Osakidetza inicia en 2020 el desplegament d’un cribratge d’hepatitis C
Osakidetza iniciarà el proper any “els primers passos cap a l’eliminació” de l’hepatitis C, amb el desplegament d’un cribratge en la població considerada de risc i un altre “oportunista”.
Així mateix, també el 2020 es preveu que el cribratge de cèrvix estigui estès al conjunt del País Basc, segons va anunciar la consellera basca de Salut, Nekane Murga, que va reiterar la crida a vacunar-se contra la grip.
La consellera va pronunciar dilluns 25 de novembre una conferència en el Fòrum Europa-Tribuna Euskadi a Bilbao, on ha explicat que, des del 2015, prop de 7.500 persones han estat tractades amb els nous antivirals contra l’Hepatitis C, amb una inversió de 93 milions d’euros, i ha destacat que, d’ells, el 97% s’ha curat.
Segons va anunciar, el proper any es començaran a donar “els primers passos” cap a l’eliminació de malaltia i es desplegarà el cribratge de l’Hepatitis C. Murga ha detallat que es realitzarà en dues línies de treball, de manera que, d’una banda, s’efectuarà un cribratge de poblacions “de risc”, com les persones que han realitzat pràctiques com l’ús d’algun tipus de droga per via intravenosa.
Cribratge “oportunista”
També s’efectuarà un cribratge “oportunista”, basat fonamentalment en l’Atenció Primària, per identificar a “a aquelles persones amb alternacions analítiques o que van ser, en determinades èpoques ateses en el sistema basc de salut i van rebre transfusions o hemoderivats quan no es realitzaven les analítiques per detectar aquesta serologia”. Segons va explicar, “es van usar alarmes en la història clínica” i, així mateix, es facilitarà el “diagnòstic en un pas”.
D’altra banda, també l’any vinent està previst que el desplegament del cribratge de cèrvix estigui estès al conjunt d’Euskadi i es sumi, d’aquesta manera, als cribratges de mama i colon, uns programes de prevenció del càncer “consolidats, amb resultats provats i una participació ciutadana molt alta”.
La consellera va reiterar que l’objectiu del seu Departament és “seguir garantint un servei sanitari públic, universal i de qualitat” i continuarà apostant per “la prevenció i la promoció de la salut, la innovació, la seguretat clínica i la qualitat”, en tots els seus centres.
En aquesta línia, va rebutjar els models de copagament, que “no redueixen l’ús dels sistemes sanitaris” i a més en “molts” dels països en què s’apliquen tenen una “relació d’eficàcia entre el cost i els resultats de salut pitjors”. Així mateix, va advertir que “el copagament i afavorir a les persones més desafavorides o les persones amb malalties cròniques és incompatible”.
La consellera va remarca “els resultats en salut” que ha assolit Euskadi, que compta amb “la més alta expectativa de vida, juntament amb el Japó”, i a més destaca per “arribar a edats avançades lliures de discapacitat”. En aquest marc, ha senyalat la importància que han tingut les polítiques d’inversió pública en salut “estables” i ha recordat que el projecte de comptes basques pel 2020 destina el 32,2% del total a Salut, el que suposa 1.801 euros per persona, la xifra més alta de l’Estat.
La responsable del Departament de Salut també va valorar que Osakidetza ha estat “pionera” en el model d’organitzacions sanitàries integrades, les conegudes com OSI, que permet desplegar eines com la recepta electrònica (un sistema que ha dispensat 202 milions de receptes des de la seva implantació fa només sis anys) o la història clínica.
En relació a aquesta última, va destacar que es va “cap a una història clínica universal”, que també arribi a les residències. Segons ha indicat, la seva implantació es troba ja en el 98,5% de les residències de persones grans i persones amb discapacitat.
A més, preguntada per la possibilitat d’introduir informes per a valoració de discapacitat, va explicar que s’està treballant en “connectar també els informes d’incapacitat i les peticions, per reduir la càrrega burocràtica entre els inspectors de la diputació i el propi sistema sanitari”.
Font: redaccionmedica.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
