“Les vacunes del futur seran amb enginyeries més perfectes”

04/02/2020 | Notícies de premsa

El primer calendari sistemàtic a Catalunya es va publicar el 1980. L’actual protegeix contra 15 malalties.

“Les vacunes són el descobriment més important que s’ha fet en salut pública en els últims cent anys, juntament amb la potabilització de l’aigua”. Amb aquestes paraules, la responsable del Servei de Gestió de Vacunes de la província de Tarragona, Montserrat Canals, resumeix la transcendència històrica de la vacunació. 

Aquest 2020 es celebren 40 anys de la publicació del primer calendari de vacunacions sistemàtiques a Catalunya (es va publicar el 1980) i que proporcionava protecció contra set malalties (poliomielitis, diftèria, tètanus, tosferina, xarampió, parotiditis i rubèola).

Des de llavors, el calendari s’ha anat modificant diversos cops en base a l’evidència científica. Ara, la planificació vigent protegeix contra 15 microorganismes mitjançant 13 vacunes. “Aquesta diferència és degut a que tenim vacunes que amb una única punció immunitzen diverses malalties, com per exemple, en el cas dels nadons, la vacuna hexavalent que conté antígens de diftèria, tètanus, tosferina, polio, hepatitis Bi infeccions per Haemophilus influenzae tipus b”, explica l’especialista.

En aquesta línia, Montserrat Canals apunta que “respecte al primer calendari, l’actual cobreix totes aquelles malalties que es poden prevenir amb vacunes i que són més freqüents en el nostre entorn” i afegeix que “aquesta última actualització és arran de la introducció d’una nova vacuna, l’antimeningocòccia conjugada tetravalent, en l’àmbit de la salut escolar”. “Això també ha estat una evolució de les vacunes”, recalca.

En relació als motius que durant les últimes quatre dècades han causat canvis en la planificació, la responsable del Servei de Gestió de Vacunes de la província de Tarragona en cita dos principals: “El primer és que tenim vacunes noves que abans no teníem, és a dir, la investigació ha motivat la seva incorporació; i en segon lloc, hi ha casos com la vacuna antimeningocòccia conjugada tetravalent que s’incorpora perquè està ressorgint un altre tipus de meningitis i com els adolescents són els portadors de la malaltia s’ha introduït en el calendari vacunal per disminuir la càrrega portadora dels joves”.

D’altra banda, José Ángel Bilbao, pediatra de l’Àrea Bàsica de Salut de Riudoms, explica que “a l’hora d’elaborar o modificar un calendari vacunal, es solen tenir en compte també els criteris derivats de la malaltia (el grau d’afectació poblacional i la càrrega que aquesta malaltia pot originar en un col·lectiu determinat); les dades d’immunogenicitat (quant de temps ens protegeix aquella vacuna, si és eficaç, efectiva, segura…) i en tercer lloc la societat a la qual va dirigit el calendari”.

Si bé, ell mateix discrepa que cada Comunitat Autònoma tingui la seva pròpia planificació, perquè “el que hauria d’existir és un calendari unificat per a tot el territori d’acord amb els criteris de les societats científiques, com el Comitè de Vacunes”.

Durant tota la vida

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que “la immunització salva 2,5 milions de vides a l’any”. Una estimació que porta a Montserrat Canals a afirmar que “la vacunació és quelcom que s’ha de fer al llarg de tota la vida”. “Als nens se’ls hi comença al vacunar als dos mesos de vida, abans d’aquest temps el seu sistema immune no actua com per a poder fer treballar la vacuna. Per aquesta raó, molts cops es vacuna a la mare contra la tosferina per a què el nadó s’aprofiti dels anticossos que li arriben a través de la placenta, i per tenir coberta aquesta finestra des de que neix fins els dos mesos de vida”, detalla l’especialista.

Planificació

Per això, la responsable del Servei de Gestió de Vacunes de la província de Tarragona insisteix en què “les vacunes tenen els seus temps i hi ha moments de la vida en els quals actuen millor sobre l’organisme, per tant, és important que ens vacunem segons marquen els calendaris”.

Al respecto, el pediatra de l’Àrea Bàsica de Salut de Riudoms recorda que “la importància de la vacunació resideix en el grau de protecció que el fet de la vacunació ens dóna, primer com a individus i també com a col·lectiu” i afegeix que “si garantim unes taxes elevades de vacunació, la penetració que el germen pot tenir en aquesta població és molt escassa, per tant, és més difícil que la infecció penetri en poblacions perfectament vacunada”.

Per això, Montserrat Canals remarca la transcendència de seguir les recomanacions sobre vacunació en totes les etapes de la vida perquè “hi ha vacunes l’efecte de les quals dura tota la vida i altres el nivell d’anticossos va disminuint amb l’edat perquè, des de que naixem, el nostre sistema immune és com una campana, hi ha moments àlgids (especialment durant els anys de joventut) i després perdem capacitat de reacció, per aquesta raó és important vacunar-se en edat adulta”. En aquest sentit, recomana revacunar-se del tètanus i la diftèria als 40 anys; durant l’embaràs contra la tosferina; a partir dels 60 anys contra la grip; i a partir dels 65 anys contra la pneumònia i posar un últim recordatori del tètanus i la diftèria.

D’altra banda, José Ángel Bilbao explica que esta ‘relaxació’ en l’edat adulta és degut “a la inexistència de percepció de la malaltia i que les persones són una mica més reticents, llavors les taxes de cobertura vacunals són una mica escasses en aquesta etapa de la vida”. Per últim, en relació a l’evolució de les vacunes, la responsable del Servei de Gestió de Vacunes de la província de Tarragona explica que “s’està treballant en noves vacunes, pel que és possible que en un futur immediat puguin haver-hi altres noves, tant pels nadons com els adults, i que evidentment seran vacunes amb tècniques de construcció més sofisticades i amb enginyeries més perfectes”.

 

Font: diaridetarragona.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

04/02/2020

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post