S’estima que hi ha 257 milions de portadors d’hepatitis B crònica (VHB) a tot el món, el que posa de relleu la important càrrega de salut, social i econòmica del VHB.
La detecció d’individus infectats, curats i vacunats és necessària per identificar la presència de reservoris d’infectats crònicament, d’individus immunes i dels susceptibles.
Actualment, el diagnòstic d’infecció per VHB es realitza utilitzant mostres de sèrum i plasma recol·lectades mitjançant venopunció, que poden ser invasives, costoses i potencialment doloroses i àrdues per algunes persones, inclosos gent gran, obesos, pacients que reben hemodiàlisi i usuaris de drogues. En regions on els recursos financers són escassos, seria beneficiós utilitzar mètodes amb cost i risc biològic baixos, com les mostres de fluids orals.
Els científics de l’Institut Oswaldo Cruz (Río de Janeiro, Brasil) van optimitzar un assaig disponible comercialment per detectar el marcador anti-HBc total en mostres fluids orals i van avaluar la seva utilitat en condicions de la vida real en diferents entorns amb el propòsit de prevalença i estudis diagnòstics. L’equip va recol·lectar mostres de sang, que van ser centrifugades per obtenir el sèrum. Es va obtenir fluid oral usant un dispositiu comercial Salivette (Sarstedt, Alemanya). Totes les mostres de sèrum van ser analitzades amb immunoassajos enzimàtics comercials (EIA) amb la finalitat de detectar anticossos anti-HBc totals dirigits contra l’antigen de superfície del VHB (anti-HBs) i pel HBsAg (Diasorin, Saluggia, Itàlia). Totes les mostres de líquid oral també es van analitzar amb el Diasorin EIA ETI-AB-COREK-PLUS, dissenyat per detectar anti-HBc total en sèrum.
L’optimització va trobar que el millor tampó d’elució era PBS/BSA 0,5% i el millor volum de mostra de fluid oral era 100 µL. L’equip va emprar aquests paràmetres optimitzats: en 1.085 de les mostres recollides dels 1.296 participants no es va poder detectar anti-Hbc; en 211 mostres, es va detectar l’anti-HBc. La sensibilitat al fluid oral va del 52,6% i l’especificitat va ser del 96%. La sensibilitat va ser major en els pacients que presentaven una infecció activa pel VHB en comparació amb l’aïllat anti-HBc i la infecció prèvia, 92,7%, 43,2% i 36,9%, respectivament. A més, la sensibilitat va ser major en els participants sense infecció activa pel virus de l’hepatitis C i també en els participants que van usar drogues injectables (85,9%).
Els autors van concloure que era possible optimitzar un assaig comercial d’immunoabsorció lligada a enzims per detectar anti-HBc en mostres de fluids orals on es va trobar la major concordança en entorns ambulatoris i entre individus amb infecció activa. L’estudi va ser publicat el 17 de juliol del 2019 a la revista BMC Infectious Diseases.
Font: labmedica.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
