La doctora Ballesteros aclareix que la definició de prebiòtic “es solapa en part amb el concepte de fibra dietètica, tot i que afegeix la selectivitat dels prebiòtics, que potencien certs microorganismes en concret”.

Tot i que tenen noms molt semblats i ambdós exerceixen una funció important en la salut digestiva, no són el mateix. Els especialistes ens expliquen per a què serveixen i en què es diferencien prebiòtics i probiòtics.

“L’intestí humà conté bilions de microorganismes vius que el converteixen en un veritable ecosistema, essencial per l’absorció eficient de nutrients i pel manteniment de la salut en general. Aquestes microorganismes es denominen microbiota”, senyala María D. Ballesteros Pomar, coordinadora de l’Àrea de Nutrició de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN).

Triple funció

La doctora Ballesteros explica que la nostra microbiota té una triple funció: protectora, tròfica i metabòlica.

“Exerceix un efecte barrera protector contra altres microorganismes. En la seva funció tròfica, controla la proliferació i diferenciació de les cèl·lules epitelials de l’intestí i contribueix al desenvolupament i homeòstasi del sistema immune”, indica l’especialista.

L’homeòstasi és un mecanisme que permet mantenir estables les condicions internes d’un organisme o sistema, malgrat dels canvis que puguin produir-se a l’exterior.

“Més recentment es va descobrir la funció metabòlica de la microbiota que inclou la fermentació de residus no digeribles de la dieta i de moc endogen (intern)”, detalla la doctora Ballesteros.

L’especialista aclareix que aquests microorganismes inclouen “més de 100 espècies diferents de virus, bacteris i eucariotes (organismes formats per cèl·lules amb nucli veritable) en un nombre que equivaldria a unes 10 vegades el de les cèl·lules que composen una persona adulta”.

Així mateix, precisa que dues persones sanes poden tenir microbiotes molt diferents entre si doncs cada individu alberga el seu propi patró distintiu de composició bacterià.

“A més de la predisposició genètica, hi ha altres factors que influeixen de forma determinant en la composició de la nostra microbiota, com els patrons dietètics, l’ús d’antibiòtics, l’estil de vida o els hàbits d’higiene”, apunta.

La doctora Ballesteros indica que els canvis en la microbiota s’associen a moltes malalties, com la malaltia inflamatòria intestinal, l’intestí irritable, l’esteatosi hepàtica no alcohòlica (fetge gras), el càncer colorrectal, el carcinoma hepatocel·lular (càncer de fetge) i el càncer gàstric.

Per cuidar la nostra microbiota és essencial portar una dieta sana i equilibrada amb un consum regular de fruites i verdures.

Descobrint els prebiòtics

Aquests aliments d’origen vegetal, especialment alguns com l’all, la ceba, la xicoira, els plàtans o els espàrrecs, són rics en prebiòtics.

Però què son els prebiòtics? L’Associació Científica Internacional de Probiòtics i Prebiòtics explica que són substrats que els microorganismes que viuen al nostre interior empren de manera selectiva, el que proporciona un benefici per a la salut.

“Sovint els prebiòtics són tipus de fibra que el cos humà no pot diferir i que serveix d’aliment als microorganismes beneficiosos que habiten al colon”, manifesta aquesta entitat.

En aquest sentit, la doctora Ballesteros aclareix que la definició de prebiòtic “es solapa en part amb el concepte de fibra dietètica, tot i que afegeix la selectivitat dels prebiòtics, que potencien certs microorganismes en concret”.

Per aclarir-ho afegeix: “És a dir, la fibra afavoreix, en general, que la nostra flora intestinal sigui més saludable. Però cada tipus concret de prebiòtic, que coincideix sovint amb diversos tipus de fibra, actuaria sobre un tipus determinat de microorganismes intestinals”.

Probiòtics, microorganismes vius

Els probiòtics, d’altra banda, són quelcom molt diferent, doncs es tracta de microorganismes vius.

De fet són aquells microorganismes vius que, quan s’administren en quantitat adequada exerceixen un efecte beneficiós sobre la salut.

Així, l’Associació Científica Internacional de Probiòtics i Prebiòtics senyala que alguns dels beneficis dels probiòtics poden ser atribuïts al seu efecte positiu per aconseguir una microbiota intestinal saludable.

Tanmateix, reconeix que amb el coneixement científic actual no podem estar segurs de quina és la composició del microbioma més favorables per a la salut.

Els probiòtics estan presents en alguns aliments fermentats com el iogurt, el quefir o el xucrut, però també estan disponibles en comprimits, càpsules i altres preparacions farmacèutiques.

La doctora Ballesteros destaca que, donat que el coneixement científic sobre els seus beneficis és encara molt limitat, no hem de prendre’ls de manera incontrolada.

“Recordem que els probiòtics són microorganismes vius, pel que també poden tenir riscos per a les persones amb problemes en el sistema immunològic. En aquelles malalties en les quals existeixen proves de la seva eficàcia, ha de ser el metge qui recomani quin tipus de probiòtic i en quina dosi ha de prendre’s en cada situació clínica i en cada persona”, assegura.

L’especialista manifesta que existeixen estudis que demostren un possible efecte beneficiós de prebiòtics i probiòtics “en el tractament i/o prevenció de la diarrea (aguda, per antibiòtics, per radioteràpia, etc.), de la malaltia inflamatòria intestinal, de la salut del colon (estrenyiment, intestí irritable), de malalties del fetge, en pacients de cures intensives, quirúrgiques i sotmesos a trasplantament hepàtic”

Per últim, la doctora aclareix que existeixen productes denominats simbiòtics que contenen tant probiòtics com prebiòtics.

Font: vanguardia.com.mx

Notícia traduïda per l’ASSCAT