La diabetis augmenta el risc de dany hepàtic en persones amb VIH

29/09/2020 | Notícies de premsa

Gairebé la meitat de les persones amb VIH amb elevacions inexplicables dels enzims hepàtics o altres marcadors hepàtics anormals tenien esteatohepatitis no alcohòlica (NASH) i 39 de 116 tenien fibrosi en estadi F3 o F4, i el dany hepàtic avançat es va associar fortament amb la diabetis tipus 2, segons un estudi de quatre països publicat a Clinical Infectious Diseases.

La malaltia del fetge gras té lloc quan el greix s’acumula al fetge. Una major acumulació de greix pot provocar EHGNA, en la qual les cèl·lules del fetge s’inflen i s’inflamen. Si no es controla, l’EHGNA condueix a la cicatrització del teixit hepàtic (fibrosi) i, finalment, a la cirrosi, en la qual les funcions hepàtiques normals disminueixen.

Encara que s’ha informat una alta prevalença de malaltia del fetge gras no alcohòlic (NAFLD) en persones que viuen amb el VIH, no està clar quina proporció d’aquests casos ja tenen NASH o fibrosi avançada. L’única forma de diagnosticar definitivament aquestes afeccions és mitjançant biòpsies de fetge (mostreig directe de teixit hepàtic).

Per obtenir més informació sobre la freqüència de l’EHGNA en persones que viuen amb el VIH, els investigadors dels hospitals del Regne Unit, Itàlia, Canadà i els Estats Units van dur a terme un estudi retrospectiu de mostres de biòpsies de 166 persones amb VIH que havien estat remeses per a la investigació de casos inexplicables. Augments d’enzims hepàtics o altres anomalies en els marcadors de laboratori de malaltia hepàtica entre el 2001 i el 2019.

L’anàlisi va excloure a les persones amb hepatitis B o C, qualsevol càncer actiu, consum d’alcohol superior a 21 unitats per setmana per a homes o 14 unitats per a dones, o qualsevol altra causa de malaltia hepàtica crònica.

Els participants de l’estudi tenien una edat mitjana de 48 anys, el 93% eren homes, el 72% eren blancs i la durada mitjana del tractament antiretroviral va ser de nou anys. La mitjana del recompte de cèl·lules CD4 va ser de 638 cèl·lules / mm3. Cap havia pres anàlegs de nucleòsids més antics associats amb l’esteatosi (estavudina, didanosina). La mitjana de l’índex de massa corporal va ser de 29 kg / m2 (obesitat límit), el 53% tenia pressió arterial alta i el 25% tenia diabetis.

Les biòpsies van mostrar que 63 de 116 persones tenien NAFLD (54%) i 57 (49% de tota la cohort) tenien NASH. 36 persones (31%) tenien fibrosi en estadi F3 i tres (2%) tenien fibrosi F4 (cirrosi).

L’anàlisi multivariada va mostrar que després de controlar els factors metabòlics associats amb NAFLD (model 1) o els factors relacionats amb el VIH (model 2), l’únic factor associat amb NAFLD va ser un índex de massa corporal més alto (raó de possibilitats ajustada 1,20 en ambdós models, p = 0,001) .

La fibrosi avançada (F3 o superior) va ser l’únic factor associat amb la diabetis tipus 2 en l’anàlisi multivariada (ORa 3,42; IC del 95%: 1,00-11,71) i aquesta associació va estar al límit de la significació estadística (p = 0,05).

Utilitzant els resultats de la biòpsia com a estàndard d’or, els investigadors també van avaluar si els marcadors de laboratori podien identificar amb precisió als pacients amb fibrosi avançada. Van descobrir que les puntuacions de fibrosi FIB-4 i NAFLD van tenir un exercici deficient en la identificació de fibrosi avançada, però van mostrar una bona sensibilitat (93%) per descartar casos en els quals l’àrea proporcional de col·lagen (CPA) estava per sobre del 7,6%. El CPA mesura el percentatge de teixit hepàtic fibròtic i s’ha demostrat que un nivell superior al 7,6% prediu els resultats adversos a llarg termini de la malaltia hepàtica.

El baix valor pronòstic dels marcadors no invasius de la fibrosi hepàtica en persones que viuen amb el VIH porta als investigadors a recomanar la consideració de la biòpsia hepàtica com una eina de detecció en persones amb VIH que són obeses, especialment aquelles amb diabetis tipus 2.

No obstant, també senyalen que el 41% de les persones derivades per a una biòpsia no tenien NAFLD. Les seves elevacions dels enzims hepàtics van romandre sense explicació, però 15 d’aquests 53 pacients tenien fibrosi avançada (puntuació d’Ishak de 3 o més). L’únic factor associat amb la fibrosi avançada en aquells sense NAFLD va ser el temps des del diagnòstic del VIH (21 anys front a 11,5 anys, p = 0,005), tot i que l’edat va ser similar entre els dos grups.

 

Font: infohep.org

Referència: Maurice J et al. Increased BMI and type 2 diabetes are the main predictors of NAFLD and advanced fibrosis in liver biopsies of patients with HIV mono-infection. Clinical Infectious Diseases, advance online publication, 2 September 2020. https://doi.org/10.1093/cid/ciaa1302

Notícia traduïda per l’ASSCAT

29/09/2020

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post