El primer medicament contra les hepatitis B/D genera esperança de curació.

Els que van prendre el règim bulevirtide en combinació amb Interferó Pegilat van assolir taxes de supressió viral tant en i fora del tractament amb bona tolerabilitat.

La biotecnològica alemanya Myr Pharma va informar dades positives de la prova de fase 2b amb bulevirtide en pacients amb hepatitis B i D crònica, el que va portar al virus a nivells indetectables en alguns pacients.

L’assaig va provar el primer inhibidor en la seva classe, també conegut com Myrcludex B, en combinació amb la teràpia amb interferó alfa pegilat i va mostrar que els pacients que van prendre el règim van veure disminuir els nivells de virus mentre estaven en teràpia i, el que és més important, també després que es suspengués.

Una nova generació d’antivirals d’acció directa pel virus de l’hepatitis C (VHC) ha fet que les infeccions cròniques es curin efectivament en gairebé tots els casos, però els pacients amb infecció crònica pel virus de l’hepatitis B (VHB) sovint necessiten tractament a llarg termini o fins i tot de per vida.

S’estima que gairebé 2 mil milions de persones han estat infectades amb el VHB a tot el món, i mentre que en molts casos la infecció és aguda i el sistema immunològic del cos efectua la seva pròpia curació i eradica el virus. D’aquests, al voltant de 380 milions de casos de VHB són crònics, el que significa que el virus s’amaga en els teixits i òrgans.

El VHB crònic, que s’observa amb major freqüència en persones exposades al virus en la infància, pot ocasionar problemes potencialment mortals, com la cirrosi hepàtica i el càncer de fetge. Mentrestant, el virus de l’hepatitis D (VHD) és menys comú, només té lloc en persones infectades amb el VHB, ja que és un virus incomplet que requereix la maquinària del VHB per ajudar a que es repliqui. 

A l’igual que el VHB, el VHD pot ser agut o crònic, i els riscos de complicacions per a les persones amb coinfecció per VHB/VHD són molt majors. Afecta a 15-20 milions de persones a tot el món i no té teràpies aprovades.

La infecció per VHD es va reportar per primer cop en humans el 1977, i ara es creu que afecta a 15-20 milions de persones en tots els grups d’edat a tot el món. La infecció per VHD pot ser una malaltia aguda o crònica, però només té lloc en persones coinfectades amb VHB. La infecció crònica per VHD és la forma més greu d’infecció per hepatitis viral i, sovint, s’associa amb el ràpid desenvolupament de la cirrosi i un major risc de carcinoma hepatocel·lular. Les opcions de tractament són actualment molt limitades. 

En l’assaig més del 50% dels pacients tractats amb bulevirtide i PEG interferó-alfa tenien un ARN del VHD indetectable després de 48 setmanes de tractament, que es va mantenir sense tractament en la majoria dels individus.

També va haver-hi “nivells indetectables d’antigen de superfície de l’hepatitis B (HBsAg) en alguns participants que van rebre el tractament de combinació”, diu la biotecnologia, i això “suggereix un paper futur pel bulevirtide en els règims dirigits cap a la curació del VHB”.

“Els resultats d’aquest assaig suggereixen que el bulevirtide és un tractament prometedor per a la infecció crònica per VHD, i que la combinació de bulevirtide i (PEG interferó-alfa) té el potencial de curar la coinfecció VHB/VHD en alguns pacients”, va dir el professor Heiner Wedemeyer. L’Hospital Universitari d’Essen a Alemanya, que va presentar les dades en el congrés de l’EASL.

Bulevirtide bloqueja una proteïna de superfície en les cèl·lules del fetge anomenada NTCP que és usada pel VHB i el VHD per ingressar, bloquejant la infecció. Ha rebut una designació revolucionària per part de la FDA, Priority Medicines (PRIME) atorgada per l’EMA i se li ha atorgat una designació de Medicina Prometedora Innovadora (PIM) de la MHRA al Regne Unit.

Font: hepatitis2000.org

Notícia traduïda per l’ASSCAT