Noves estimacions ressalten la necessitat d’intensificar la resposta a l’hepatitis D
En un estudio publicat al Journal of Hepatology, la professora Anna Maria Geretti i el Dr. Alexander Stockdale de la Universitat de Liverpool (Regne Unit), en col·laboració amb investigadors de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’Agencia Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC), estimen que a tot el món, el virus de l’hepatitis D (VHD) afecta a gairebé el 5% de les persones que tenen una infecció crònica amb el virus de l’hepatitis B (VHB) i que la coinfecció per VHD podria explicar aproximadament 1 de cada 5 casos de malaltia hepàtica i càncer de fetge en persones amb infecció per VHB.
Per mapejar l’epidemiologia de la infecció per VHD al món, la professora Geretti i el Dr. Stockdale van unir forces amb el Programa Mundial d’Hepatitis de l’OMS i el IARC, juntament amb investigadors a Alemanya, Malawi i el Regne Unit. “La infecció amb VHD té lloc en aproximadament 1 de cada 22 casos d’infecció crònica pel VHB al món”, explica el Dr. Stockdale. “Es necessiten més dades d’alta qualitat, però hem identificat diversos punts crítics geogràfics d’alta prevalença d’infecció per VHD: a Mongòlia, la República de Moldàvia i països de l’Àfrica occidental i mitja”.
“Tot i que és menys comú que l’hepatitis B, l’hepatitis D és una malaltia greu que sovint afecta a poblacions desfavorides i vulnerables”, afirma la Dra. Meg Doherty, directora del Programa Mundial d’Hepatitis de l’OMS. Entre aquells que tenen més probabilitats de tenir coinfecció per VHB i VHD s’inclouen persones que s’injecten drogues i persones amb el virus de l’hepatitis C o infecció per VIH. El risc de coinfecció també sembla ser major en els receptors d’hemodiàlisi, els homes que tenen relacions sexuals amb homes i les treballadores sexuals comercials. El Dr. Doherty senyala: “Aquesta informació ajuda a identificar els grups amb VHB entre els quals hauríem de buscar VHD”.
El VHD (anteriorment conegut com l’agent Delta) és un virus petit, un dels més petits que es sap que causa malalties en els humans, i només pot replicar-se en presència de VHB, del qual el VHD pren prestades algunes de les seves estructures. En comparació amb les persones que només tenen infecció pel VHB, els que tenen una infecció crònica tant amb el VHB com amb el VHD tenen un risc molt major de desenvolupar malalties en forma de cirrosi i càncer de fetge. “El VHD és un contribuent significatiu a la malaltia hepàtica greu i al càncer de fetge”, indica la científica de IARC, Dra. Catherine de Martel. “Els resultats d’aquest estudi informen el nostre treball sobre l’associació entre les infeccions virals i el càncer, que es centra en el desenvolupament de millors estratègies de prevenció”.
La professora Geretti conclou: “El VHD ha estat descuidat durant molt de temps, perquè durant dècades la prevalença d’infecció va romandre incerta i faltava tractament efectiu. El mapeig de l’epidemiologia de la infecció és només el primer pas. Es necessiten més esforços per reduir la càrrega global de l’hepatitis B crònica i desenvolupar medicaments que siguis segurs i efectius contra l’hepatitis D i que siguin el suficientment assequibles per ser implementats a gran escala per aquells que més ho necessiten”.
Font: who.int
Referència: Stockdale AJ, Kreuels B, Henrion MYR, Giorgi E, Kyomuhangi I, de Martel C, Hutin Y, Geretti AM (2020). The global prevalence of hepatitis D virus infection: systematic review and meta-analysis. J Hepatol. Published online 23 April 2020; https://doi.org/10.1016/j.jhep.2020.04.008
Notícia traduïda per l’ASSCAT
