La detecció de la rigidesa hepàtica mitjançant elastografia permet detectar casos de fetge gras en població general i s’obtenen excel·lents resultats de resposta durant el seguiment

Segons dades presentades a la Setmana de Malalties Digestives (DDW 2020 online). Abstract Mo1498. La malaltia hepàtica per fetge gras afecta a més del 30% dels adults nord-americans i pot causar cirrosi.

No obstant, no es recomana la detecció de la malaltia del fetge gras. L’estudi presentat es va realitzar mitjançant un cribratge de la població per a la malaltia del fetge gras a la Fira de l’Estat de Minnesota durant cinc dies el 2018 per determinar si amb el cribratge es podrien detectar casos que precisessin atenció mèdica i/o modificacions en l’estil de vida. Durant la fira, 460 visitants van completar el qüestionari i d’ells, 139 van complir amb els criteris de detecció. D’ells, 132 persones van completar l’avaluació amb tècniques d’ultrasons i 92 dels examinats tenien diagnòstic de fetge gras precoç. Un any després de la detecció, el 72% havia consultat a un metge, van començar el tractament i/o havien realitzat canvis en el seu estil de vida.

“No avaluar la malaltia hepàtica és totalment incorrecte”, va explicar el Dr. Piet de Groen, de la Universitat de Minnesota, a la revista Healio Gastroenterology and Liver Disease. “Cap dels 12 sabia que tenien malaltia hepàtica. Tots eren casos nous. La malaltia hepàtica per alguns era molt lleu… però va haver-hi alguns que tenien cirrosi franca i no ho sabien. Aquí està la part més greu: una de les més malaltes era una dona de 21 anys. Si pots fer-te una prova gratuïta als 20 anys, pot ser reversible. Si no pots introduir canvis i continues amb la teva vida, als 50 anys, pots tenir càncer”.

En el transcurs de 2,5 dies, el Dr. de Groen i el seu equip, van convidar als participants de la fira estatal, els hi oferien un qüestionari per qualificar-los en funció dels factors de risc de malaltia del fetge gras: IMC (Índex de Massa Corporal), consum d’alcohol i si es tenia diabetis. Si un participant tenia aquests factors de risc, l’equip li realitzava una ecografia in situ per obtenir mesuraments de rigidesa hepàtica mitjançant elastografia per onda tallant (SWELS, en les seves sigles en anglès). Dels 460 visitants que van completar el qüestionari, 132 (29%) van complir amb els criteris d’inclusió i van finalitzar el protocol SWELS; no eren coneixedors de tenir una malaltia hepàtica.

“La malaltia del fetge gras afecta al 30% dels nord-americans, no hi ha una forma ràpida de fer proves i molta gent no sap que la pateix. Vam fer aquesta prova per veure a quantes persones els hi podríem detectar NAFLD (Non-Alcoholic Fatty Liver Disease)”, van indicar els investigadors a Healio Gastroenterology and Liver Disease. “Vam escollir la Fira de l’Estat de Minnesota perquè durant 5 dies té una gran afluència de pública als Estats Units”.

“El qüestionari que va predir risc va ser sorprenentment bo”, va afegir de Groen.

D’aquests 132, 92 tenien un SWELS màxim de més de 6 kPA, pel que és una determinació anormal. D’ells, 40 participants amb SWELS normals van respondre a una carta de seguiment o trucada telefònica. Nou dels 40 van informar haver consultat a un metge, nou van informar que estaven a dieta, quatre estaven en un programa d’exercici i un estava en tractament.

“Si una persona de la família comença a viure més saludablement, llavors es propaga a la resta”, va afirmar de Groen.

Dels 92 que tenien SWELS anormals, 82 (90%) van respondre a la divulgació de seguiment i 59 (72%) van informar haver pres mesures relacionades amb l’atenció mèdica. Vint-i-nou van informar haver consultat a un metge, 30 van informar haver fet dieta, 23 van informar haver participat en un programa d’exercici, 11 es van sotmetre a imatges hepàtiques addicionals i vuit van rebre tractament. Salem va dir que dos van informar una pèrdua de pes de més de 30 lb, dos van informar una pèrdua de més de 10 lb i dos van informar una pèrdua de més de 5 lb.

“Estaven molt emocionats. Va ser increïble escoltar les seves veus”. “Això va reafirmar que vam fer que els pacients fessin tot el possible per canviar el seu estil de vida”.

Finalment, de Groen va suggerir que l’ecografia hepàtica amb tecnologia com SWELS hauria de ser part de la detecció de signes vitals, fins i tot en l’entorn d’atenció primària. Recomanen als metges de família que han de controlar el pes dels pacients amb molta freqüència per a què puguin veure el canvi.

“Vull això per a la nova generació”, va senyalar. “Per usar això més, ha de tenir un llindar molt baix per aquesta prova. No ha d’haver-hi cap cost ni raó per a què el pacient no ho faci. Però has de poder donar suport al pacient. La pèrdua de pes és molt difícil i la forma d’accedir al canvi és demanant ajuda. Mai pots perdre pes sol”.

Font: healio.com

Referència: Salem J, et al. Mo1498. Presented at: Digestive Disease Week; May 2-5, 2020; Chicago (meeting canceled).

Article traduït i adaptat per l’ASSCAT