Proves sanguínies prediuen el risc de cirrosi hepàtica
L’acumulació de greix al fetge és comuna i sovint s’observa en persones amb obesitat o diabetis. En el pitjor dels casos, el fetge gras pot provocar cirrosi o càncer de fetge.
És inusual que això passi però, en els afectats, els símptomes sovint només tenen lloc en una etapa tardana quan no hi ha un tractament disponible.
L’estàndard d’or per diagnosticar la fibrosi és la biòpsia hepàtica, que no és raonable usar com a eina de cribratge en poblacions més grans, expressament en una població general o en un entorn d’atenció primària. S’han desenvolupat diverses puntuacions no invasius per identificar individus amb fibrosi avançada prevalent. Sovint, s’usa el sistema de puntuació Fibrosi-4 (FIB-4) per determinar el risc de fibrosi avançada en les malalties hepàtiques.
Els especialistes en hepatologia de l’Hospital Universitari Karolinska (Estocolm, Suècia) i els seus col·legues, van provar la hipòtesi general que els mesuraments repetits de l’índex FIB-4 (FIB-4), d’ús comú, podrien millorar la identificació de les persones en risc de malaltia hepàtica greu, en comparació amb un sol mesurament. Els investigadors van emprar la cohort AMORIS que conté dades de proves de laboratori determinats en una població molt gran, enquestats entre el 1985 i el 1996. Més de 40.000 persones tenien dades d’anàlisi de sang per FIB-4, de diverses ocasions de mostratge. Van ser seguits en els registres nacionals per identificar als individus que van desenvolupar cirrosi després de fins a 27 anys.
Totes les anàlisis de laboratori es van realitzar en mostres de sèrum sanguini fresc (53% després del dejú nocturn) utilitzant una metodologia uniforme i ben documentada. L’aspartat aminotransferasa (AST) i l’alanina aminotransferasa (ALT) es van determinar amb una prova enzimàtica UV i la gamma-glutamiltransferasa (GGT) mitjançant una prova colorimètrica enzimàtica en un analitzador multicanal Technicon DAX 96 (Technicon Instruments Corp., Tarrytown, NY, EUA). Els nivells de glucosa es van analitzar amb una tècnica colorimètrica enzimàtica (glucosa oxidasa/peroxidasa, GOD-PAP) en un analitzador multicanal automàtic, AutoChemist-PRISMA (New Clinicon, Estocolm, Suècia).
Els científics van informar que un augment d’una unitat en FIB-4 es va associar amb un risc elevat de malaltia hepàtica greu (raó de risc ajustada [aRR] = 1,81). La transició d’un grup de baix o intermedi a un grup d’alt risc es va associar amb un major risc de malaltia hepàtica greu en comparació amb els del grup de baix risc (aRR = 7,99 i 8,64, respectivament). Es va trobar un risc particularment major de malaltia hepàtica greu en persones definides com d’alto risc en ambdues proves (aRR = 17,04). No obstant, gairebé la meitat de tots els events van tenir lloc en aquells consistentment en el grup de baix risc.
Hannes Hagström, MD, PhD, consultor en hepatologia i autor principal de l’estudi, dijo: “És difícil predir el risc de cirrosi, encara que es pot obtenir alguna orientació mitjançant l’ús d’analítiques de sang periòdiques que mesuren el dany hepàtic. Vam demostrar que aquest biomarcador és útil per identificar a les persones en atenció primària amb un major risc de cirrosi que poden necessitar una investigació més cuirosa i excloure a les persones que no ho necessiten. Però el mètode és degut a desenvolupar més per reduir el risc de resultats positius falsos, el que pot conduir a exàmens innecessaris en persones sanes”.
Els autors van concloure que les proves repetides de FIB-4 en un termini màxim de cinc anys milloren la identificació d’individus en la població general amb un major risc de malaltia hepàtica greu. L’estudi va ser publicat l’1 de juliol del 2020 a la revista Journal of Hepatology.
Font: labmedica.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
