La qualitat de vida millora després de la curació de l’hepatitis C
Les persones que es curen de l’hepatitis C gràcies a un tractament amb antivirals d’acció directa (AAD) van mantenir unes millores sostingudes en la seva qualitat de vida relacionada amb la salut, incloent paràmetres tant de salut física com mental, segons els resultats d’un estudi presentat en el Congrés de l’Associació Americana per a l’Estudi del Fetge (AASLD, per les seves sigles en anglès), que va tenir lloc del 20 al 24 d’octubre a Washington DC (Estats Units).
Aquests descobriments tenen repercussions importants a les polítiques dirigides a pacients, ja que evidencien que “el tractament no només es limita a un benefici clínic, sinó que també es relaciona amb l’experiència del pacient”, va afirmar el ponent Zobair Younossi, de l’Hospital Inova Fairfax a Virgínia (Estats Units).
L’arribada d’AADs utilitzats en els règims sense interferó ha fet que el tractament per a l’hepatitis C crònica sigui més curt, millor tolerat i molt més efectiu. Els últims antivirals d’acció directa poden curar a més del 90% de les persones amb tots els genotips del virus de l’hepatitis C (VHC), generalment en 8 o 12 setmanes.
Els assajos clínics normalment s’enfoquen en avaluar la seguretat i eficàcia de noves teràpies. La resposta virològica sostinguda (RVS), o la càrrega viral indetectable del VHC a les 12 setmanes després del tractament (RVS12), es considera una curació. Però aquests assajos són massa curts per avaluar les millores a llarg termini en els resultats de salut i qualitat de vida, aspectes que van ser l’objectiu de l’estudi de Younossi.
Aquesta anàlisi va estudiar a les persones amb hepatitis C crònica que van aconseguir RVS emprant un règim AAD basat en sofosbuvir en assajos patrocinats per Gilead Sciences, i que van ingressar en un registre de seguiment a llarg termini que planeja seguir als participants durant 5 anys. L’estudi (on es van analitzar les dades de totes les persones curades d’hepatitis C en assajos gràcies a un tractament basat en sofosbuvir) va revelar que els participants van experimentar millores significatives en aspectes relacionats amb la qualitat de vida com dolor, activitat físic, vitalitat, salut mental i emocional i interacció social.
La qualitat de vida relacionada amb la salut es va avaluar a l’inici de l’estudi (pretractament) i cada 24 setmanes durant fins a 144 setmanes amb el Formulari Abreviat 36 (SF-36). Aquesta mesura estàndard inclou vuit aspectes: funcionament físic, rol físic, dolor corporal, salut general, vitalitat, funcionament social, rol emocional i salut mental. Aquests es combinen en puntuacions resumides, tant físiques com mentals.
L’anàlisi va incloure 3.486 participants en assajos clínics. Poc més del 60% eren homes i l’edat mitjana va ser de 53 anys. La distribució del genotip va ser: 65% de genotip 1, 10% de genotip 2, 18% de genotip 3 i 4% de genotip 4. La cirrosi hepàtica va estar present en el 16% dels casos, i el 12% va tenir coinfecció per VIH/VHC. Un quart va informar de depressió i el 16% va informar sobre ansietat a l’inici de l’estudi.
En comparació amb la seva qualitat de vida relacionada amb la salut abans de començar el tractament, els participants van experimentar millores significatives en tots els aspectes SF-36. Younossi va indicar que els augments de 4 a 8 punts en les puntuacions en els diversos aspectes no només van ser estadísticament significatius, sinó també clínicament rellevants.
La puntuació de resum físic i mental del SF-36 va començar a augmentar al final del tractament i van continuar augmentant després d’assolir la RVS, fins que van aconseguir un nivell estable en torn als nivells normals per a una població general de la mateixa edat. Els major avenços es van observar en els aspectes de vitalitat i salut general. Les puntuacions a les escales de mesura de la qualitat de vida van començar a millorar durant el tractament i van continuar fent-ho una cop completat aquest. La millora en la qualitat de vida es va mantenir al llarg del període de tres anys de seguiment.
La cirrosi, la depressió, l’ansietat i la fatiga van ser predictors independents de puntuacions més baixes en la qualitat de vida relacionada amb la salut en una anàlisi multivariada. No obstant, després d’ajustar els nivells basals, les persones amb cirrosi, depressió, fatiga, insomni i diabetis tipus 2 van obtenir majors beneficis, el que suggereix que “les persones amb comorbiditats poden experimentar les majors millores després d’assolir la RVS”, va explicar Younossi.
Sobre la base d’aquests descobriments, els investigadors van concloure que “aquestes dades recolzen el benefici integral i sostenible de la curació del VHC”.
Font: infohep.org
Referència: Younossi Z et al. Significant and Sustained Improvement of Health-Related Quality of Life (HRQL) Scores in Patients with Hepatitis C (HCV) and Sustained Virologic Response (SVR). The Liver Meeting, abstract 64, 2017.
Notícia traduïda per l’ASSCAT
