La COVID-19 desencadena una col·laboració innovadora en els serveis d’atenció mèdica, però l’atenció al pacient hepàtic pateix contratemps a nivell mundial

30/06/2020 | Notícies de premsa

En un seminari web realitzat conjuntament per l’EASL (European Association for the Study of the Liver) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS), els experts en virologia i hepatologia van comparar estratègies per fer front a la pandèmia actual.

Van descriure un augment en els enfocaments innovadors i cooperatius de mitigació, però van senyalar que l’hepatitis essencial i altres serveis relacionats amb el fetge estan patint impediments i retards.

Es van informar retrocessos similars a Europa occidental i països de baixos i mitjans recursos. No obstant, la crisi ha creat moltes oportunitats innovadores per a què els proveïdors d’atenció mèdica millorin els serveis a nivell local i internacional.

En un seminari web titulat ‘COVID-19 i el fetge: informes de primera línia’ celebrat el 15 de maig del 2020, l’EASL i l’OMS van convocar a un panel d’experts internacionals líders en hepatologia i virologia per explorar el status quo de l’atenció hepàtica durant la pandèmia de COVID-19. Els oradors van incloure metges de primera línia i gerents de programes de diferents països d’Europa occidental (França, Itàlia i Espanya), de països de baixos i mitjans recursos (Egipte, Malàisia i Pakistan) i de l’Aliança Mundial contra l’Hepatitis (WHA). Els metges de primera línia van descriure les seves experiències de respostes nacionals a la COVID-19, de gestionar l’impacte als serveis d’hepatitis durant la crisi, i les estratègies per tornar a la normalitat.

Un objectiu comú és reduir el contagi nosocomial (adquirit a l’hospital), per protegir tant als pacients com als professionals de la salut. Existeix la preocupació d’una segona onada de COVID-19 en el futur, amb l’afluixament gradual de les mesures de tancament i les posteriors onades de reptes d’atenció mèdica desencadenats per una acumulació d’altres malalties.

Tots els oradors van mencionar un augment favorable en les comunicacions digitals, ja sigui per telèfon o videoconferència, principalment mitjançant consultes de telemedicina amb pacients, però també col·laborant amb col·legues i interactuant amb la societat civil o organitzacions sense ànim de lucre.

Enquestes recents de pacients hepàtics i associacions de pacients, inclosa una de la Global Hepatitis Alliance, van mostrar que alguns pacients no estan accedint al tractament, perquè tenen por d’exposar-se al SARS-CoV-2 a l’hospital, a més d’altres barreres pràctiques, com transport públic reduït.

“La forma en què hem respost a aquesta crisi viral i les mesures de control que hem implementat ens han ofert l’oportunitat d’aprendre. Podem aplicar aquest aprenentatge a altres amenaces virals, com l’hepatitis viral. Aquesta és una oportunitat per a què fomentem les nostres estratègies d’eliminació i, en última instància, assolim l’objectiu de l’OMS d’eliminar l’hepatitis C pel 2030”, va dir el co-moderador, Prof. Thomas Berg, Vicesecretari General de l’EASL i Cap de la Divisió d’Hepatologia, Departament d’Oncologia, Gastroenterologia, Pneumologia i Malalties Infeccioses de la Clínica Universitària de Leipzig, Alemanya.

El professor Berg també va mencionar dos recursos innovadors i de publicació ràpida per ajudar als professionals de la cura del fetge a mitigar la crisi. El document de posició de l’EASL-ESCMID proporciona recomanacions pels metges que atenen a pacients amb malalties hepàtiques durant la pandèmia de COVID-19; i el registre COVID-Hep que té el suport de l’EASL serveix per recopilar i estudiar dades Internacionales sobre pacients amb fetge també afectats per COVID-19.

“Cada govern ha de fer tot el possible per controlar la situació, amb la finalitat de minimitzar el seu impacte als serveis de salut, inclosa l’atenció de l’hepatitis. Com abans millorem la situació, abans podrem restaurar els nostres serveis. En el futur, haurem de viure amb COVID-19 i adaptar-nos a les noves normes, elaborant estratègies per garantir la continuïtat dels serveis d’hepatologia en la seva totalitat”, va explicar el Dr. Radzi bin Abu Hassan, Cap del Servei de Gastroenterologia i Hepatologia, Ministeri de Salud, Malàisia.

Les recomanacions van incloure: detecció exhaustiva de la COVID-19 per a pacients que necessiten hospitalització per qualsevol motiu; maximitzant l’atenció ambulatòria; entregant les medicines dels pacients a les seves llars; proporcionar a les organitzacions de pacients hepàtics informació sobre com COVID-19 pot afectar-los; i explorar com la detecció d’hepatitis podria integrar-se amb els programes de vacunació, fins i tot per a nens.

“Aquesta és sobretot una oportunitat: enfortir el sistema de salut, la capacitat de diagnòstic de laboratori i la capacitació de recursos humans, així com el control d’infeccions per prevenir noves infeccions”, va indicar el professor Manal El Sayed, professor de pediatria i director de la clínica Centre d’Investigació de la Facultat de Medicina de la Universitat Ain Shams en El Cairo, Egipte, membre fundador del Comitè Nacional Egipci pel Control de l’Hepatitis Viral i membre de la Junta de la Fundació Internacional del Fetge EASL.

El professor El Sayed va continuar: “Quan a la investigació, la comunitat internacional necessita participar i debatre-la. Per aquells casos en què el finançament s’ha aturat o reutilitzat per a la COVID-19, hem d’analitzar els mecanismes que ens permeten fusionar-nos, per a què puguem continuar fent la nostra investigació. Estudiar l’impacte de la COVID-19 en la malaltia hepàtica i l’hepatitis viral també podria ajudar a augmentar el finançament”.

 

Font: easl.eu

Notícia traduïda per l’ASSCAT

30/06/2020

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post