes no rebaixa l’expectació. El món espera una vacuna, teràpia o alleujament per a un coronavirus que ha canviat la vida a escala global; no pot esperar-se un premi als seus desenvolupadors, a manca de concreció científica. Però sí “senyals” o “signes d’esperança”, especialment en allò que és relatiu als Nobel destinats a la investigació

El de Medicina, que com el de Química i Física sol tenir menys impacte mediàtic que el de Literatura o de la Pau, adoptarà en aquesta edició un caràcter especial. Qualsevol dels guardons (inclòs el d’Economia, en mig dels estralls causats per la pandèmia) pot portar implícit un missatge esperançador en el combat contra la COVID-19.

 

Font: elperiodico.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

05/10/2020

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post