L’AEEH denuncia els obstacles a tractaments eficaços en càncer de fetge

El seu president, Raúl Andrade, lamenta aquesta “mala notícia”, malgrat la unanimitat de les agències reguladores i de les guies.

L’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge (AEEH) denuncia els problemes als quals s’enfronten els pacients amb càncer de fetge a l’hora d’accedir al tractament eficaç de la seva malaltia i reclama que se’ls hi concedeixi el mateix interès que aquells que pateixen altres tipus de tumors.

Així ho assegura el president de l’AEEH i director de la Unitat de Gestió Clínica d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitario Virgen de la Victoria de Màlaga, Raúl Andrade. “És una mala notícia que, malgrat la unanimitat de les agències reguladores i de les guies de les diferents societats científiques, els pacients amb càncer de fetge a Espanya no tinguin accés a innovacions terapèutiques que podrien prolongar la seva supervivència”, afirma.

El carcinoma hepatocel·lular (CHC) és la quarta causa de mort deguda al càncer i el setè tumor més freqüent a tot el món. “A Espanya es calcula que es diagnostiquen uns 6.000 casos a l’any”, explica Bruno Sangro, director de la Unitat d’Hepatologia de la Clínica Universidad de Navarra i president de l’Associació Internacional de Càncer de Fetge (ILCA).

“És un tumor que sorgeix fonamentalment en pacients amb malalties hepàtiques cròniques, sobretot degut a la infecció pels virus de l’hepatitis B i C, cirrosi o fetge gras lligat a la síndrome metabòlic”, apunta aquest expert en carcinoma hepatocel·lular.

Segons Sangro, la major part dels casos es diagnostiquen en estadis intermedis i avançats, on els pacients necessiten tractament farmacològic. “Malgrat que es coneix la població de risc i existeixen mètodes de cribratge eficaços, no s’han establert programes formals de cribratge poblacional”, es lamenta el president de la ILCA.

Des del 2007, els pacients amb càncer de fetge avançat compten amb un tractament, sorafenib, que prolonga de forma consistent la supervivència dels pacients. Fins ara no hi havia cap alternativa per aquells pacients en els quals el fàrmac no és eficaç o no el toleren bé.

Tanmateix, en els dos últims anys s’ha demostrat l’efectivitat d’altres tres fàrmacs pel càncer de fetge (regorafenib, cabozantinib i lenvatinib) que han estat aprovats per l’Agència Europea del Medicament (EMA, en les seves sigles en anglès) i avalats per totes les guies clíniques amb altes qualificacions.

“Malgrat l’evidència científica favorable a l’ús d’aquests tres tractaments, ens trobem amb què a Espanya encara no estan finançats i l’accés a ells és molt complicat”, denuncia el president de l’AEEH. “El finançament d’aquests fàrmacs significaria que els nostres pacients amb una malaltia avançada aconseguirien un increment consistent de la seva esperança de vida”, destaca Andrade.

Per aquest motiu, l’AEEH reclama que es concedeixi als pacients amb càncer de fetge la mateixa prioritat i el mateix interès que a aquells que pateixen altres tipus de tumors i que no tenen obstacles administratius per accedir a les innovacions terapèutiques.

Desigualtat en les comunitats autònomes

Andrade subratlla que aquesta situació s’ha vist agreujada per una notificació del Ministeri de Sanitat en la qual adverteix a les comunitats autònomes de la impossibilitat de prescriure medicaments el finançament del qual hagi estat expressament denegada per la Comissió Interministerial de Preus de Medicaments i Productes Sanitaris.

L’accés dels pacients amb càncer de fetge als nous fàrmacs depèn, en molts casos, de l’ús compassiu, “l’autorització del qual descansa en la discrecionalitat de cada centre hospitalari”, remarca el president de l’AEEH, el que redunda en una gran desigualtat no només entre les diferents comunitats autònomes, sinó fins i tot dins d’elles.

Beneficis “tangibles i inqüestionables” dels nous medicaments

Com senyala Bruno Sangro, un dels majors experts internacionals en càncer de fetge, “el resultat tangible i inqüestionable és que, comparant amb l’evolució natural de la malaltia, la supervivència dels pacients en estadi avançat s’ha duplicat o triplicat quan es poden administrar els nous fàrmacs seqüencialment”. I afegeix: “No és raonable que els pacients que tenen una assegurança sanitària privada puguin rebre’ls i aquells que es tracten en el Sistema Nacional de Salut no puguin”.

A més, aquest expert reconeix que s’estan investigant noves línies de tractament molt prometedores, com la immunoteràpia “que ofereix un benefici ampli en un percentatge encara petit de pacients”. El principal repte al qual s’enfronten els professionals de la medicina, en opinió de Sangro, és identificar millor als pacients que es beneficien més de cada tipus de teràpia “per fer el tractament més adequat en cada cas”, conclou.

Font: gacetamedica.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT